Directors multi premiats, al BRAM!

BENITO ZAMBRANO
Director de ‘Intemperie’

· Ens trobarem amb un western?
Són qualificatius que no poso jo. Jo faig una pel·lícula, em proposo explicar una història, em proposo que sigui el més coherent possible i que no avorreixi, que arribi a la gent, però sí que és cert que com que la pel·lícula es desenvolupa a l’aire lliure, un paisatge dur, desèrtic, on els personatges viatgen caminant i on d’altres els persegueixen, és un cine rural, amb components d’aventura, persecució, tensió, en què el paisatge té una presència tremenda.

· Aquesta duresa del paisatge també la vau viure durant el rodatge?
I tant! Vam rodar entre juliol i agost, els mesos més secs. A Andalusia, on el paisatge és molt àrid. Va ser un rodatge dur, vam passar molta calor i empassar-nos molta pols, però això també ens va anar molt bé per ficar-nos en la història.

· A part de les aventures, quina importància tenen els personatges?
Molta. A mi m’agrada explicar històries de persones a qui els passen coses, el cinema és l’art d’explicar històries d’éssers humans, narrar contes, que la pel·lícula parli de les seves relacions, dels conflictes.

· Quina història explica, la pel·lícula?
És el viatge d’un nen que fuig, que troba un pastor (Luís Tosar), un viatge d’aprenentatge. El film, a través dels personatges, es planteja què fer amb el patiment que la vida produeix. Comença quan els protagonistes són dos desconeguts i acaba amb un amor quasi paternofilial entre tots dos. No només parla del dolor sinó que dona esperança, aporta alguna cosa. En el cinema, els bons guanyen, a la vida real, sovint guanyen els dolents. El cine ha d’influir per a bé.

· El film es basa en la novel·la homònima de Jesús Carrasco, li és fidel?
Fidel a la novel·la perquè crec que té un valor. Jo no he estat el màxim responsable de l’adaptació del llibre, ni d’haver escollit aquest llibre. Ja em va arribar l’oferta de dirigir un cop fet. Jo entro amb un guió ja molt avançat, i volia ser fidel a l’autor ja que hi ha el que m’interessa, i que m’atrapa. L’única manera de fer bé la pel·lícula és apropiant-me-la. S’han de prendre moltes decisions i s’ha de ser coherent amb totes. 

JON GARAÑO
Codirector amb Aitor Arregui i José Mari Goenaga de ‘La trinchera infinita’

· Com s’ha rebut la pel·lícula?
Es va estrenar al Festival de Sant Sebastià i va ser molt ben rebuda, amb premi a la millor direcció i guió. Es va estrenar i ha fet un bon circuit de festivals, amb nominacions i premis als Goya, n’estem molt contents. Va ser un treball a tres bandes, amb els directors Aitor Arregui i José Mari Goenaga, amb qui ja fa 20 anys que treballem junts.

· Quin tema principal tracta el film?
La idea de la pel·lícula era parlar de la por. Explicada per la història de Higinio Blanco, que s’amaga a casa seva durant la Guerra Civil per por a les represàlies, pensant que serà una qüestió de dies, i acaben sent 33 anys. Els personatges són ficticis, però representen casos reals que van succeir a Espanya. El protagonista és una barreja de diversos ‘talps’.

· És un homenatge als ‘talps’ reals?
Ens interessava, a part de parlar de la por, donar testimoni d’aquestes persones, els ‘talps’, que no per no ser herois, també van ser víctimes. Hi va haver molts ‘talps’ a Espanya, persones que es van tancar perquè no les trobessin i que van actuar de manera similar tot i no conèixer-se.

· D’on sorgeix la idea de la pel·lícula?
Va sortir del documental 30 años de oscuridad.

· Va ser un repte per a l’actor protagonista, Antonio de la Torre?
Sí, hi va haver un esforç i sacrifici per part seva,  va engreixar-se 15 quilos en cinc setmanes. Vam rodar en dues parts. La primera, a la primavera, i l’altra, quan l’Antonio va estar a punt. Volíem que es reflectís la realitat dels ‘talps’, que durant els primers anys segurament s’aprimaven per l’estrès però  després s’acostumaven, i portaven una vida molt sedentària, i s’engreixaven. Amb el maquillatge, també vam aconseguir envellir-lo 30 anys, perquè surt amb 70 anys.

· Com veus la resta del càsting?
Va haver-hi una selecció molt acurada. La parella del ‘talp’, la còmplice, és quasi tan protagonista com ell. Vam trobar la parella perfecta, Belén Cuesta (Rosa).