El periodista de TV3 va recordar els primers anys de la cadena pública en la sessió inaugural de L'Aula
L’Aula de Castellar reprèn la marxa i comença el seu 15è curs tot recuperant la presencialitat. En la sessió inaugural, que va tenir lloc dimarts passat a l’Auditori, el president de L’Aula, Anton Carbonell, va recordar que una de les vocacions de l’entitat és “mantenir l’esperit crític”, fomentar la visió crítica dels socis i sòcies a través del coneixement. En aquesta línia, Carbonell va reivindicar que la veu, l’experiència i l’expertesa de la gent gran sigui escoltada, perquè és un col·lectiu que pot aportar molt a la comunitat, que viu “amb intensitat i compromís”.
En el tret de sortida del curs també van participar l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, i Sergi Arenas, coordinador tècnic de la Universitat a l’Abast (UAB). Arenas va valorar molt positivament la tasca i l’esforç de la junta de L’Aula, tant a l’hora de dissenyar la programació i les activitats complementàries, com en la mobilització del col·lectiu. L’alcalde també va agrair la persistència en la recerca “de la saviesa i la felicitat”, com un dels eixos que vertebren el full de ruta de L’Aula. Giménez va recordar el primer curs, que encara es feia a la Sala Blava de l’Espai Tolrà perquè no s’havia inaugurat l’Auditori, i va lloar la bona salut de l’entitat, “en plena adolescència”, i amb empenta i motivació per continuar dempeus quinze anys més.
Abans de donar la benvinguda al convidat, es va fer un homenatge a les sòcies que tenen més de 90 anys, Engràcia Batet i Mercè Castellet, que van rebre un ram de flors de mans de membres de la junta.
Amb les presentacions fetes, va pujar dalt de l’escenari el periodista Salvador Alsius, l’encarregat d’inaugurar el curs amb la conferència Com TV3 no hi (havia) res. Va ser un dels primers presentadors del TN de TV3 i en un llibre homònim recull algunes experiències, anècdotes i cops amagats dels primers anys de la cadena de televisió pública catalana. Tot i el títol de la ponència i del llibre, Alsius va remarcar que no s’ha de caure en el “criticisme i la nostàlgia” i va matisar que ell es refereix que “en el moment en què va néixer TV3, no hi havia res comparable”. I va afegir: “Els telenotícies de fa 40 anys no són millors que els d’ara. Hem après moltíssim i tenim més mitjans”. Alsius va subratllar que “TV3 va ser un mitjà tremendament innovador”, que defugia el centralisme i “no volia ser una televisió local, sinó d’estat”.
L’equip fundacional va recórrer a “l’entusiasme” i tot i l’escepticisme inicial d’altres mitjans i líders polítics, la cadena “va caure en gràcia” i va aconseguir el suport de l’audiència. El periodista va destacar la importància de TV3 pels “trets lingüístics i culturals inèdits” que la caracteritzaven, però va alertar que les noves generacions no consumeixen la televisió tradicional sinó el contingut a la carta, a través de plataformes, i del telèfon mòbil. “Com a l’església, els parroquians de la televisió també van minvant”, va dir.
