Ramon Alberch: “Els arxius ben explicats poden ser molt atractius”

· Acabes de rebre la Creu de Sant Jordi. Com ho has viscut?
Fa il·lusió perquè veus un premi a una trajectòria després de treballar molts anys en un àmbit com l’arxivística i veus que ha valgut la pena. Una tasca que feies per amor, per patriotisme, perquè t’agradava i penses, que et facin un reconeixement així et fa il·lusió. Enganya qui diu que no li fa il·lusió. En fa, i molta.

· Quins punts de la teva biografia podries destacar dins del món dels arxius?
Quan m’hi vaig posar en el món dels arxius, ja fa més de 45 anys, molt poca gent hi tenia fe. Es veien com uns espais on es guardaven documents i moltes vegades en molt males condicions i molt deficitàries. Tota la meva feina ha estat com de redreçament i construcció. El meu pare era director general d’una empresa de construcció i li hauria agradat que jo com a l’hereu primogènit, que fes arquitectura. Jo ja li havia comentat que volia fer història i d’entrada el meu pare es va quedar decebut, però després ho va entendre. De fet, jo també soc un constructor, perquè clar, arribo a Girona, l’Arxiu està en unes condicions molt deficitàries, perquè no hi havia una persona que  hi treballés, i faig com un redreçament. Me’n vaig a Barcelona, època preolímpica, època Maragall, i amb una operació brutal a l’Ajuntament es fa l’Arxiu Històric i diversos arxius contemporanis; després vaig a la Generalitat de Catalunya a l’època del tripartit i vaig passar dos mandats fent també feines de redreçament. Per això tinc la sensació d’haver col·laborat a millorar situacions que estaven com molt deteriorades i que posen a prova la teva capacitat operativa, de planificació, de direcció, de saber treballar amb la gent i sobretot de saber vendre el que fas. Fer màrqueting del que fas...

· A què et refereixes? 
Els arxius ben explicats poden ser molt atractius, però si no els expliques bé els pots veure com un espai on hi ha documents i punt. I s’ha de saber explicar la importància que té un arxiu a la societat a tots els nivells. Per això crec que si alguna cosa he fet una mica bé ha estat ser un bon comunicador a l’hora d’explicar per què els arxius són importants i per què els hi hem de prestar atenció.

· Ara estàs jubilat, com valores la situació actual?
Ara els arxius s’han trobat amb un canvi radical en positiu. Quan jo vaig començar els arxius eren vistos com a dipòsits de la memòria històrica, sobre la identitat i per a la investigació històrica, i tenia una posició contemplativa en relació amb els documents administratius. Amb aquests anys això ha fet un canvi i ja l’arxivística és molt més integradora. Ara hi ha els temes de classificar, d’escriure documents, valorar-los, i ho fas des del moment que es generen a les oficines de l’administració i ho fas amb una continuïtat que arribarà algun dia a l’Arxiu històric. És com un embassament que pel camí depures l’aigua i de la producció, un 70% l’eliminaràs perquè no té valor jurídic, ni valor històric, ni informatiu, però un 30% quedarà. Jo crec que hem de saber explicar dues coses: la gestió de documents és un aliat de l’eficiència de les administracions. Ningú compta les hores que perds buscant un document que no trobaràs mai; els plets que perd una administració perquè li han fet una demanda i no és capaç de trobar l’expedient que té en algun lloc mal posat i mal organitzat. S’ha de veure l’arxiu com un instrument de gestió administrativa eficaç i que promou la transparència de suport a la gestió i a la seguretat jurídica. En segon lloc, però, també els arxius han de donar continuïtat i consolidar un patrimoni històric que no sigui resultat dels atzars de la vida, perquè alguna persona va guardar un document i va quedar en unes golfes. El que guardem als arxius ha de ser conseqüència d’una actuació racional: mira, guardem això perquè és el que explicarà la història de Castellar o de Catalunya d’aquí a 30, 50 o 100 anys, i tindrem un patrimoni molt més consolidat perquè haurem actuat en l’origen. I aquesta mirada doble ja s’ha aconseguit integrar. Les noves generacions, sobretot amb estudis universitaris d’arxivística, han fet una volada molt alta i hi ha una millora ostensible de la professió en els darrers anys.

· I tu també has pogut desenvolupar-ho en l’àmbit internacional.
De fet, encara a Amèrica Llatina vaig a fer classes, tot i jubilat, com professor convidat de les universitats Andina Simon Bolívar de Quito o la Javeriana de Bogotà. Abans de la pandèmia podia anar més 13 o 14 a Amèrica i ara faig menys viatges i també molta cosa en línia. Això s’explica perquè des de Catalunya hem fet una feina de portar el nostre model cap allà. Hem tingut influència forta a Amèrica Llatina.

· Ets gironí però vius des de fa 20 anys a Castellar?
Per mi això ha estat molt important. Jo soc gironí de naixença i he escrit molt sobre Girona i aquí a Castellar visc a les Arenes i vinc a fer totes les compres a Castellar. Quan torno d’un viatge, les Arenes és com un reducte per mi: estar al jardí de casa mirant la Mola assegut tranquil·lament dinant ho trobo un plaer extraordinari i impagable.

 
^{El president de la Generalitat, Salvador Illa, en el moment de lliurar la Creu de Sant Jordi a Ramon Alberch. || GENERALITAT}