Salva Navarro: "La vida és injusta però no tens cap més opció que tirar endavant"

· L’esport és la teva vida. Jugaves a tenis, i fa uns anys vas decidir fundar l’escola NPadel.
Fa molts anys que estic vinculat al món de l’esport a Castellar. Primer amb la Penya Arlequinada, i també vaig donar un cop de mà amb les pistes del tenis i el Racó. Però fa uns anys vam decidir crear l’escola d’alta competició  per a infants NPadel, tot i que també es poden llogar pistes per a adults. Principalment, ens dediquem a formar nens perquè en un futur siguin professionals.

· La ‘n’ és de Navarro?
No, del meu fill Noé. Ara és el número 20 de Catalunya absolut. Va quedar campió de Catalunya júnior l’octubre de l’any passat i ara juga amb els adults. Té 19 anys. Va començar de zero, al final de la taula, però en vuit mesos ha aconseguit arribar a aquesta posició. Ningú s’esperava que guanyés el Campionat de Catalunya, després de cinc anys sense jugar, però ho va aconseguir l’any passat. Va fer una progressió molt ràpida. Tècnicament i tàcticament és molt llest, té molt de talent. La meva malaltia el va fer madurar ben aviat. Era el número 1 de Catalunya però amb 14 anys va haver d’abandonar la seva carrera esportiva. El seu objectiu és tornar a ser el número 1, però ara en absolut. Ara està jugant el World Padel Tour, i venim de dos torneigs a Suècia i Madrid amb bons resultats, i d’haver guanyat partits importants a Finlàndia.

· El desembre del 2017 us va canviar la vida.
El 17 de desembre del 2017. Era a Igualada mirant la final del màster de pàdel amb el meu fill i vaig patir un ictus. Em vaig desconnectar, se’m va paralitzar la banda esquerra del cos. No podia moure el peu ni la mà, no podia parlar ni entenia res, i vaig perdre la visió. Em vaig passar dos anys i mig a les fosques, tancat a casa, però a poc a poc vaig començar a millorar.  Estic pràcticament recuperat, amb alguna petita seqüela. Estic força bé, content, il·lusionat. La vida és així i has de saber-ho portar. Per a mi l’any del confinament va ser un bon any perquè va ser quan em vaig començar a recuperar de debò. 

· I en aquest tràngol vas tenir una bona parella de ball, la Gemma.
La meva dona. I no només els tres anys que me’n vaig anar a la Lluna després de l’ictus. El 2003 vaig patir una caiguda molt greu i em vaig trencar l’esquena i les costelles, i vaig perdre un pulmó. Van ser sis anys de molts metges, de moltes operacions. Vaig haver d’aprendre a escriure i a jugar a pàdel amb l’altra mà. Ella sempre ha estat al meu costat, aguantant els mals moments i el meu mal humor. Té càracter, i això és bo, però encara té un cor més gran. La veritat és que vam tenir mala sort. La vida de vegades és injusta però no tens cap més opció que tirar endavant, aixecar-te, superar-ho. Si t’enfonses...  Després és molt més difícil. Sense la Gemma hauria estat impossible. I el meu fill... Tothom que el coneix se l’estima. Va haver de madurar de cop i tirar endavant l’escola. Ara es mereix complir el seu somni, i nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans.

· Què va ser el més dur d’aquesta etapa?
En alguns moments no ets conscient de tot el que està passant al teu voltant, perquè estàs en el teu món. A banda del dolor físic, em sap greu haver estat absent a casa sense voler. Quan vius una situació com aquesta és quan saps qui és al teu costat, qui són els teus amics. I aquesta és la gent que s’ha de cuidar. 

· A NPadel teniu un bon planter de joves promeses, com Biel Torras.
Sí, és com si fos fill meu. Un altre! Hem viscut molts torneigs, molt viatges. Té molta empenta i és un bon noi. Acaba d’aconseguir el bronze amb la Selecció Catalana al Campionat d’Espanya. 
Ivet Val, que va quedar campiona, també va ser esportista de l’NPadel. Tenim molt bon nivell, a Castellar.

· I ara que estàs recuperat, no et ve de gust viure tot allò que vas posposar?
El 2017 tenia entrades per a Bruno Mars però no hi vaig poder anar. I és una de les coses que m’agradaria poder fer: una nit de funk!   

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Aparentment tranquil
Un defecte que no pots dominar?
Soc molt directe, massa sincer
Una persona que admires?
La meva dona 
Un esportista?
El meu fill Noé
Quin plat t’agrada més?
El bon pernil, sense res més
Una pel·lícula? 
‘El mètode Williams’ de R.M.Queens 
Un artista?
Bruno Mars
Un viatge que vulguis fer?
París
Una ciutat?
Barcelona
Un racó de Castellar?
Qualsevol on puguis fer esport
Un somni?
El meu fill a la final del World Padel Tour