El pressupost municipal de l'Ajuntament de Castellar preveu ingressar 1 milió d’€ per aquest tribut
Cop dur al finançament de les administracions locals. El controvertit impost de plusvàlua, que ingressen els ajuntaments per les vendes o transmissions d’immobles ha quedat sentenciat pel Tribunal Constitucional (TC), que ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular-lo. Per tant, ara l’aplicació se’n fa inviable. Sí ha quedat clar que la sentència del TC no té efectes retroactius, fet que, almenys, simplifica la situació.
Segons el tribunal, es consideren inconstitucionals alguns apartats de la llei reguladora d’hisendes locals perquè considera que la base imposable de l’impost sempre puja amb independència que hagi existit aquest increment en l’operació de venda.
La plusvàlua és un dels impostos importants que ajuden a finançar els ajuntaments, que pot arribar a ser un 10% del total dels ingressos fiscals. Per darrere de l’IBI, és l’impost més rellevant pel que fa a la recaptació.
El Ministeri d’Hisenda ja ha fet públic que revisarà l’impost per garantir-ne la constitucionalitat i també el finançament dels ajuntaments. El govern central, a l’espera de la publicació íntegra de la sentència, prepara un esborrany legal per “oferir seguretat jurídica tant als contribuents com a les entitats locals”.
Impacte a Castellar
A Castellar, el pressupost municipal per al 2022, aprovat la setmana passada, té previst ingressar al voltant d’1 milió d’euros en concepte de plusvàlues, el que pot suposar sobre el paper un forat “d’aproxidament el 5% del total del pressupost”, detalla la tinent d’alcalde d’Economia Yolanda Rivera. “És evident que té un impacte sobre les finances però en el nostre cas no serà un daltabaix”, diu. En tot cas, però, la regidora destaca que els consistoris ara estan a l’expectativa de quina alternativa es planteja per part de l’Estat i confia que “abans del gener es pugui aclarir”. Rivera també recorda que des del 2017, l’Ajuntament estudia cada cas de liquidació de plusvàlua i si l’operació ha comportat pèrdues per al contribuent no s’aplicava o s’adaptava.
