The Sey Sisters_617x412
The Sey Sisters - cedida
10/08/2016 Cultura
Edna Sey: "Som cantants amb inquietuds i sempre volem evolucionar"
The Sey Sisters són la formació que actua diumenge 11 de setembre a la Festa Major de Castellar
Marina Antúnez
Diumenge 11, els Jardins del Palau Tolrà acullen un concert de The Sey Sisters, a les 21.30 h. A L'Actual hem pogut parlar amb l'Edna Sey, una de les tres components de la formació.

The Sey Sisters són tres germanes (L'Edna, la Yolanda i la Kathy). Sota aquest nom s'amaga un espectacular trio de veus negres, un dels conjunts vocals més emblemàtics del moment. Amb una agradable fusió de l'ànima gospel i de l'esperit africà, aquestes germanes de Ghana estenen les seves increïbles veus arreu del món, combinant el seu enganxós ritme i la seva energia contagiosa. I en aquest viatge, s'acompanyen del seu lleial i talentós músic: Albert Bartolomé, el piano i el saxo del qual harmonitzen màgicament les veus de les germanes Sey.

Entrevista a Edna Sey

- Qui sou, The Sey Sisters?
És un trio de veus negres de gospel. Som l'Edna, la Kathy i la Yolanda. Som germanes que cantem juntes. La unió professional va sorgir d'una manera natural perquè ja cantàvem, ja fèiem coses de caire festiu, i ara ja portem 10 anys. A part de nosaltres, hi ha l'Albert Bartolomé, el meu marit i teclat i saxo de la formació. Tenim un altre projecte conjunt, el FunkyStep & The Sey Sisters. Justament, hem gravat un disc amb la discogràfica RGB que sortirà al setembre, 'Matter of funk' ('una qüestió de funk'); és un disc de música funky i soul. Hi participem nosaltres tres, l'Albert i sis músics. Hi publiquem una música festiva i volem fer arribar el missatge que el més important per a nosaltres és fer funky a gust ,a casa i amb energia.

- Quin és el vostre projecte?
Tenim dos vessants: el gospel de tres veus i piano, més tranquil, i l'altre més festiu, amb coreografia i llums, que és el de FunkyStep & The Sey Sisters. Com a cantants i actrius, tenim altres projectes. La Yolanda i la Kathy són actrius i han actuat en diverses obres profesionals al Grec. Jo tinc una altra banda que es diu com jo, Edna Sey, de funky i soul africà. Som cantants amb inquietuds i sempre volem evolucionar.

- Com definiu el gospel que interpreteu?
Fem clàssics del gospel però també fem temes propis, és un aiguabarreig. En els temes originals nostres volem mostra la visió que tenim el gospel, traiem la nostra part optimista. Són cançons d'agraïment. Tenim fe en la gent i en el que tots junts podem fer. Segurament, el que falta és sentir-nos recolzats, apostem per a celebrar les coses, les que aconseguim, no lamentar-nos dels fracassos.

- Quina importància té Ghana en la vostra manera de fer?
Ghana és molt important perquè és el que hem viscut des de petites. La música que escoltàvem a casa era de molts colors, però la de Ghana la posaven molt els pares. El nostre pare és músic, ara ja jubilat. Nosaltres no hem viscut físicament a Ghana però culturalment i espiritual seguim la creença de Ghana. En el vestuari també és molt important deixar clar d'on venim i què volem mostrar. Treballem amb dissenyadors que també tenen aquesta mateixa visió integradora europea africana i ens fan teles en un sentit més modern que les tradicionals de Ghana. Això ajuda que la gent entri dins de l'espectacle. Als nostres concerts, per exemple, pots comprar un DC o mocadors amb el tipus de teles que nosaltres mostrem a l'escenari.

- Què és més important, en els vostres temes, els instruments o la veu?
És una Barreja de les dues coses, tot i que es potencien les veus perquè som tres contra un. Però és molt important que les quatre coses vagin molt conjuntades. El missatge és important, tan de les veus com del músic.

- Creus que el gospel és una moda?
El gospel pot ser que estigui de moda -espero que no-, que sigui perquè la gent té ganes d'escoltar coses optimistes. El gospel és un missatge d'optimisme i per això entra tan bé. Programes com l' 'Oh, happy day' han fet que es posi de moda, però crec que el gospel és més que una moda, i que hagi vingut per quedar-se.

- Quin tipus de públic us ve a veure i com reacciona?
Doncs ve gent de tota mena perquè el gospel no té edat. És cert que no és una música que es balli tan com, per exemple, la d'estil swing, però és música que també inclou cançons amb molt ritme. Nosaltres, per exemple, no parem de ballar, he he. La gent l'escolta amb molt respecte. Esperem que els castellarencs i castellarenques s'atreveixin a venir a gaudir. Volem que surtin amb una somriure d'orella a orella!

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris