Un centre cultural Masaveu a Castellar

Ubicada al nucli antic del municipi, al carrer del General Boadella número 5, es troba la casa coneguda com Cal Don Pedro. Aquesta casa, construïda per petició de Pedro Masaveu Rovira, va ser edificada l’any 1875. Situada per sobre de la plaça Major, entre l’Església i l’Ajuntament, es tracta d’un dels pocs habitatges aïllats de grans dimensions que encara resten al centre de Castellar. 

Aquesta casa pairal de la família Masaveu va ser utilitzada com a residència d’estiu, i va acollir sobretot Pere Masaveu i la seva filla, Maria Cristina Masaveu, en les estades que feien a la vila. La casa, que va viure la prosperitat de la família Masaveu, traslladada a Astúries, va ser tancada el 2006 amb la mort de la seva darrera propietària, M. Cristina Masaveu.

Ara, després d’anys tancada, aquesta residència podria convertir-se en un centre d’art gràcies a la Fundació Maria Cristina Masaveu. De fet, aquesta fundació ha obert recentment una seu a Madrid, on s’exhibeix bona part de la col·lecció dels Masaveu, una de les col·leccions d’art privades més important de tot l’Estat. L’alcalde de la vila, Ignasi Giménez, aquesta setmana ha visitat la seu madrilenya per trobar punts comuns amb la Fundació i poder avançar en el projecte castellarenc. “Hem començat a posar les bases, juntament amb la direcció general i amb el propi patronat de la Fundació, per tal de començar a treballar en un projecte a la casa de Pedro Masaveu, situada al carrer del General Boadella, número 5”. A banda de la seu a Madrid i al Palacio de Hevia, a Astúries, en aquests moments la Fundació està treballant i fent obres en un centre que tenen a la província de Salamanca. “La intenció és que el projecte castellarenc es comenci a definir una vegada  finalitzin les obres que hi ha a Salamanca. La idea és convertir la casa de Castellar en un centre d’art, en un centre expositiu”.

Convertir aquesta casa en un centre cultural dotaria Castellar d’un equipament cultural de primera magnitud: “Significaria ser capaços de poder projectar una imatge cap a l’exterior que la cultura forma part de la nostra identitat com a municipi i significaria recuperar part del patrimoni que tenim a Castellar amb aquesta casa que està al bell mig del cor de la vila”. Segons ha confirmat l’alcalde, des del govern castellarenc s’han posat a disposició de la Fundació perquè considera que aquest és un projecte absolutament estratègic per a Castellar “i del qual volem formar part des d’un inici i col·laborar perquè això pugui ser una realitat en els propers anys”. La primera pedra, la casa, ja està posada. Ara cal que s’enceti el camí perquè aquesta residència esdevingui un centre cultural: “Primer s’ha de pensar, veure les possibilitats, hi ha d’haver un projecte al darrere, no només de veure quins són els espais sinó també la seva funcionalitat. Hi ha molta feina a fer, però comencem a caminar”.   

Estada a la casa Masaveu del  compositor català

Pedro Masaveu fou un consumat pianista i mecenes musical. La família va establir una bona relació amb el reconegut compositor català, Frederic Mompou, qui a principis de 1949 va escriure una carta a Masaveu agraint-li l’estada a la casa castellarenca: “Barcelona 4 Enero 1949. Sr. Pedro Masaveu. Muy distinguido amigo. Solo estas pocas líneas para desearle muchas felicidades para todo lo que resta del año 1949. Mi intención primera fue escribirle seguidamente después de mi visita a Castellar pero mi pereza que obliga mi pluma a lentitudes extremas, me convence ahora que la pequeña eternidad entre aquel domingo y este martes ha conservado el buen recuerdo de aquel día, que bajo el cielo de Castellar del Vallès -auténtica luz de mi música- se trazó junto con los simpáticos amigos Olasagasti un nuevo círculo de amistad. Reciba pues en estos días, el afecto de su amigo. F. Mompou".

^{Frederic Mompou / Cedida}

Un recorregut per la pintura espanyola del segle XIX

La seu inaugurada a l’octubre a Madrid de la Fundació Maria Cristina Masaveu presenta una selecció de la pintura espanyola del segle XIX. El recorregut arrenca amb Francisco de Goya i s’estén fins el modernisme i el postmodernisme català. Una exposició que permet advertir la riquesa i la varietat de les pintures reunides i donar a conèixer l’evolució que es va produir en l’art durant el segle XIX, a travès dels seus pintors més destacats Francisco de Goya, Federico de Madrazo, Eduardo Rosales, Mariano Fortuny, Martín Rico, Aureliano de Beruete, Carlos de Haes, Fernando Álvarez de Sotomayor, Joaquín Sorolla –present amb 25 peces–, Ignacio de Zuloaga, Darío de Regoyos –amb la darrera obra que va pintar–, Ramón Casas o Santiago Rusiñol, entre d’altres. 

^{Detall d’una de les obres de Sorolla que pertany a la Col·lecció Masaveu / Cedida}