DSC 0185_617x412
El Grup Alquimists Teatre ha interpretat 'Donde manda el amor no manda capitán' - G.P
04/05/2019 Actualitat
Teatre, en majúscules i sense etiquetes

Aquest dissabte s'ha celebrat la II Mostra Inclusiva d’Arts Escèniques, amb la participació de set companyies

Guillem Plans

Per segon any consecutiu, Castellar ha acollit la Mostra Inclusiva d’Arts Escèniques. La jornada de teatre, aquest dissabte al matí a l’Auditori Miquel Pont, ha comptat amb la participació de set companyies d’arreu de Catalunya que han fet pujar a l’escenari més d’un centenar d’actors. Les entitats encarregades d’oferir les actuacions han estat ACIDH, Alquimistres Teatre, Arc de Sant Martí, FUPAR, Grup Catalònia, Grup de Teatre Amics de les Arts i el TEB Castellar.

 

Durant quatre hores de teatre gairebé ininterromput, les butaques de l’Auditori s’han omplert. Unes dues-centes persones, aproximadament, no s’han volgut perdre el resultat de molts mesos de feina, que culminen amb un missatge reivindicatiu: “L’objectiu final era demostrar que som capaços, absolutament, de fer qualsevol cosa. Esperem que a la llarga no hàgim de posar l’etiqueta de mostra teatre inclusiu. Sinó, simplement, de mostra de teatre”, ha declarat Toni Garrich, membre de la Junta de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb discapacitat intel·lectual. “El que es tracta és de fer-ho bé, de passar-ho bé, de treballar. El teatre és això. No importa tant com és sinó què és. I és teatre, en majúscules”.

 

Els gèneres de les diferents obres han estat variats, però, sobretot, ha prevalgut l’entreteniment. Les funcions han estat amenes per a l’espectador. S’han portat a l’escenari De Pel·lícula (Grup de Teatre ACIDHCOMEDY), Donde manda el amor no manda capitán (Alquimistes Teatre), El castillo del descanso eterno (Arc de Sant Martí), Olalá, c’est magnifique! (Protagonistes Nosaltres_Fupar), Sí, soc jo (Quanta Gent), Cansalada cançalada (Grup de Teatre Amics de les Arts) i Simba el rei (Teatre Co Castellar).

 

Alguns actors, acabada la mostra, reconeixien la màgia del teatre i l’efecte que ha tingut a les seves vides des que van començar a fer-ne: “Fer teatre és una cosa molt important per mi. Abans no en feia, i vaig entrar-hi i m’ha donat moltes il·lusions. Ara soc més obert i també m’ha obert moltes portes”, explicava el Cándido. Per altra banda, l’Amaia, que reconeixia que avui, tot i els nervis, ha estat un dia molt il·lusionant, expressava: “Porto quatre anys fent teatre i, des que estic a teatre, m’atreveixo a parlar molt més amb la gent desconeguda”.

 

Tant l’Amaia com el Cándido feia un any que preparaven l’obra. També el Francisco, que assaja dues hores els divendres a la tarda, i alguns dimecres també. Ha interpretat a Posidó: “M’ha agradat molt fer aquest personatge”, celebrava. Però una de les coses que més ha destacat ha estat haver compartit el matí amb altres grups: “Hem fet molts amics, i això està molt bé”.

 

A la cloenda de l’acte, Toni Garrich ha ressaltat la importància de normalitzar el teatre inclusiu, aconseguir que, de cap manera, no resulti estrany per a l’espectador: “La bellesa de les coses depèn d’aquell que les contempla”.

Comparteix
M'agrada
Comentaris