Riure, la millor teràpia per als malalts i per al públic

Una explicació que podríem trobar al fet de reunir en una mateixa sala persones amb Parkinson, fibromiàlgia, síndrome del còlon irritable, Trastorn Obsessivocompulsiu, vitiligen, epilèpsia i trastorn límit de la personalitat és que s’està realitzant alguna mena d’estudi mèdic o científic. Però quan una d’aquestes persones diu “tranquils, sempre ens acompanya una ambulància, pel que pugui passar”, t’adones que d’assaig seriós, res. Que el que passarà en aquella sala serà una hora i mitja de riures de la mà de persones amb malalties cròniques. L’espectacle, de monòlegs, porta per títol Perfectamente Im-perfectos i busca donar visibilitat a les patologies per trencar estigmes i tabús. 

Així, la sala de Petit Format de l’Ateneu es va omplir dimarts 9 amb una vuitantena de persones que van riure a cor què vols davant les ocurrencies (algunes d’elles molt àcides, altres més blanques) dels humoristes Santi Pérez, Isaac José, Elefantana, Laia Castelló i Kaótika Jess que, a més, va fer de mestra de cerimònies. “Es tracta que ens riem de nosaltres mateixos, de les nostres malalties, perquè si tu ets capaç de riure’t de tu mateix, ja no t’afecta el que la gent pugui pensar i perds la por. Riure és la millor medicina, és teràpia per a nosaltres i teràpia per al públic”, va explicar Elefantana, impulsora d’aquest espectacle.

^{Els humoristes van regalar tulipes vermelles, el símbol de la malaltia del Parkinson, a algunes persones del públic / Q. Pascual}

La comunicació entre els humoristes amb el públic va ser contínua. Interpel·laven els espectadors, els reptaven i fins i tot, als més ràpids en respondre algun trencaclosques els regalaven una tulipa vermella, símbol de la malaltia del Parkinson. “És el primer any que es commemora a Castellar el Dia Mundial del Parkinson (11 d’abril), una malaltia que costa molt assumir i cal parlar-ne i que la gent la conegui. Aquest espectacle vol mostrar les capacitats, fins i tot que aquelles persones que tenen un diagnòstic d’alguna d’aquestes malalties i encara estigui en procés d’acceptació vegin què hi ha més enllà, que allò que estan sentint en aquests moments algun dia ho viuran diferent”, va opinar la regidora de Diversitat Funcional, Anna Margalef.

Un monòleg catàrtic, inspirador, perquè més que el que diuen, l’important és veure persones desacomplexades fent el que desitgen, malgrat les limitacions que els pugui suposar les malalties que pateixen.