“Tots els professionals de la cadena logística han estat a l’altura”

· El transport ha esdevingut un servei essencial durant la crisi. 
Absolutament. El transport, com a cadena de subministrament, des que surt un producte d’un lloc fins que arriba a un altre, i en què participen diferents actors, s’ha vist que és molt resilient, realment ha funcionat. S’ha de dir, també, que a costa de molt patiment. Sobretot al principi, els problemes que tenien els camioners per circular, incertesa  a les fronteres, no tenien mascaretes... i la seva actitud, no vull fer servir la paraula heroica perquè potser és exagerada, però ha estat molt professional. Tots els professionals que intervenen en la cadena logística han estat a l’altura. Al principi va haver-hi una mica d’histèria pel que fa al subministrament, tothom volia omplir la nevera de productes bàsics perquè es pensava que el transport fallaria. I en canvi, el que s’ha vist després és que els consums s’han normalitzat molt.  Per què? Perquè la cadena de subministrament ha funcionat. 

· Com ha donat suport CIMALSA als seus clients dedicats al transport de mercaderies en aquests moments durs de la COVID-19?

El que hem fet, bàsicament, ha estat continuar la feina al 100%. Excepte la primera setmana, el volum s’ha mantingut, de vegades, fins i tot, per sobre del 100%. El que hi ha hagut ha estat un canvi en el producte transportat. En algunes matèries s’ha baixat al 40% i en canvi en altres s’ha pujat fins al 140%, perquè hi ha productes que s’han seguit requerint. Ha funcionat molt, també, el comerç electrònic i això provoca que l’enviament hagi augmentat espectacularment respecte de l’any passat.

· CIMALSA gestiona el pàrquing Truck Castellar, amb 126 places. Quina ha estat l’activitat en els darrers mesos?
L’ocupació de l’aparcament ha oscil·lat en els darrers anys entre el 53 i el 57%, amb una lleugera tendència a l’alça. En plena crisis sanitària, però, hem incrementat l’ocupació en dues places amb dos abonats més. Generalitzar no és bo, perquè segurament alguns hauran treballat menys i altres més. O, fins i tot, hauran treballat igual, però hauran ingressat menys diners. Evidentment, nosaltres no controlem els negocis que fan els transportistes. Nosaltres només sabem –respecte al pàrquing– si el camió surt i marxa a treballar i si hi torna. Al principi de la pandèmia, l’activitat era del 30% respecte a l’any passat, però això va durar una setmana. Després, l’activitat ha estat del 72%. És a dir, de la flota que roman a l’aparcament, el 72% ha sortit. Però és clar, pot sortir i en un dia fer un viatge, o fer-ne tres, i això és el que no controlem nosaltres.  

· Quines han estat les mercaderies més distribuïdes en els mesos de confinament?
Els cinc productes que han vist augmentat de manera exponencial el transport durant aquests mesos han estat, per ordre: els productes alimentaris, els mèdics, els relacionats amb exercici per fer a casa, electrònics i els productes per a les mascotes. Quan s’ha produït un pic molt alt en aquests àmbits, els especialitzats en aquest tipus de transport no han pogut amb tot, per tant, altres s’han hagut d’adaptar. Ha estat un sector molt dúctil, s’ha anat acomodant a les noves necessitats que hi ha hagut. 

· Cap a on ha d’anar el sector del transport?
Hi ha un debat intensíssim. Encara hi ha més preguntes que respostes. Però hi ha algunes pistes, per exemple, que el teletreball és una bona manera d’organitzar una empresa. Ens hem adonat que quasi tot venia de la Xina, que aquell país era gairebé el proveïdor únic de la major part de la cadena de subministrament. No podem dependre d’un proveïdor únic. Estic convençut que hi haurà un increment d’una certa industrialització de proximitat i, que  en l’Europa del segle XXI, esperem que sigui una industrialització neta. Si les indústries estan a 200 km i els grans vaixells ja no venen de la Xina, hi ha una gran oportunitat de negoci, crec, per al transportista local i regional. Hi haurà menys activitat marítima i més transport per carretera i ferroviari. I per últim, una de les coses que hem après és el canvi del concepte del talent. Per treballar és important una formació, però igual d’important és l’empatia i la capacitat d’adaptar-se, com hem hagut de fer amb la pandèmia.