Un plat elaborat amb sobres dels àpats de Nadal_617x412
Un plat elaborat amb sobres dels àpats de Nadal - M. Bonafacia
02/01/2018 Actualitat
Reaprofitar, de necessitat a moda
El Menjador dedica el seu espai mensual a la cuina de reaprofitament
Manel Bonafacia
La gastronomia actual, que és una cosa diferent de la cuina o l'alimentació, funciona com el món de la moda, cada any han de sortir propostes noves perquè no s'aturi la maquinària ni s'assadolli la set dels consumidors oferint-los nous productes, nous restaurants, noves tendències. I noves idees, encara que ni siguin idees ni siguin noves.

Entre aquestes darreres, una que ha quallat amb força és la de l'aprofitament. Aprofitar les restes dels àpats per preparar plats nous, aprofitar bé tots els productes, utilitzant parts 'menys nobles' per fer brous o salses, etc. Com a idea no la veig, perquè és una cosa que s'ha fet tota la vida, de forma natural, i, per tant, tampoc és nova. Però sí que és cert que l'aprofitament s'ha convertit d'uns anys ençà en un corrent fort, gairebé una religió per alguns, segurament empesa per la crisi econòmica que no sé si encara passem o ja hem superat com diuen alguns governants, i per la creixent consciència ecològica, que vol dir no només consumir productes amb certificat, sinó consumir menys i millor per evitar que el món se'n vagi en orris.

Aprofitar, o reaprofitar, és una cosa que feien les nostres iaies i mares, era la vida quotidiana en temps de guerra i de la llarga postguerra, i la gent gran mai ha perdut aquest costum. Els que no vam viure la guerra ni la postguerra més dura i vam néixer o créixer en època d'abundància i de visca la pepa, quan el consum es va imposar com l'únic deu verdader, ens vam trobar amb la crisi que no som tan rics com ens pensàvem i que estirar més el braç que la màniga s'acaba pagant molt car. Hi ha una part de la població que ha d'aprofitar i reaprofitar per necessitat, una part de la població que mai ha sortit de la pobresa, un percentatge que no desapareix ni en les millors èpoques i que el sistema necessita per seguir funcionant. No parlo avui d'aquest tipus de necessitat, parlo de la gent treballadora, de l'antiga classe mitjana, que en pau descansi, de la gent que té un sou però que si fa excessos pot tenir un disgust. Parlo de la gent que no pot malgastar, però també de la que no vol, dels que pensem que el món està mal repartit, que una minoria no ens el podem petar, perquè som molts milers de milions de persones, i si tots visquessin com vivim nosaltres, els nostres fills heretarien un desert.

Què podem fer?
Aquesta no és una secció de doctrina, sinó pràctica, de recomanacions, que avui no us parla d'un producte o d'un indret, sinó d'uns quants consells per no malgastar els aliments. El director m'ho va suggerir, amb bon criteri, perquè acabem de viure les festes de Nadal i Cap d'Any i són sinònims d'excessos, de no mirar prim. I podem gaudir igualment mirant una mica més prim. Els plats d'aprofitament clàssics aquí són les croquetes i els canelons. Croquetes i canelons que tant podem fer amb la carn i les verdures de l'escudella com amb les restes del rostit nadalenc, que és l'origen de la tradició de menjar canelons per Sant Esteve. Està clar que això d'aprofitar no ve pas d'ara. Però aprofitar bé és més que fer croquetes i canelons. Parlem, per exemple, d'aquella escudella tan bona que fem per Nadal. No cal que comprem tota la carn i la verdura, hi podem posar també la part verda de les cebes tendres i els porros, les potes, les puntes de les ales i altres parts del pollastre que no tirem al rostit, etc. I amb el que sobra? Croquetes i canelons, sí, però no només. A casa, quan faig escudella, guardo la verdura (patates, naps, col, pastanagues, ceba, etc.) i l'endemà la pico ben petita i la fregeixo en una paella on he fos una mica de cansalada bona i gustosa, la deixo enrossir mentre l'aixafo i li dono forma de truita, talment com si fes un trinxat: queda boníssim. Només cal que la verdura no la tinguem bullint tres hores, els ossos sí que hi han d'estar temps, però les verdures amb mitja hora o tres quarts n'hi ha prou, i les podrem reaprofitar.

Proveu a fer un altre dia això amb les restes de l'escudella: prepareu un sofregit de ceba, all i tomàquet, poseu-hi patata, pastanaga i nap, el que tingueu, tallat a daus, quatre cigrons, una mica de carn de gallina o pollastre esfilagarsada i un tros de pilota tallada també a daus, ho mig cobriu amb brou o aigua i deixeu fer xup-xup una estona. No llenceu tampoc aquell suc de rostit que us va quedar, amb quatre coses més us farà un arròs boníssim, i si us queden torrons, per internet trobareu dotzenes de receptes per fer-ne unes postres noves boníssimes. Aquest ha de ser l'autèntic esperit de l'aprofitament, no limitar-se a reescalfar sinó, com feien les àvies, donar nova vida als aliments que no ens hem acabat i que llençar-los seria realment un sacrilegi.
Comparteix
M'agrada
Comentaris