Sergi Gil: "Soc hiperactiu, no puc parar!!!"

· Un educador social que  s’ha format com a cuiner?  Ens ho expliques?
Treballo d’educador social, soc el Cap de Servei de la Regidoria de Cicles de Vida i Gent Gran a l’Ajuntament de Sabadell. La meva primera formació va ser com a cuiner a l’Escola d’Hostaleria de Girona, de tècnic especialista en cuina, o sigui, xef. M’encanta cuinar. Professionalment, vaig treballar de cuiner a l’Hotel Camprodon. Però un dia, un profe em va dir: ‘Sergi, jo no et veig tota la vida tancat en una cuina, et veig treballant amb gent’. L’hostaleria és molt sacrificada i a mi m’agradava sempre estar amb la gent, ajudar en el que podia. De fet, a Girona, ja vaig fer un voluntariat a l’Hospital Josep Trueta, a la primera ludoteca hospitalària. Allà vaig veure coses molt dures. 

· Vas decidir formar-te?
Sí, vaig estudiar animació sociocultural, com a cicle formatiu. Després, ja vaig fer la carrera d’educació social, amb un nen als braços perquè ja era pare del meu primer fill, i estudiava a la nit i a distància. De fet, ja tenia l’experiència de l’esplai, del carrer –soc fill del barri de Campoamor de Sabadell–. La meva dona és mestra d’infantil i si jo seguia treballant de cuiner no hi havia manera de veure’ns. 

· Quan et vas vincular per primer cop a un esplai?
De ben petit. Quan vaig poder treballar d’educador social i animador em vaig quedar al barri, tirant endavant plans comunitaris, un esplai jove... Sempre he estat vinculat amb l’esplai, les entitats, la joventut i la transformació. Combinava voluntariat i professió. I vam crear La Taca, a Castellar del Vallès. 

· Quin era el projecte de La Taca?
Ja fa 20 anys era una ludoteca infantil, a la plaça d’Europa. La portàvem la meva dona [la Núria] i jo. Teníem molts projectes educatius, a la tarda agafàvem nens grans, al matí, nadons a partir d’un any, els caps de setmana fèiem festes d’aniversari. Un canvi de normativa ens va fer reconvertir el projecte i ens vam quedar amb la part d’animació. Però la Núria va començar a treballar amb les escoles i  jo, a l’Ajuntament. Era massa. Nosaltres volíem plegar però els nens van voler seguir amb el projecte. Fa dos anys, vam reconvertir el projecte en entitat de cooperació internacional i de lleure. Fem projectes de cooperació, portem casals d’estiu, casals de Nadal, serveis que també donen feina a joves que estan estudiant. 

· Quina cooperació teniu en marxa amb La Taca?
Tenim un projecte a Panamà que es diu La Gota Musical. Neix de la necessitat, allà, d’acostar la música i el lleure als infants, com el que fem aquí. Allà, a la part rural, costa molt accedir a la música i tocar un instrument. La Roser és educadora social i fa temps que viu allà. Han impulsat la part artística. El seu home és músic i ella escriu cançons. El nostre objectiu és intervenir el mínim, no anar a fer-hi coses d’aquí ni proposar cap canvi de model, sinó anar-hi i fer activitats amb els nens, comprar allà per enfortir la seva economia.

· Fes-nos cinc cèntims de la teva faceta d’actor-pallasso.
Ja de petit, era dels que s’oferien voluntaris. Vaig pujar al primer escenari als set anys. Després, vaig deixar una mica el teatre per posar-me més al ball: clàssic espanyol en una penya andalusa, m’encanta ballar. A l’esplai també fèiem teatre i muntatges. Algú va trucar a la porta de La Taca, era Gabi Ruíz. Amb ell vam tirar endavant la Setmana del Pallasso. Amb La Xarxa em vaig formar com a clown. I vam crear la Cia. Alcavot, que  intentarem reactivar. Al Sant Esteve faig les coreografies de Carnaval, i és que soc hiperactiu, no puc parar!!!

· Et consideres un ‘showman’?
Polivalent. Els companys de l’Aula d’Esplai del Vallès on soc professor de monitors i  directors de lleure em diuen que soc l’home orquestra, perquè puc fer jocs amb els monitors, portar el tema pedagògic, o la gestió, fiscalitat i procediments administratius per a directors de lleure.

· I ja tens temps per a tot?
Soc hiperactiu, m’haig de moure molt  [riu]. El meu cap sempre va apuntant coses, porto una gravadora que em va molt bé per recordar les coses que em venen al cap. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Proactiu

Un defecte que no pots dominar?
La impulsivitat

Un instrument?
La guitarra

Una recepta?
Ou ferrat amb patates fregides

Un país per visitar?
Egipte

Un animal?
Els dofins i les àligues (en llibertat, és clar)

El valor més important?
El respecte (amb amor)

Una cançó?
M’agrada TOTA la música!

Un llibre?
‘Morder la manzana’, de Leticia Dolera

Un racó de Castellar?
El torrent de Colobrers

Un desig?
Que les igualtats socieconòmiques i culturals siguin una realitat