El Mirador acull una experiència artística efímera de l'artista castellarenc
Els pròxims 16 i 17 d’abril, El Mirador serà l’escenari d’una proposta artística que fuig deliberadament dels formats expositius convencionals. Sota el títol “100 aforismes plàstics” l’artista castellarenc Dani Rocavert presenta una iniciativa que combina reflexió, acció i obra visual en un mateix projecte.
Rocavert planteja una experiència compacta i temporal. “No voldria que fos una exposició”, diu l’artista, que rebutja el model habitual de sala oberta durant setmanes. “Aquí hi ha una xerrada que serveix de nexe i una obra que s’hi integra”.
La proposta s’estructura en dues parts. D’una banda, una xerrada introductòria a la Sala d’Actes d’El Mirador, on Rocavert aborda qüestions com el context contemporani, el paper del collage i les dificultats dels artistes per explicar la seva obra: “Hi ha una dificultat real de fer arribar el treball plàstic d’una manera propera, sense que passi només pels canals habituals”.
De l’altra, una visita a la Sala Polivalent d’El Mirador, on es podran veure 100 gravats digitals concebuts com a aforismes visuals. Aquestes peces, basades en el collage digital, conviden a una lectura oberta i intuïtiva. “El fet que el relat entri pels ulls dona més llibertat a l’observador”.
La proposta inclou també un element performatiu que trenca amb la dinàmica habitual d’una conferència. Entre la xerrada i la visita, Rocavert introdueix un “petit divertimento”, un joc col·lectiu inspirat en l’esperit dadaista que busca activar la participació del públic i generar noves lectures a partir d’imatges.
El projecte va néixer en el marc dels monogràfics de L’Aula d’Extensió Universitària per la Gent Gran. En aquest sentit, per als socis, la proposta s’oferirà el dia 15 de març, amb el mateix format. La mostra manté el caràcter efímer. Rocavert ho compara amb una estratègia de temporalitat limitada: “Si vols veure això, ho has de fer ara i, si no, ja no hi serà”.
Els aforismes plàstics de Rocavert són composicions visuals que parteixen de conceptes i idees, més que no pas de relats tancats. L’artista evita deliberadament l’explicació textual excessiva: “M’agradaria que la imatge fos suficient per generar la reflexió”. Elements com la línia de l’horitzó o tensions visuals esdevenen punts de partida per a interpretacions diverses.
Rocavert reivindica el collage com una eina de creació quotidiana amb potencial expressiu. La seva aposta no és només formal, sinó també conceptual: repensar la relació entre artista, obra i públic.
