7R 2993_617x412
Genescà al laboratori de l'hospital Vall d'Hebron, en una imatge de fa uns mesos -  Q. Pascual 
03/12/2020 Actualitat
Txell Genescà: “Com més gent es vacuni, més protecció”

La científica castellarenca Txell Genescà participa en un projecte de recerca de la Vall d’Hebron relacionat amb el tractament de la Covid-19 i l’elaboració de les vacunes

Rocío Gómez

· En què consisteix la recerca que estàs duent a terme?
Hem estudiat mostres de sang de diversos grups de pacients. Des d’alguns que eren pràcticament asimptomàtics i havien passat la Covid-19 de manera molt lleu, altres que van tenir una pneumònia, fins als que van estar hospitalitzats perquè van ser casos més greus. Ens hem centrat en una part de la resposta immunitària, la que en diem resposta T, dels limfòcits T, que són molt importants per combatre qualsevol infecció viral. Hem constatat que hi ha una diferència molt gran en com responen aquestes cèl·lules en funció a quin d’aquests grups pertanys. Aprofitarem aquest coneixement per veure quins pacients poden empitjorar, i en referència a les vacunes, quin és el tipus de resposta immunitària que volem induir per fer front a la infecció. D’altra banda, també hem detectat en tres pacients que hem estudiat la resposta específica al pulmó, que aquestes cèl·lules limfòcits T, al cap de vuit mesos de la infecció, tenen molt bona resposta. És una troballa important perquè aquestes persones, si s’infecten una altra vegada amb el virus, esperem que aquestes cèl·lules que es troben al pulmó els ofereixin protecció de forma natural. Les cèl·lules T són tan importants com els anticossos per fer front a la infecció. Finalment, també hem estudiat nous compostos antivirals en cèl·lules de pulmons humans. Ens permet tractar les cèl·lules que sabem que són les principals dianes de la infecció per SARS-CoV-2.

 

· És habitual que una vacuna es desenvolupi tan ràpidament?
És possible. Fa molts anys que els investigadors fan vacunes. Hi ha molta experiència en aquest camp, i la infraestructura necessària per fer-ho. Cadascú va adaptar la seva plataforma, i va començar la carrera per ser els primers a tenir-la. Les coses s’han accelerat perquè hi havia la necessitat de disposar-ne per protegir la població i perquè s’han fet assajos directament en voluntaris. Des d’un bon començament s’intuïa que la vacuna no seria difícil d’aconseguir perquè el coronavirus no és tan desconegut. Que s’acceleri la vacuna no vol dir que es perdi el rigor científic i no se segueixi el protocol que toca.

 

· Tanmateix, hi ha molts ciutadans que no estan predisposats a vacunar-se de la Covid-19.
Avui dia vivim tants anys gràcies a les vacunes. Com més gent es vacuni, més ens protegim els uns als altres. Les vacunes evitaran fonamentalment els casos de malaltia greu. Això és molt important sobretot per a les poblacions més vulnerables. Vacunar-se és una qüestió de consciència col·lectiva. Si les persones que són antivacunes no estiguessin envoltades de persones vacunades, contraurien malalties que estan erradicades. El problema és que tot ha estat molt mediàtic. Ara tothom sap què és una PCR, què és el virus o l’espícula del virus. Qualsevol de les vacunes que t’has posat, o han posat als teus fills, no te les has qüestionat. Sabíem que arribaven amb molt de rigor i coneixement científic al darrere, revisades per les agències de medicaments i tots els organismes que regulen el sector. Precisament Europa amb això és molt restrictiva. Si la vacuna no està clara, no s’administrarà a la població. Hi ha molta gent que s’ha de vacunar, i seria molt dramàtic.

 

· Què és la immunitat de grup?
Cadascú, individualment, tenim el nostre nivell d’immunitat davant d’un agent infecciós. Si aconseguim que un 80% de la població tingui un bon nivell d’immunitat individual, aquest 20% que queda, com que el 80% està ben protegit, gairebé aconseguim que el virus no circuli. Si tenim una immunitat de grup alta, no cal que ens preocupem pel virus. La immunitat s’aconsegueix a través de la vacuna o de manera natural, un cop ens hem infectat i hem passat la malaltia. És com entrenar el nostre cos, les nostres defenses, perquè reconeguin específicament aquest virus i hi lluitin de la manera més ràpida i eficient.

 

· A hores d’ara quin és el tractament per al coronavirus?
En principi, res. Si tens símptomes, però no són greus, l’has de passar com qualsevol altre virus. Molta hidratació, cuidar-te, descansar i res més. Ara bé, si et falta l’aire i comences a desenvolupar pneumònia, has d’anar de seguida a l’hospital, i allà, en funció de diversos criteris establiran quin és el millor tractament. Tot i així, tractament específic contra aquest virus que funcioni, ara mateix no n’hi ha cap. S’ha parlat de moltes coses des del principi, però encara no s’ha trobat un tractament amb eficàcia demostrada. 

 

Recupera l'entrevista de Txell Genescà al Connectats

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris