el protagonista del curtmetratge cua de sirena 5ea9372132c93_617x412
Imatge elaborada per Joan Turu per al curtmetratge d'Alba Barbé 'Cua de sirena'. || CEDIDA
21/11/2020 Cultura
'Cua de sirena', curtmetratge candidat als Gaudí

El projecte és un treball de la santlloretenca i sòcia del CCCV Alba Barbé, cineasta i antropòloga

Marina Antúnez

El curtmetratge d’animació ‘Cua de sirena’, de la santlloretenca i sòcia del Club Cinema Castellar Vallès Alba Barbé i Serra - cineasta i antropòloga -, és candidat als Premis Gaudí 2021.  El projecte té el seu inici en un conte “que vam escriure amb la Sara Carro i en Joan Turu, d’Edicions Bellaterra”, explica Barbé. Es tracta d’un curmtetratge d’Actuavallès, “més enllà que jo en sigui la directora”, per tant, és un curtmetratge  d’aquesta entitat de Sabadell on treballa l’Alba. Ella dirigit i ha portat la part de producció.

 

‘Cua de sirena’ neix de dues circumstàncies. Amb la Sara Carro, que en aquest curt s’encarrega del guió, treballaven i encara continuem treballant en projectes de coeducació i prevenció de violència de gènere a les escoles. “Un dia ens vam trobar un nen que va explicar davant de tota la classe una experiència que li havia passat en unes colònies”. Concretament, l’infant va explicar que va aparèixer disfressat de sirena i tota la classe se’n va riure. “Hi va haver un assetjament continuat arrel d’aquest fet”. D’altra banda, Barbé acabava de fer la tesi doctoral sobre el crossdressing, el transvestisme, i tenia moltes ganes de seguir perseverant en aquest afany de “disseminar i democratitzar conceptes que poden ser molt complexos des del món de la filosofia o l’antropologia”, afegeix. Buscava un llenguatge planer per a conceptes que poden ser complexos.

 

El fet que el curtmetratge sigui amb animació ha estat molt útil per a Barbé, ja que ella necessitava una història que fos, tan a nivell de llenguatge, com visual i estèticament, una història que arribés a ulls dels infants. “Per això no hi ha diàlegs”. Tothom qui té capacitat visual pot veure la història. El so també es converteix en una narració paral·lela. La voluntat de fer-ho en stop motion i no en 3D, en particular, va ser perquè la directora es va plantejar “amb quins materials modelables puc crear històries”, ja que Barbé diu que, “el gènere també és un material extremadament modelable”. Per tant, són materials híbrids, la pròpia tècnica permet fer la metàfora i al·legoria del propi gènere. No posar diàlegs i només música també permet introduir matisos que la imatge 2D no permet. “Els relleus, els matisos, els moviments, la gestualitat” permeten molts més matisos sobre el sentiment del personatge. Sobretot, s’han utilitzat silicones, entre d’altres materials com el paper de cuina, el cotó fluix, etc.

 

Com a entitat, Actuavallès desenvolupa un projecte que es diu ‘Sabadell coeduca’, d’incorporació de projectes de coeducació integral a 6 escoles de la ciutat. S’aconsegueix fer el projecte gràcies als pressupostos participatius promoguts per l’Ajuntament de Sabadell. Una petita part dels pressupostos era per l’edició de materials pedagògics. “Aquest curt surt d’aquesta idea”, aclareix Barbé.

 

Candidata als Gaudí

La cinta és candidata a millor curtmetratge als Premis Gaudí i també s'ha presentat als Premis Forqué. “No m’ho esperava per res”, confessa Barbé. Pels creadors, “aquest és un treball molt humil i petit, “però també molt laboriós i necessari”, apunta Barbé. El 16 de desembre arrenca la tretzena edició dels guardons, amb l’obertura de la primera ronda de votacions. El dia 23 de gener del 2021 es donaran a conèixer les pel·lícules guanyadores. El dia 9 es presenta davant de l’Acadèmia i el 16 comencen les votacions. “Competim amb altres curts molt bons, serà difícil”.

 

Els catorze curtmetratges seleccionats, d’entre els cinquanta-vuit inscrits, són 16 de decembro, d'Álvaro Gago; Candela, de Marc Riba i Anna Solanas; Cua de sirena, d'Alba Barbé Serra; El código interior, de Pau Subirós; Feroz, de Nina Amat; Forastera de Lucía Aleñar Iglesias; Homenatge a Judes, de Manel Raga Raga; I don't think it's going to rain d'Adrià Guxens; La vella lluita, de Carol Rodríguez i Marina Rodríguez; Lea, d'Ona Jané Millà; Marleni, no Marlen, de Carmen Aumedes Mier; Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt; Panteres, d'Èrika Sánchez i Vera, de Laura Rubirola Sala.

 

Es tracta d’un curt que trenca amb els estereotips de gènere i ofereix una altra possibilitat per entendre el gènere. Ja s’ha presentat a diverses escoles i el Departament d’educació també s’hi ha implicat. El dia 30 de novembre s’estrena també al Club Súper 3 “i sabem que llocs com a Uruguai s’ha projectat a totes les seves escoles públiques”. També s’ha projectat a Huelva. Tothom qui l’ha vist ha dit que és un material molt valuós. Els espectadors han coincidit a valorar l’estètica del curt i el llenguatge planer.

Comparteix
M'agrada
Comentaris