Sandra Galera: "Amb el viatge, hem après a perdre les pors als prejudicis"

· On ets ara?
Soc a El Calafate, que està al costat del Parc Nacional Perito Moreno, al sud de l’Argentina. Ahir vam visitar la glacera i va ser impressionant. T’adones que és cert que hi ha un escalfament global, escoltes com esclata el gel i com cau sobre l’aigua. Quan fa aquell soroll et quedes pensant “què està passant?”. Diuen que és un fenomen que no deixa de ser natural, però crec que alguna cosa hi tenim a veure. 

· Amb qui estàs fent aquest viatge?
Som tres, l’Àlex, que és el pare; la Dita, la nostra filla, que té 4 anys, i jo.  Tots tres amb una autocaravana petita.

· Quan va començar l’aventura?
Al novembre vam agafar un creuer de disset dies de Barcelona a Buenos Aires. Hi vam estar quasi un mes. Hem vist la transició política de Milei. A més estàvem allotjats molt a prop de la Casa Rosada. Vam preguntar molt i vam conèixer-ne la cultura. L’autocaravana l’havíem enviat a Bèlgica i d’allà la van portar a Montevideo. A principis de gener la vam rescatar, que ens va costar una burocràcia important, moltes hores. I allà va arrencar, però tot forma part del viatge, de l’aprenentatge. 

· Com neix aquesta aventura?
Després del coronavirus vaig obrir els ulls i em vaig adonar de certes coses. Vaig estar vint anys treballant al Fotoprix de Castellar, nit i dia de vegades. Et crees la vida lligada a una hipoteca. Llavors van passar coses importants, com que vam canviar de local i veus que no passa res si no tens un local al centre del poble. I em vaig quedar embarassada de la Dita. Em va obrir els ulls. El meu somni era viatjar i conèixer el món. I fa dos anys que ens vam decidir, fèiem coses petites amb l’autocaravana, però per Catalunya o Espanya, però volíem fer alguna cosa gran. També necessitava fer el meu projecte personal com a fotògrafa, endinsar-me una mica en mi mateixa i potser sortint, fent un viatge, desconnectant del dia a dia que ens creem, potser aconseguia aquesta calma que necessito per crear. Crear és un art i si no estàs calmat no pots crear. Desconnectar és important. 

· Com és compartir aquest viatge amb la teva filla?
Al principi no és fàcil, quan arrenques sobretot. Has de fer un engranatge familiar i un procés d’emmotllar-se a un nou lloc, noves temperatures, nou menjar... Amb amor i paciència s’aconsegueix, i quan aquest engranatge comença a funcionar és meravellós. Ara que han passat tres mesos ja estem adaptats al medi (riu).

· I després de Buenos Aires?
Vam estar uns dies a casa d’uns amics de l’Àlex, a Córdoba, i va coincidir que eren les festes de la doma. Allà vam posar a punt l’autocaravana i vam agafar la carretera 251 fins Las Grutas. Allà comença la Ruta 3 i vam baixar fins a Ushuaia, la punta, la fi del món que li diuen. Després hem anat pujant fins on som ara, El Calafate, i ens quedarem aquí fins que durin les festes. En acabat, la intenció és seguir pujant. I volem anar a fer la ruta Austral, que passa per Xile, d’aquí a cinc o sis dies. 

· Teniu data de tornada?
És la primera vegada que no tenim bitllet de tornada. Només circumstàncies fortes de la família o alguna cosa greu em podrien fer tornar. Pensem allargar tot el que puguem, en principi ens vam posar dos anys com a màxim. Però potser no s’ha de posar màxim, hem de deixar que les coses  brollin.

· Què ens pots dir del projecte de fotografia que prepares?
Estic recopilant tot d’imatges, d’històries. Però de moment no tinc ganes de perdre la intimitat ni de posar-me una obligació d’haver d’explicar cada cert temps. He pensat fer un blog quan hagi recopilat la informació i li hagi donat forma. Es diria Viatjant amb Dita, aquesta és l’experiència a explicar. 

 
· Què t’està enriquint més?
Les lliçons d’humilitat de la gent. Em paren, em venen a buscar per dir-me “vine a casa meva a dormir”, “necessiteu aigua?”, etc. Hi ha molta gent que és humil i bona. Amb el viatge, hem après a perdre les pors als prejudicis. Hi ha famílies que m’han obert les portes de casa seva. Hi ha moments inoblidables. 

· Amb quin instant et quedaries de moment?
Veure la meva filla contemplar la posta de sol, aquí on som ara. Va ser un moment preciós. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Apassionada
Un defecte que no pots dominar?
Patidora
La teva paraula preferida?
Aventura
Quin plat t’agrada més?
El sushi
Una pel·lícula?
‘La vida és bella’
Un músic?
Michael Jackson
Un llibre?
‘Entrevista con el vampiro’, d’Anne Rice
Un racó de Castellar?
L’Airesol C
Un viatge pendent?
El Japó
Un país?
L’Argentina
Un desig?
Compartir l’experiència a través
de les fotos