El fòssil humà descobert pel castellarenc Josep Gibert és de fa 1,4 milions anys
L’home d’Orce es va descobrir l’any 1982 però no va ser fins un any més tard, el 1983, que es va fer la primera publicació del descobriment, enguany fa 40 anys. “Consistia en un fragment de crani d’un nena d’uns 5 anys que tenia una antiguitat d’ 1,4 milions d'anys”, diu el geòleg castellarenc Lluís Gibert, fill del paleoantropòleg Josep Gibert, descobridor del fòssil.
L’home d’Orce va ser descobert al Jaciment de Venta Micena, a Orce (Granada), a partir d’una expedició que va dirigir Josep Gibert des de l’Institut de Paleontologia de Sabadell i que va començar l’any 1976. Són les restes humanes més antigues fora d’Àfrica. Fins aleshores, les més antigues eren a Java i tenien 900.000 anys, i a Europa, les més antigues eren a Itàlia i estaven datades amb 700.000 anys. L’indret d’exploració va ser a la conca de Guadix-Baza, on fa més d’un milió d’anys hi havia un llac molt gran. Gibert va resseguir el marge i va trobar un jaciment espectacular. “El meu pare sabia que als marges d’aquests llacs s’acumulaven fòssils i es preservaven, tenen un potencial fossilífer molt gran”, diu Gibert. En aquella zona encara no s’hi havia explorat mai.
Josep Gibert va proposar fer una recerca específica sobre el quaternari. Per a ell, era molt estrany que si la humanitat havia existit a l’Àfrica feia més de dos milions anys hagués tardat tant en arribar a Europa. “Les restes de l’home d’Orce representaven la ruptura d’un paradigma que estava molt arrelat”. El descobriment va demostrar que havien sortit d’Àfrica molt abans dels que es deia, “una idea que amb el temps s’ha constatat”. Fins aleshores, s’afirmava que la humanitat no havia sortit d’Àfrica abans dels 900.000 anys.
La publicació es fa un any després perquè el fòssil va resultar molt revolucionari “i es van fer consultes als experts, al paleoantropòleg Peter Andrews, al dr. Miquel Crusafont, al neurocirurgià Domènec Campillo, etc”.
Una de les crítiques que es va fer a la publicació és que no es fes en una revista d’àmbit internacional. Es va publicar a la revista ‘Paleontologia i evolució, que depenia de la Diputació de Barcelona i s’editava a l’Institut de Paleontologia. “Es va decidir entre tots, no es va publicar al ‘Nature’ però se’n va parlar a tot el món”.
Dos grans moments
L’home d’Orce té dos moments d’èxit. El primer, l’any de la publicació, el 1983, on el paleoantropòleg descriu el fòssil, les seves característiques, i es posa una edat al fòssil a partir de la fauna que l’envolta. “Per criteris bioestratigràfics se li va assignar una edat aproximada d’ 1,4 milions d'anys”.
L’any 1985, però, sorgeix una polèmica sobre aquest fòssil, sobre si és o no humà, i coincideix amb la mort de Crusafont. Gibert es queda sol en el seu propòsit. “La polèmica ve per l’anatomia del crani, per una cresta que apareix a l’interior, però més tard es ratifica que aquesta cresta també la tenen altres humans”.
El segon moment d’or arriba amb el Congrés Internacional que se celebra a Orce l’any 1995, amb més de 300 persones de 18 països diferents. Es desenvolupen tècniques bioquímiques que constaten la presència de proteïnes humanes al fòssil. “Els investigadors ratifiquen que el crani és humà”.
Però després es crea un congrés a Madrid per part de l’equip que actualment és a Venta Micena, que defensa idees oposades. “Això va generar molt soroll i va significar reobrir la polèmica”. Gibert i el seu equip seran expulsats del jaciment i els 10 anys següents seran molt difícils, “plens de lluites i discussions que van generar molta confusió a l’administració”. L’home d’Orce és un fòssil incòmode, “hi ha gent que voldria que desaparegués”.
Gibert moria l’any 2007. El crani d’Orce ha seguit 20 anys en una caixa forta del Banc de Sabadell i actualment és en una caixa a l’Ajuntament d’Orce. “Ara no està ben conservat perquè hi ha gent que el vol veure i l’agafen... s’ha trencat i s’hauria de restaurar, confio que ho facin”.
A Orce hi ha un museu que porta el nom de Josep Gibert. “És un museu municipal però és gran, tot i que s’hauria de modernitzar, no acaba de defensar amb rigorositat les idees del meu pare, les coses es presenten de forma ambigua”. El museu té una rèplica del crani, però de construcció ja obsoleta.
L'ONCE va dedicar un cupó a Orce
L’organització sense ànim de lucre ONCE va dedicar el cupó del passat 22 de juny al Museo Primeros Pobladores de Europa ‘Josep Gibert’ d’Orce (Granada). Es va fer una presentació de la butlleta a Granada i una notícia a la premsa. Al cupó, es veu una fotografia d’un dels jaciments d’Orce i apareix el nom de Josep Gibert. Tot i que el seu fill Lluís va afanyar-se a comprar 10 dècims, no va aconseguir cupons afortunats. L'ONCE dedica cada dia el cupó a un fet interessant, una data important o bé una localitat destacada.
Cupó de l'ONCE dedicat al museu d'Orce 'Josep Gibert'. || CEDIDA
