El treball ha rebut el Premi L’Atiador de Torrelles de Llobregat
El poeta, lingüista i professor Òscar Rocabert ha publicat el llibre de poemes Bondat divina. En aquest treball, s’hi poden llegir poemes “que van començar a fer-se el 2005, fa més de 15 anys, fins als últims, que vaig acabar l’any passat”, diu Rocabert.
Aquest volum recull moltes experiències del poeta. “Som gent sense vergonya, que ens exposem a la gent, explico la meva vida com puc”.
El llibre de poesia ha estat premiat a la tercera edició del certamen L’Atiador, que convocar l’Ateneu Torrellenc. “És un ateneu que té 90 anys de vida, fa tres anys van crear la secció literària, on es convoquen un premi de poesia i un de narrativa”, diu Rocabert.
Rocabert va decidir que no volia autopublicar-se. “Avui dia pots anar a una editorial, et fa el llibre, maquetació i impressió i et donen els exemplars, pagant”. Després, vindrà la feina de vendre’ls a les llibreries “però tens la satisfacció que hi ha un llibre teu a les llibreries”. El poeta no és partidari d’aquesta opció perquè considera que és una manera “d’anar omplint les llibreries de coses que no tenen cap mena d’interès perquè no hi ha hagut un editor o jurat que hagi considerat que allò té un valor”.
Amb l’aval del jurat, Rocabert publica una obra dividida en quatre seccions: ‘Mala bugada’, “que correspon a una etapa estúpida de la meva vida”; una segona part que es diu ‘terra de conills’; “que succeeix en un país anomenat així”; la tercera secció es diu ‘Non me tenent vincula’, “en contraposició de la primera secció”, i la quarta es diu ‘Plus ultra’, “i són els últims poemes, que van una mica més enllà perquè alguns els he escrit per posar-los a l’espectacle que fem amb la companyia El Desconcerti la proposta ‘Artsperiències’ “.
Tot i que no hi trobarem poemes dedicats a Castellar, en alguna datació apareix el nom de Castellar del Vallès i Tolosa, “que era un dels noms antics de Castellar”.
El llibre ja es pot trobar a la llibreria Vallès. Apunta que una presentació escènica seria factible perquè , de fet, els últims poemes ja es van amb música. “També n’hi ha un de musicat per la Mati Fontanet, quan Víctima i Botxí encara existia”, segons Rocabert.
