Som República

Tardor de 2015, a punt d'hivern. Sensació de cansament i un punt de decepció: sembla que no avancem, que la feina ha estat en va.
Paradoxalment, hem arribat més lluny que mai, més ben situats que mai i amb la possibilitat real de dependre només de les nostres accions.
Abandonarem ara?
No, és evident que no. Necessitem una democràcia avançada, on ciutadans i ciutadanes ens en podem sentir corresponsables. Ens cal un país on les tres potes de l'estat del benestar: educació, sanitat i pensions de qualitat estiguin garantides. Perquè el paisatge, a casa nostra, continua sent depriment: augmenten exponencialment les demandes de beques menjador, les afiliacions a la seguretat social no repunten, el govern de l'estat ha posat mà a la caixa i fa perillar seriosament el sistema de pensions. Els casos de corrupció ens sonen estranyament familiars. I diem prou. Volem una altra cosa. Volem una vida millor per a la nostra gent.
Sabem que la única lluita que es perd és la que s'abandona, que no ens podem permetre el luxe d'abandonar cap escenari on parlar i explicar-nos.
Perquè, al cap i a la fi, volem poder-nos explicar i relacionar amb el món sense que ningú que no som nosaltres no parli o decideixi en nom nostre. I, sobretot, que ningú no torni a decidir mai més contra nosaltres en el nostre nom.
Entrem en campanya de les eleccions espanyoles. La darrera campanya electoral espanyola on participarem. I hi participarem perquè tenim un mandat democràtic que ens demana que hem de defensar i exercir arreu: som sobirans.
I no, no anem a reformar la Monarquia Espanyola. Anem a explicar a Madrid i al món que només s'escolta Madrid que hem començat a fer la República de les persones lliures i iguals.
I que, democràticament, la defensarem allà on en tinguem l'oportunitat.
I que adéu.