2bee72b1 3c32 4bdf 8705 87c932f0433a_1440x961
Taula rodona sobre pessebres. D'esquerra a dreta, Carme Guiu, Jaume Muntada, Adrià Rodríguez i Marina Antúnez. || CEDIDA
02/02/2024 Cultura
Gairebé 75 anys de pessebres documentats a la 'Plaça vella' #64

Dijous es va presentar la revista de recerca, on hi van participar les entitats Grup Pessebrista de Castellar i Centre d'Estudis Castellar

Redacció

La revista 'Plaça vella' #64 es va presentar dijous, 1 de febrer, a la Sala d'Actes d'El Mirador. L'acte va comptar amb una cinquantena de persones i va servir perquè els assistents coneguessin els continguts d'aquesta publicació, editada pel Centre d'Estudis Castellar - Arxiu d'Història i dedicada a la recerca de la història local. Enguany, la revista s'ha dedicat principalment a la recerca del pessebrisme castellarenc.

 

La presidenta del CECV-AH, Marina Antúnez, va iniciar la sessió saludant els assistents i agraint la feina de totes les persones i entitats que han col·laborat en aquesta publicació, començant pel Grup Pessebrista de Castellar, el Moviment de Colònies i Esplai, el Centre Excursionista de Castellar, "i, especialment, la feina de coordinació i recerca que ha fet l'Enric Benavent, professor d'antropologia i ex president del Grup Pessebrista". També va destacar que sense la col·laboració dels articles que van fer els diversos pessebristes i membres vinculats al teixit associatiu de la vila aquesta 'Plaça vella' #64 no hagués estat possible. Finalment, Antúnez va voler dedicar també un agraïment especial a Natàlia Cerezo, escriptora, correctora i col·laboradora del Centre d'Estudis, "per haver-se encarregat del buidatge de les revistes de 'La forja' i per la meticulosa tasca en la correcció dels textos". Va finalitzar la intervenció fent menció de la resta d'articles que també s'inclouen en aquest número, com l'article de la historiadora Gemma Perich, el de Pere Roca i les ressenyes dels treballs del II Premi de Recerca de Batxillerat. 

 

La presentació de continguts va anar a càrrec d'Enric Benavent, coordinador de la recerca sobre pessebrisme que s'ha fet en aquesta ocasió. Va destacar la importància del pessebrisme a la vila des de fa molts anys, i com a Castellar, sempre hi ha hagut una voluntat innovadora i d'expansió.  La idiosincràsia del pessebrisme castellarenc passa per apostar per un pessebre català, on les figures són valorades com un element important del pessebre, deixant en segons lloc les figures hebrees, "així com també mostrar el nostre paisatge". Al pessebre castellarenc es treballava molt amb guix de paleta, "no d'escaiola, com feien en altres llocs, i això hi donava una aparença més rústica". Benavent va destacar el mestratge d'un antic figurista, Lluís Carratalà, entre d'altres. Benavent va distingir dos períodes, el dels primers 50 anys del Grup Pessebrista i els que han vingut després. "El primer escrit del que tenim constància sobre el pessebre a Castellar és del 1970, tota la resta, són posteriors". El pessebrista va mostrar la seva satisfacció amb la recerca "perquè hem trobat informacions que encara no s'havien explicat mai, i això és fer recerca"

 

El pessebrisme castellarenc, segons va afirmar Benavent, sempre ha tingut una voluntat de mantenir la seva identitat i, alhora, expandir-se a fora. Per aquest motiu, molts pessebres castellarencs s'han pogut mostrar a d'altres parts de l'estat i d'Europa. Davant l'audiència, va comentar com n'havia estat de complexa la recerca, fent buidatge de fons documentals, entrevistant persones relacionades amb el pessebrisme, reunint els cartells que s'han fet de les exposicions de diversos anys, buscant fotografies històriques del Grup Pessebrista, etc. També cal destacar com els pessebristes han estat generadors d'una escola de pessebres, que han assegurat el relleu.

 

Una de les claus de l'èxit dels pessebres castellarencs, va dir Benavent per cloure la intervenció, "ha estat el local propi que té el Grup Pessebrista, això ha fet que puguem ser una família on tothom s'ajuda, perquè treballem en un mateix espai, i això és un tret diferencial, que no passa a moltes altres entitats".  També va voler agrair, al final de l'acte, la tasca de Cerezo en el buidatge de Forja. "Ha fet un treball de xinos, recuperant notícies sobre pessebres, una a una"

 

La segona part de l'acte va ser una taula rodona, moderada per Antúnez, que va comptar amb les intervencions dels pessebristes Carme Guiu, Jaume Muntada i Adrià Rodríguez. Guiu va parlar del seu avi, Vicenç Girbau: "Pel meu avi, els pessebres eren la seva vida, sempre hi era". Guiu va començar el seu camí com a pessebrista essent una nena de només 6 anys. "Recordo anar molt als pessebres, i dissabtes a sopar-hi i tot". Girbau, quan ja no era tan actiu als pessebres, "seguia ajudant portant els materials per arreglar portes i finestres, fustes que fessin falta - ell era fuster -, sempre hi va estar vinculat"

 

Presentació de la 'Plaça vella' #64. D'esquerra a dreta, Enric Benavent (ex president del Grup de Castellar) i Marina Antúnez (presidenta del Centre d'Estudis Castellar - Arxiu d'Història). || CEDIDAPresentació de la 'Plaça vella' #64. D'esquerra a dreta, Enric Benavent (ex president del Grup de Castellar) i Marina Antúnez (presidenta del Centre d'Estudis Castellar - Arxiu d'Història). || CEDIDA

 

Jaume Muntada, pessebrista que fa 50 anys que forma part del Grup Pessebrista, va recuperar la memòria dels primers anys del pessebre, quan al local "ens reuníem, erem una petita família, i fèiem pessebres amb guix". Per Muntada, el seu pare va ser un puntal. Per a ell i per molts pessebristes. En aquest sentit, Joan Muntada es recorda com un mestre pessebrista important, "que ens ensenyava a fer pessebre a mi i els meus germans, cosins, i a tants altres nens que voltàvem per allà". Jaume Muntada és un dels pessebristes de la fornada posterior als fundadors que més vagatge té fent pessebres. 

 

El darrer en intervenir va ser Adrià Rodríguez, actual responsable del Taller de pessebres. "Jo vaig començar a fer pessebres quan era un nen, cap al 2009 i 2010, i ja no era l'únic infant, hi havia més colla". A poc a poc, va anar aprenent les tècniques dels pessebres, observant, practicant i preguntant molt, fins al punt que actualment "ensenyo jo als nens, perquè queda clar que és important que hi hagi relleu"

 

Al final de l'acte es va obrir un col·loqui amb el públic, que va intervenir amb aportacions emocionades que recorden tots aquests gairebé 75 anys del Grup Pessebrista de Castellar. La celebració serà l'any 2025. L'entitat té compromesa la publicació d'un llibre més extens, commemoratiu. La revista 'Plaça vella' #64 es pot adquirir a les llibreries de Castellar. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris