Una lliçó d'amor i d'amistat

Des que som joves que somniem ser. Ves a saber quants somnis ens arriben a passar pel cap. A les noies de Mossbank road també les mouen els somnis, encara per complir. L'obra que així mateix es diu, "Les noies de Mossbank road", es va poder veure divendres a l'Auditori Municipal Miquel Pont. Aquesta proposta clou la temporada tardor - hivern a Castellar. El muntatge, dirigit per Sílvia Munt a partir del text d'Amelia Bullmore, està protagonitzat per les veteranes actrius Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat, que es posen a la pella de la Rose, la Di i la Viv, tres noies estudiants que forgen, a poc a poc, una forta i indestructible amistat. Farcida de somnis de joventut, com apuntàvem al principi.

Totes tres decideixen compartir pis a Mossbank road i totes tres aspiren a graduar-se, ja sigui per triomfar professionalment o bé per sortir de la misèria de vides que tenien fins aleshores a casa. Les tres actrius interpreten tres personatges del tot diferents, tres personalitats que aconsegueixen arribar a commoure el públic, i que l'emocionen. Tres perfils molt diferents que, alhora, es relacionen entre elles i s'estimen i s'entenen. Una lliçó d'amor incondicional. Al llarg de l'obra, on s'hi representen gairebé 30 anys de les vides d'aquests tres personatges principals, l'espectador viu per moments emocionals ben diferents. El punt còmic hi és present, i molt. Però també el dramàtic i el tràgic.

De tota la trama, de gairebé dues hores, dos moments marquen un punt d'inflexió, i a partir d'aquests, ja res tornarà a ser igual per aquelles noies que ja són dones, i a qui la vida els pot haver somrigut més o menys, o ben poc. Al final, un regust agredolç ens alliçona, defugint el to moralitzador. Ens fa entendre que el riure i el plor són part de la vida mateixa. I que els somnis, mentre hi són, ens ajuden a escapar de la monotonia, i ens fan evolucionar. No sempre cap a la realitat que voldríem.

"Les noies de Mossbank road" ens deixa gaudir sense complexos de les grans dots interpretatives d'aquestes grans actrius a l'escenari. Elles són capaces de fer-nos entrar al text, encara que no sigui una història d'especial transcendència, a través del cant, del riure, de la paraula, del plor, de l'angoixa, de la sorpresa, i en definitiva, de l'emoció que fan arribar sempre amb molt bona resposta del seu públic. Les cinc tongades d'aplaudiments finals les van avalar, aquest cop també, a Castellar del Vallès.