Dansa de mort, un repartiment de luxe a l'Auditori

L'ambient entre el matrimoni burgès de Ricard i Alícia, que viuen en una torre tronada, és irrespirable: crits constants, menyspreus mutus i mala maror. No subestimen cap ocasió per a retreure's misèries. Qualsevol espectador amb sentit de la convivència, que no pot evitar sentir-se ofès per les discussions de l'obra, es pregunta per què els protagonistes, ambdós insuportables, segueixen junts. Doncs l'únic que els uneix, després de vint-i-cinc anys i a punt de consumar les bodes d'argent, és la condició de desgraciats i l'animadversió que es tenen l'un a l'altre, reclosos en una presó domèstica.


Encara que La Dansa de mort arrenca alguna riallada cruel al públic, que sorgeix sempre d'una ocurrència maliciosa d'un personatge, l'obra en si mateixa és dramàtica, crua i amarga. L'autor n'és el suec August Strindberg, qui va tenir tres matrimonis fallits que van desembocar en ell una actitud crítica, i a voltes misògina, de les relacions en parella. Els fracassos conjugals inspiraren la funció del dramaturg suec.


L'adaptació que Jordi Casanovas va portar a l'Auditori de Castellar converteix el dèspota Ricard, malcarat i cridaner, en un dels militars colpistes del 23 F, encara que aquest fet no és el fil argumental de l'obra, sinó les picabaralles domèstiques. Lluís Soler converteix el personatge en un llunàtic violent. Mercè Arànega fa d'Alícia, marginada i condemnada a fer les tasques domèstiques, mentre augura la mort del seu marit, encara que, inexplicablement, se'n preocupa quan emmalalteix. El cosí d'Alícia, Carles Martínez, que té un caràcter feble, els fa una visita inesperada. No tarda a percebre l'ambient tòxic i, ràpidament, n'acaba ben fart.


Igual que la trama del matrimoni, que el repartiment de luxe s'encarrega de representar a la perfecció, l'acció succeeix en un escenari sinistre. Tot plegat convida l'espectador a submergir-se en el tràngol que viuen els protagonistes. Però a diferència del dramaturg suec, August Strindberg, que va divorciar-se tres vegades, els malaurats Alícia i Ricard estan condemnats a no separar-se, desgraciadament presos l'un de l'altre.