L'amor romàntic, entre tòpics i excessos

L’amor romàntic, les expectatives de parella i les dificultats per escriure una història de les de tota la vida són el punt de partida de Tu em vas prometre una història d’amor, d’Helena Tornero, que dissabte es va poder veure a l’Auditori Municipal. La proposta juga amb el teatre dins del teatre, una eina que s'utilitza amb la voluntat de qüestionar els tòpics de les comèdies romàntiques, però que acaba atrapada en una acumulació de recursos que no sempre troben l’equilibri ni el sentit dramàtic que esperaríem els espectadors.

La història parteix d’una promesa real de l’autora a la seva mare: escriure una història d’amor. A partir d’aquí, Ester Cort, l'actriu que assumeix el paper de l’escriptora, és a dir, l'alter ego a escena, intenta donar forma a una comèdia romàntica mentre lluita contra el bloqueig creatiu. Els personatges que inventa prenen vida, es rebel·len contra els papers que els ha assignat l'autora - personatge i qüestionen els clixés que han de representar. És un plantejament que, d'entrada, crea interès i expectativa, perquè obre la porta a jugar amb els codis del gènere i a reflexionar sobre les convencions que encara condicionen la manera d’entendre les relacions actualment.

El problema és que el text no acaba de treure tot el profit d’aquesta premissa. La sàtira dels tòpics amorosos conviu amb el drama familiar, l’autoficció, els gags visuals, la música i el karaoke. És com una suma d’idees que acaba dispersant l'espectador del missatge. El ritme és accelerat, els diàlegs s’encadenen a gran velocitat i els canvis de registre són constants. Aquesta voluntat de dinamisme, en lloc de donar més força al relat i sumar, acaba dificultant que les escenes respirin i que l'espectador tingui temps d'emocionar-se i de reaccionar davant el que s'està representant.

L’obra posa sobre la taula qüestions com el mite de la mitja taronja, la dependència emocional o els rols patriarcals, però no sempre aconsegueix aprofundir-hi ni articular una mirada prou definida sobre les contradiccions de les relacions afectives d'avui dia. La voluntat de qüestionar els clixés hi és, però el resultat no acaba de convertir-se en una paròdia de la comèdia romàntica.

La presència de la mare, que introdueix el contrast entre dues generacions i dues maneres d’entendre l’amor, és la part més emotiva. D’una banda, el romanticisme d’unes relacions romàntiques del passat, les que eren de promesa o renuncia; i de l'altra, una mirada contemporània de la filla que reivindica la llibertat però que també dubta. El que passa és que potser s'hi aprofundeix poc, en aquesta relació mare i filla.

El repartiment, format per Ester Cort, Teresa Vallicrosa, Sandra Pujols, Fermí Delfa i Roger Torns, s'enfronta a uns personatges molt diferents i moments que demanen cantar, ballar i combinar la comèdia i el drama. La diversitat de registres aporta varietat a l’escena, tot i que no sempre s’acaba de trobar una mateixa tonalitat. Hi conviuen personatges més seriosos amb figures molt còmiques i altres de més arquetípiques, i això fa que en alguns moments l'espectador no acabi de saber amb quina mirada ha d'entendre cada personatge.

Tu em vas prometre una història d’amor té una idea de partida interessant i aborda un tema universal des d’una perspectiva contemporània. Però segurament la voluntat d’explicar moltes coses i de tantes maneres diferents li va en contra i l'espectador arriba al final sense una idea clara del que ha vist i sense saber massa com comentar la jugada, potfunció.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara