04  RGB Bòsnia_950x634
L’antiga Nau 2 va ser el centre de recollida  d'aliments a la Festa Major del 1995. || CASA DE LA VILA
02/12/2022 Actualitat
Records de la guerra de Bòsnia

El conflicte dels Balcans, que es va iniciar ara fa trenta anys, va generar la solidaritat dels castellarencs

Jordi Rius

Als castellarencs i castellarenques  de més edat que han assistit a les primeres representacions d’El retorn a càrrec de l’ETC, centrada en les guerres i la seva conseqüència dins del context del conflicte de Bòsnia i Hercegovina, segurament els ha vingut a la memòria quan el 1995 –tres anys després d’iniciar-se la guerra–, es va iniciar el moviment d’ajuda humanitària Castellar Solidari. Durant quatre dies de Festa Major, es van recaptar 2.460 quilos d’aliments que es van enviar a Bòsnia. També hi va haver donatius econòmics, que a finals de setembre d’aquell any havien recollit 1,3 milions de pessetes.


Tot plegat va ser la gènesi de la comissió ciutadana Castellar per Bòsnia, que va tornar a dur a terme una campanya de sensibilització i d’ajuda al poble de Bòsnia el Nadal del 1995 anomenada Gas per a Bòsnia. La comissió va repartir 100 guardioles per diferents establiments per recollir diners per sufragar les despeses de subministrament de gas a Sarajevo. Es van recollir 480.000 pessetes que, sumades al saldo acumulat en el compte bancari , va elevar la xifra a 900.000 pessetes. La comissió de Castellar per Bòsnia, juntament amb el grup de treball per Bòsnia de la Lliga dels Drets dels Pobles de Sabadell, també va organitzar una recollida de cassets gravats pels joves de Castellar per crear una fonoteca a l’Euroclub de Dobrinja a Sarajevo.


Rita Hyubens, que va ser vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONG i membre de la Lliga dels Drets dels Pobles, explica que “ens vam adonar que el conflicte passava al costat de casa i llavors va haver-hi aquesta onada de solidaritat  per respondre a aquesta situació”. Huybens constata que “hi havia ganes d’ajudar, però també hi havia un desconeixement dels hàbits  i on anava adreçada aquesta ajuda”.  A més,  d’una banda “veus la resposta de la gent i de l’altra, és necessària una logística que pugui respondre al que has posat en marxa”.

 

UNA FAMÍLIA ACOLLIDA CINC MESOS
Abans de tot el moviment de solidaritat que va començar a la Festa Major del 1995, Castellar va acollir durant cinc mesos –entre setembre de 1993 i febrer de 1994– una família bosniana de set membres, que havien estat prèviament en un camp de refugiats de Split (Croàcia) durant un any i mig i un mes més a una casa d’acollida de Castellet i la Gornal. 


La falta d’ajuda de l’Ajuntament d’aleshores i de la Parròquia, tot i  que un partit –ERC– els va oferir la seva seu, agreujat per la poca quantitat de diners recaptats en concepte d’apadrinaments, va fer que la família acceptés una oferta del consistori de Castellbisbal, que els oferia una casa, a més de pagar la llum, l’aigua i la calefacció.  

Comparteix
M'agrada
Comentaris