Cloenda de les Audicions Íntimes de L'Aula amb el Carles Cases Trio

El cicle d'Audicions Íntimes que organitza L'Aula va tancar el curs amb un recital de Carles Cases Trio, una formació de la qual en formen part Sveta Trushka, al violencel, Alberto Reguera, al violí, i el mateix Carles Cases al piano.Va ser el vespre de dijous passat a l'Auditori Miquel Pont, amb el comunicador i musicòleg Xavier Chavarria Talarn tot comandant l'habitual format de concert i conversa oberta amb l'audiència. Carles Cases és pianista, violoncel·lista, director d’orquestra, arranjador i productor musical, i "un dels compositors més importants del país i fins i tot d'Europa, amb molt bona reputació", va dir Chavarria. Un músic amb molt d'ofici dalt de l'escenari i entre bambolines i partitures, que ha compost més d'una seixantena de bandes sonores per a cinema i televisió, i que ha col·laborat amb artistes com Lluís Llach tant en els arranjaments dels discos i la direcció musical, com en la preparació de les actuacions en directe. Amb la veu del País petit va compartir més de 800 concerts en escenaris tan emblemàtics com el Palau de la Música, l'Òpera de Frankfurt o l'Olympia de París. Se sumen a la llista de músics amb qui ha compartit escenari i estudi de gravació Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Martirio, el grup de rock català Gossos o Georges Moustaki.

Però a les Audicions Íntimes Cases, es va centrar en la seva faceta de compositor de bandes sonores al costat de cineastes com Ventura Pons, Antoni Verdaguer, Jaume Balagueró o Jesús Garay. Ha estat nominat dues vegades als premis Goya i dues més al Gaudí, i acumula diversos guardons per la seva trajectòria com el Premi Sant Jordi de Cinematografia o el Premi CEC (Círculo de Escritores Cinematográficos) a la millor banda sonora per Havanera 1820, entre altres reconeixements. De fet, a l'Auditori van sonar dues de les cançons de la banda sonora d'Havanera 1820: Mauritània i Amor i mort, però també dels films Actrius, Amic/Amat, el Per què de tot plegat, Menja d'amor o Morir o no. El recital, però, va començar amb una peça que no pertany a cap pel·lícula sinó que Cases va fer amb motiu d'un projecte de conferències relacionat amb el memorial de la Batalla de l'Ebre i que portava per títol Diàlegs per la pau. "Vull començar amb un cant a la pau", va dir el compositor com una declaració d'intencions, acceptada de bon grat per part del públic. 

Al costat de Carles Cases, Sveta Trushka, la concertista i professora de violoncel a l’Acadèmia Internacional de Música de Barcelona i a l’Acadèmia Russa de Música de Barcelona, i Alberto Reguera, també concertista i professor de violí al Conservatori Municipal de Barcelona. En la peça Mauritània d'Havanera 1820, Reguera va canviar l'arc i l'instrument per treure-li tot el suc a la viola, amb un timbre més greu i avellutat. Tres virtuosos de corda i fusta, que van deixar bocabadats l'Auditori Miquel Pont amb els arranjaments per a trio de les composicions de Cases. L'autor va explicar que des de fa un temps defuig encàrrecs de bandes sonores perquè prefereix "la llibertat i la felicitat" de dedicar-se a les seves creacions, sense la batuta del director. Tanmateix, va reconèixer que amb Ventura Pons, amb qui ha col·laborat en disset pel·lícules, hi ha una bona entesa i és amb un dels directors que més connecta "perquè em deixa fer el que vull", va subratllar amb humor i desimboltura. També va detallar que quan crea una partitura per a una pel·lícula ho fa a partir del guió i no de les imatges, per no caure en "sincronies de música i moviment", i fer que la música esdevingui un personatge més, lliure de lligams amb el ritme de l'escena però ancorat a la paraula, al sentiment i al to d'allò que es narra, a través del llenguatge musical.

Finalment, Cases va lloar els companys d'escenari, amb qui té "amistat i confiança" i es troba "còmode", que són vitals i "pura màgia", va dir Chavarria, per entendre amb una mirada i fins i tot una respiració, que tot neix, viu i mor en les cordes d'un piano, un violoncel i un violí.