Surt a la llum un nou refugi antiaeri

Les obres i el conseqüent moviment de terres que ha comportat la construcció de la nova plataforma logística al carrer de Bages, al Pla de la Bruguera, ha deixat al descobert el segon  refugi subterrani de Castellar, després del que està situat al xamfrà entre els carrers de Berguedà, Bages i Solsonès. La troballa es va descobrir el 2021, amb els primers moviments de terres, però no ha estat fins a la construcció de la nau que s’ha evidenciat que hi havia aquest element patrimonial soterrat. 

La Generalitat va autoritzar el desmuntatge i trasllat del refugi a una altra part de la mateixa finca. L’empresa constructora ha hagut de reconstruir la instal·lació de defensa maó per maó –que estava ubicada al carrer del Bages– en una altra parcel·la de terreny, allunyada del magatzem logístic, a la cruïlla entre els carrers Bages i Berguedà.

Quant a dimensions, el nou refugi antiaeri és més petit que el del carrer Berguedà. El refugi té forma de u, però a diferència de l’altra construcció, aquesta no té passadissos en forma de ziga-zaga, i té una capacitat per acollir-hi persones més reduïda. En tot cas, el refugi antiaeri del carrer Berguedà de les FARE era més gran perquè tenia la funció d’aixoplugar el personal de la caseta de comandament a més del personal de servei i tenia una capacitat per acollir en total unes 100 persones.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès està enllestint un conveni amb la propietat de la finca per tal de poder-hi fer visites i veure com es gestiona.

MÉS REFUGIS?
Pel que sembla, el refugi que s’ha descobert ara seria a prop de la pista petita de l’aeròdrom que es va construir entre l’actual centre comercial Maxi Dia fins a la planta de l’antiga Sony. La pista principal tenia 1.150 metres de llarg per 250 metres d’ample, i hi havia una segona pista al nord d’uns 600 metres per 250 metres d’ample.  El camp constava d’una caseta de comandament situada a l’extrem est, al límit amb una zona de pins, i d’un allotjament per al personal de servei situat a un quilòmetre de distància. Les pinedes que envoltaven el perímetre al sud i a l’oest permetien ocultar els aparells entre el boscatge. L’aeròdrom estava delimitat per un seguit de garites situades als extrems guardades per soldats d’aviació.

Alguns testimonis recollits per Ernest Gallart, Sílvia Sáiz i Galdric Ruiz per a la publicació El Cau de la Gloriosa expliquen que encara hi podria haver dos refugis més al nord, de dimensions reduïdes,  que disposaven d’una sola entrada que donava a un passadís subterrani.