Rat Lleixà: "Els usuaris es preocupen per tu i hi acabes creant un vincle"

· Com aterres al món de la sanitat?
Vaig estudiar auxiliar de clínica i també per ser tècnica d’anàlisis clíniques. Però sempre he estat vinculada amb el món de la gent gran, els disminuïts psíquics i els problemes de conducta. La unitat on treballo és molt nova, fa 12 anys que va obrir, i vaig tenir el luxe de formar-ne part des del principi. Hi ha 30 usuaris, el més jove té 26 anys i el més gran, 63. Tenen diferents tipus de patologies com bipolaritat, esquizofrènia, trastorns de conducta i síndromes diversos. Són nanos que han esgotat tots els recursos. Molts venen de famílies desestructurades, alguns han estat vivint al carrer. És un centre obert, poden marxar amb la família els caps de setmana, però viuen allà.

· Com és treballar al torn de nit?
Fa 25 anys que treballo en el torn de nit, de dos quarts de deu a dos quarts de vuit del matí. Quan surto de treballar estic activa, faig coses perquè si no, només treballaria. En tornar de la feina esmorzo i molts dies vaig a caminar. Després de dinar, dormo. En llevar-me, em dutxo, sopo i me’n vaig a treballar. Però jo treballo una setmana sí una setmana no tot l’any, i les festes com caiguin. Aquest any m’ha tocat treballar Nadal, Sant Esteve i la nit de Cap d’Any. Cada cinc anys tenim festa la nit del 24 i 31 de desembre, a mi em toca aquest 2024. 

·  Com és el teu dia a dia a la feina?
Cada nit quan arribo llegeixo els 30 informes de cadascun, per saber els conflictes que hi ha hagut, que es generen durant el dia. I els has de gestionar si no s’han solucionat, has de mediar. Sempre t’esperen per explicar-te alguna cosa. Una altra companya i jo som una mica les mames, perquè som més grans i els generes confiança. I a les 11 han d’anar a dormir. Fem tres rondes de supervisió durant la nit. Però la nit es pot arribar a complicar molt i hem hagut de trucar al 112. Són nanos que quan es desmarxen, es desmarxen molt, i l’únic que pots fer és evitar que facin mal els seus companys o a tu mateixa. Ara la situació està controlada, però hem tingut nits així. Tenim una habitació on els podem aïllar perquè no distorsionin els seus companys. 

· Què és el més dur?
Aquesta habitació de contenció. Quan algú té un brot i hi ha d’anar em fa pena. Sempre es diu que aquella habitació no és de càstig, però quan els veus allà, i saps que són conscients que és a conseqüència del que han fet... S’estan allà perquè han fet mal a alguna monitora o algun company o perquè s’han fugat. Em sap greu perquè has de ser molt fred. No pots parlar del que els ha portat allà. És el més dur, quan arribes i ja veus unes sabates al passadís davant la porta d’aquesta habitació. 

· Què és el més gratificant?
Que són encantadors. Per exemple,  cada any, abans de Nadal, es fa la jornada de portes obertes, poden venir les famílies, i a cada unitat hi ha coses per berenar. L’alegria que tenen aquell dia quan et veuen entrar per la porta... Són molt afectuosos, t’estimen molt. Els usuaris es preocupen per tu i hi acabes creant un vincle. 

· Recordes algun cas  especial?
Tenim un cas molt xulo. Ell va arribar molt malament, s’autolesionava. Tenia trets d’autisme també, no es relacionava amb ningú. A mesura d’anar treballant amb ell ens el vam fer nostre. Té unes habilitats per fer manualitats espectacular.  I vam fer la prova de portar-lo a un pis tutelat i d’anar a treballar a CIPO perquè vam veure que era un bon candidat. Ara viu al pis tutelat i té llibertat absoluta i ens va venir a veure el dia de les portes obertes. El dia que va marxar ens donava les gràcies a tots perquè no s’ho hauria pensat mai, que podria deixar el centre. Ens fa molta il·lusió poder explicar això.

· Com es viu el Nadal?
És xungo perquè hi ha molt pocs que es quedin al centre, que no tenen família o que no se’ls emportin. Els que marxen ho viuen bé. I aquí es genera el conflicte. Intentem fer-ho el millor possible. L’any passat vam fer cagar el tió el dia 24 i ens ho vam passar genial. Intentem acompanyar-los el millor possible, se celebra tot, venen els  Reis i també fem les campanades, a les vuit del vespre, però les fem. 

· Com està el panorama d’aquest tipus de centres?
Hi ha molta llista d’espera perquè hi ha molt pocs centres a Catalunya, es coneix poc aquests tipus d’unitats. 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Extravertida
Un defecte que no pots dominar?
Soc explosiva
Una persona que admires?
La meva mare
La teva paraula preferida?
Som-hi
Quin plat t’agrada més?
Els cargols
Un grup de música?
Coldplay
Una pel·lícula?
‘Goril·les en la boira’
Un llibre?
‘Pa de llimona amb llavors de rosella’
Un viatge pendent?
París
Un desig?
Salut
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu