Els cantants lírics Júlia Farrés-Llongueras i Elías Arranz, i el pianista Hèctor Valls protagonitzen l'última sessió del cicle Audions Íntimes de L'Aula
No és la primera vegada que les Audicions Íntimes de L'Aula es capbussen en la música clàssica, però cada sessió descobreix nous cops amagats de cada estil musical o instrument. En aquesta ocasió, la veu, a través de l'òpera bufa, va protagonitzar la trobada musical a l'Auditori dijous passat.
De bracet amb el divulgador musical, Xavier Chavarria Talarn, la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el baríton Elías Arranz, acompanyats magistralment pel pianista Hèctor Valls, van oferir un repertori dels principals autors del bel canto. Com a solistes i com duet, van interpretar composicions de Giuseppe Verdi, Giaccomo Puccini, W.A. Mozart o Gaetano Donizetti, d'obres tan destacades com Le Nozze di Figaro, Don Pasquale o Don Giovanni. Les piruetes vocals, tal com van explicar els músics, s'arrodoneixen amb la interpretació teatral del text per dotar de sentir cada escena. Tot i què en l'òpera es posa l'accent en la veu, els professionals del bel canto no són només cantants sinó també actors. Entre altres curiositats, els artistes convidats van constar que la veu s'entrena i evoluciona amb els anys, com un múscul que guanya elasticitat amb la tècnica i la pràctica.
A banda de parlar de les particularitats de la veu, "l'instrument més antic", tal com va recordar Xavier Chavarria Talarn, Hèctor Valls va respondre alguns dubtes del públic sobre la diferència de la sonoritat d'un clavicèmbal i d'un piano, és a dir, entra la corda pinçada o percudida. Algunes de les peces que es van interpretar, primer es van concebre per a clave però finalment es van adaptar al piano, l'instrument que va esdevenir hegemònic. Justament, el clavicèmbal - i també la viola de gamba - va protagonitzar l'abril passat les Audicions Íntimes amb els músics Santi Mirón i Marc Sumsi.
