Xavier Blanco Castro: "La lluita entre ciència i religió és una cosa passada de moda"

· Com ha estat l’acollida de la comunitat castellarenca?
Ha estat molt bona! Són dues comunitats parroquials, la de Sant Esteve i la de Sant Feliu del Racó, que reben el nou rector amb alegria, amb esperança i amb ganes de ser protagonistes com a membres de les parròquies.

· Immersos en una nova crisi econòmica arran de la guerra d’Ucraïna, quin paper jugarà Càritas?
Vinc de deu anys de molt moviment a Càritas de Caldes. Estarem molt atents a les necessitats de les persones per descobrir les mancances materials, i les que no siguin materials, per dignificar les seves vides. Les previsions sobre l’economia no són favorables per a les persones i com a parròquia i com a Càritas ens posarem a disposició de la societat castellarenca. Estem oberts a col·laborar amb qualsevol entitat i demanem a l’administració pública, especialment a la local, que les persones siguin una prioritat màxima. Nosaltres ajudarem en tot el que es pugui.

· Una altra de les entitats que lideraràs és Colònies i Esplai Xiribec. 
Soc present en el món de l’esplai des que tenia 18 anys, i per tant no em resulta un àmbit desconegut. Al bisbat de Terrassa soc consiliari del moviment d’esplais cristians, i dono gràcies per la presència de l’Esplai Xiribec en la parròquia de Sant Esteve. Des de l’esplai intentarem treballar de la manera més senzilla, cordial i animada possible per apropar l’Evangeli i Jesucrist.

· Ets mossèn però vas estudiar química. Quan decideixes decantar-te per la religió?
La vocació de ser mossèn m’anava acompanyant però tenia la vida força programada. Volia acabar els estudis i després ja veurem què en fem de la vida. Sempre havia estat un entusiasta de totes les disciplines científiques, especialment de la química. Era una carrera dura però la vaig gaudir molt. Quan vaig acabar-la i després d’uns anys treballant, la vocació encara era present i als 27 vaig entrar al seminari. El 2005 em van ordenar sacerdot a la catedral de Terrassa. He estat seminarista i vicari a la Garriga i Sant Esteve de Granollers, rector a Montornès del Vallès, també a Santa Eulàlia de Ronçana, i aquests últims deu anys a Caldes. Soc barceloní, però fins als 33 vaig viure a l’Hospitalet. Després el seminari em va enviar a la Garriga i des d’aleshores he viscut sempre a l’altre Vallès, a l’Oriental. 

· La ciència i la religió combinen?
L’eterna lluita entre ciència i religió és una cosa passada de moda. Avui dia hi ha un gran diàleg entre disciplines teològiques i científiques. La ciència també s’ha adonat dels seus límits, que no és omnipotent. Per a mi no ha estat mai un problema: soc creient des que era adolescent però sempre he estat molt interessat en la ciència.

· Has tingut mai pànic escènic o t’has quedat en blanc durant una missa?
No, però abans de sortir sempre estic nerviós. Això va amb el caràcter. Des que soc petit sempre em posava nerviós quan havia de parlar en públic o fer una presentació. Però t’hi acostumes i tires endavant.

· Què opines del papa Francesc?
L’estil del papa Francesc és un estil eminentment pastoral, de proximitat, de portar l’evangeli a totes les persones. De vegades la gent ha esperat que el Papa ho canviés tot, però de vegades canviar-ho tot, començar de zero, pot ser un somni infantil i no és possible. L’Esperit Sant ens dona a l’Església el Papa que necessitem en cada època.

· Aquesta senzillesa, dir les coses clares, pot apropar els joves a l’Església?
Les coses clares, els posicionaments, ajuden a apropar o a distanciar, perquè pot ser que no t’agradi. No ens hem de quedar en la línia dels titulars i hem d’anar al fons de la qüestió, però el cert és que aquest Papa s’explica molt bé.

· A banda de la química, la música és una altra de les teves passions.
Tinc molts discos  però també m’agrada molt el cinema, com la gent de la meva generació, els que vam néixer als 70. He anat a moltíssims concerts i a la banda sonora de la meva vida hi ha cançons de la movida madrilenya, del rock català, música clàssica o grups com Depeche Mode i The Cure, Bob Dylan o Bruce Springsteen. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Extravertit

Un defecte que no pots dominar?
Impacient 

Una persona que admires?
Jesucrist

Quin plat t’agrada més?
El salmorejo

Un llibre?
‘Matar un rossinyol’ de Harper Lee

Una pel·lícula?
‘The quiet man’ de John Ford 

Un músic?
Bob Dylan 

Un viatge per fer?
Menorca

Una ciutat?
Roma

Un racó de Castellar?
L’ermita de Les Arenes 

Un somni?
Fer el que Déu espera de mi