L’exintegrant del Tricile s’embutxaca l’Auditori i l’omple de riures
Parlar de Carles Sans és fer-ho d’un dels majors mites de l’humor català. Amb gairebé 50 anys de carrera sobre l’esquena, l’actor ex-Tricicle va exhaurir les entrades de la sessió de dissabte passat a l’Auditori Miquel Pont de Castellar per explicar els problemes que li planteja la jubilació.
‘Per fi me’n vaig!’ és un monòleg on Sans despulla el seu present i els interrogants que li sorgeixen abans de jubilar-se. L’actuació, codirigida amb José Corbacho, es divideix en dues parts, una primera on desgrana les activitats que li recomanen provar per a omplir el temps lliure i una segona en què aconsegueix arrencar rialles amb experiències íntimes del dia a dia.
L’actor de 70 anys planteja els neguits de totes aquelles coses que li van recomanant, com sortir a pescar, fer ioga, anar a museus o discoteques, amb el mateix humor que es va poder viure en ‘Per fi sol!’, on per primera vegada va posar veu, després de 43 anys sense fer-ho amb el Tricicle, un dels aspectes que més criden l’atenció de l’espectador despistat, acostumat a la mímica i el gag del grup teatral.
Costa no partir-se de riure durant els 75 minuts de duració del monòleg, que esmicola situacions trivials com encendre la llum a la nit davant la parella o de l’afectació de la seva mare per la mort d’un venedor d’El Corte Inglés, així com les preguntes incòmodes dels seus fills. Aquesta senzillesa encaixa amb la d’un escenari buit, on només amb l’ajuda dels jocs de llum i d’un projector que va mostrant imatges i clips de vídeo dels temes tractats per Sans.
És, precisament, aquesta senzillesa on resideix l’èxit de la funció en si, on l’espectador pot desconnectar per gaudir de les ocurrències de Sans i dels interrogants davant de deixar d’actuar. Els monòlegs ben fets mai fallen i el còmic ho demostra àmpliament en aquesta funció.
El ‘guapo’ del Tricicle, com ell mateix es denomina en diverses ocasions, no confirma si realment es jubilarà o no i deixa una porta oberta a continuar fent-nos riure amb espectacles sense complexos com aquest.
