Dani Coma, líder de Macedònia : "Farem la clausura de la gira a Castellar"

· Tanqueu la gira del disc Estic contenta?
Sí, vam treure el disc Estic contenta fa prop d’un any i dissabte farem el concert de clausura de la gira. Hem estat un any fent concerts arreu del país i l’acabem aquí, a l’Auditori Municipal. No ha estat una cosa preparada, ha estat una coincidència amb les dates, però ha acabat sent una cosa molt bonica, perquè aquestes cinc nenes van ser triades a l’Auditori, precisament, en el càsting multitudinari que es va fer. D’alguna manera, que es tanqui el cercle fa que aquest concert sigui especial. 

· Com valores la gira d’aquest últim disc, Estic contenta?
És la primera gira amb aquesta generació de nenes de Macedònia. Nosaltres funcionem diferent d’altres grups, perquè cada cinc anys comencem de zero. I hem vist que aquesta generació treballa molt bé en directe. Per tant, hem potenciat la part artística. A nivell de directe, són al mateix nivell que el final de l’altra generació, és clar que amb menys concerts. Amb les noves fruites de Macedònia ens hem atrevit a fer altres propostes que explosionaran amb el proper disc. Estem intentant fer un pas més enllà a nivell artístic. Habitualment, la posada en escena de Macedònia té un punt teatral. A les nenes els agrada jugar, fer cares, hi ha un treball corporal i coreografies. Ara hi hem afegit més dinamització, que ho fèiem poc. De fet, tots els grups dinamitzen, no només els infantils i juvenils. 

· Quins són els temes que s’inclouen al nou disc?
Per exemple, hi ha una cançó que parla de valorar la rialla, que es diu precisament ‘Estic contenta’. També tractem la transexualitat a la cançó ‘El meu abric’, i hi ha una cançó que  es diu ‘Dorayaki’, com els pastissets del Doraemon. També s’inclou un tema que es diu ‘Perdona’, que parla del demanar perdó. A més, hi ha el tema de la idoneïtat del divorci dels pares i l’autoestima. Seguim treballant temàtiques sobre els nens i sobre les famílies. 

· Com a lletrista, no se’t fa difícil trobar temes nous?
Cada vegada que acabo un disc penso  que costarà trobar temes nous, però en van sortint. També recuperem temes que ja havíem tractat perquè el nostre públic també es renova, ha canviat, i per tant, per a ells són temes que apareixen a Macedònia com si fos la primera vegada. Tinc un bloc de notes, i sempre que se m’acut una idea me l’apunto. 
 
· Quants anys fa que teniu el projecte de Macedònia?
Són 15 anys des del primer disc, però des de l’any 2000 que vam començar el projecte. Aquesta és ja la quarta generació, fins al 2021. 

· I després?
Ja ho veurem. Ara el nostre camp és complex perquè el públic infantil està molt pendent de grups bons com El Pot Petit, els Xiula, Reggae per Xics dels The Penguins, i la música que era per gent més gran, de Txarango, Catarres, etc., ara atrau públic de Macedònia, dels 7 als 12 anys. Ens trobem que nosaltres, que fem lletres per a aquest públic que parlen de les seves coses,  el terreny ha quedat envait, perquè aquesta franja d’edat també segueix la música més adulta, que sen’s menja el públic. Aquest és un fenomen que no havia passat, a nivell català, i caldrà veure com evoluciona. Quan Macedònia va arribar, el públic juvenil seguia les cançons d’Operación Triumfo, que tampoc no eren lletres infantils.

· Onze discos de Macedònia. Se’n venen, o no?
De discos, no se’n venen, la música s’escolta per Youtube i Spotify. És per a romàntics, això dels discos, perquè ni tan sols recuperem la inversió. Als concerts sempre guanyem més venent discos que no pas amb intermediàries, però vaja. Hi ha grups que, directament, pengen les cançons a la xarxa. Es viu dels concerts de carrer i als teatres. En aquest cas, a nosaltres ens agrada començar asseguts i acabar drets.