Dissabte, la cantant i músic Beth Rodergas visita l’Auditori Municipal per a presentar el seu últim treball discogràfic, ‘Origen’
· Presentes el teu cinquè disc, ‘Origen’, que hi podem trobar?
Origen és un àlbum on recupero cançons de fa 12 o 13 anys. No totes, n’hi ha també de més presents, escrites durant el confinament, però la gran majoria són de fa temps. Són cançons que vaig arraconar perquè, en aquell moment, algú em va dir que no eren bones, però ara les he pogut gravar i a la gent li agraden.
· Com és que les recuperes ara?
En realitat, ho tenia pendent perquè dintre meu ja sabia el que eren i tenia ganes d’enregistrar-les. Però van venir altres discos, i el meu primer en català, Segueix-me el fil, i en el seu moment, fer un disc amb diferents idiomes no era recomanable, segons moltes discogràfiques. Just a finals de l’any 2019 vaig fer el cop de cap i els vaig treure la pols. Jo ja anava per lliure, sense mànager ni discogràfica. Vaig entendre’m molt bé amb la discogràfica U98.
· Què inclou el disc?
Cançons cantades en català, castellà i anglès. Amb el David Roth he fet les cançons en català. També n’he fet dues en anglès i la resta, en castellà. La que obre el disc és la més antiga de totes, i la que el tanca, és l’última que vaig compondre. És un disc on torno al meu origen, al que soc jo com a cantautora.
· I què podrà veure, la gent que vingui al concert de dissabte?
Aquí vinc amb tota la banda, i serà l’últim concert de l’any, després d’haver-ne fet gairebé 40. La pianista Laura no podrà venir, finalment, però tindrem un altre pianista, baix, guitarra, bateria. Serà un concert molt especial, justament perquè serà l’últim d’aquest 2021.
· Els fans que tenies fa 18 anys encara et segueixen?
Alguns fans encara hi són, altres han canviat. És bonic veure que hi ha gent que encara em segueix, i també veure les noves generacions. Hi ha fans que aleshores eren nois i noies que ara venen amb els seus fills.
· També has fet alguna incursió al teatre, hi tornaries?
I tant! Per mi no serà. Òbviament, hi ha coses que no m’encaixen però a mi m’encanta el teatre. És dur perquè és més difícil de combinar amb la vida familiar, però m’agrada molt i sí que voldria tornar-hi.
· I a Eurovisió, hi tornaries?
Això no ho crec, tot i que mai se sap. Però, sincerament, hi ha poques possibilitats perquè ja ho vaig fer i a mi m’agrada tenir noves experiències.
· Quan vas ser a Eurovisió, et vas imaginar guanyadora?
Jo sempre he tocat molt de peus a terra però sí que és cert que vaig contemplar la possibilitat. Recordo que la gent m’hi veia, i que a cada entrevista em deien que anava molt amunt a les apostes.
· Com ha estat conviure amb la malaltia d’endometriosi?
És una malaltia que em van diagnosticar quan tenia 16 anys. Hi ha hagut èpoques difícils perquè el dolor és molt fort, i m’han operat dues vegades. Però en el meu cas he tingut molta sort, perquè he pogut ser mare, i s’ha de tenir en compte que una de les conseqüències d’aquesta malaltia és la infertilitat.
· Què ha suposat la maternitat per a tu?
Sóc mare de dos nens. Jo sempre he tingut molt clar que volia ser mare i m’ha influït en tot. Ha complert un somni i em sento molt realitzada. També és cert que educar em sembla una de les coses més difícils de la vida. Musicalment, jo escric sobre coses personals. En el disc Família tot el que em sortia tenia a veure amb la meva filla Lia, perquè també em feia tornar a quan jo era petita. El tema Medicina, que surt a l’últim disc, també parla d’ells. Quan tens nens a prop tornes a la infantesa.
· També ets empresària, oi?
Sí, tenim una marca que es diu Little Lia, amb la meva mare. Al principi, ho fèiem tot a mà entre les dues. Fèiem roba infantil. Cada cop hem crescut més, i ara fem roba també per a noies. Venem en línia i ens va molt bé.