El 17 de setembre de 1993 s’inauguraven al Pla de la Bruguera unes instal·lacions capdavanteres en el món de la logística amb la promesa que el Quart Cinturó havia d’arribar en pocs anys
El mes de setembre de 1993 va ser especialment mogut a Castellar del Vallès. D’entrada, el municipi estrenava l’institut ubicat als Pedrissos, un equipament cabdal aleshores però que a finals d’aquella dècada ja va quedar petit en paral·lel al gran creixement de població que va experimentar el municipi. Per aquelles dates, el consistori també preparava una operació ambiciosa: traslladar-se de l’edifici del carrer Major –ara conegut com l’antic Ajuntament- al Palau Tolrà, edificació monumental que havia adquirit el 1987 i a la qual es donaven retocs per esdevenir el nou edifici consistorial. Aquella tardor, a més, es van adjudicar 36 habitatges de protecció oficial ubicats a la plaça Catalunya.
Però és que aquell mateix setembre obria portes l’empresa que havia de marcar un abans i un després al polígon del Pla de la Bruguera: Sony instal·lava el seu centre logístic, únic a Catalunya i a l’Estat. 4.500 milions de pessetes d’inversió, una cinquantena d’empleats i una superfícies de 36.000 metres quadrats dins d’una pastilla de 78.000 metres. Els vilatans que tenen memòria d’aquell moment recorden el gran impacte mediàtic que va tenir l’esdeveniment perquè no era només una bona notícia per a Castellar, ho era també per al conjunt de Catalunya. I així es va palesar en la inauguració de la planta de la marca tecnològica japonesa el 17 de setembre i que va comptar amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol i del president de Sony a Espanya Tomitaka Hayakawa.
Les informacions aparegudes aquells dies a tots els mitjans de comunicació catalans i espanyols posaven en valor que la nova planta logística permetria distribuir els productes Sony a tot l’Estat i posteriorment també als països del sud d’Europa en una planta de logística molt automatitzada.
La revista municipal Casa de la Vila publicada a l’octubre recollia una crònica de com va anar aquella visita. Segons es relata, en els discursos, el president de Sony Espanya va agrair a les autoritats assistents “les facilitats trobades per fer aquest ambiciós projecte” i va acabar dient que “per aconseguir un rendiment més òptim de les instal·lacions cal que es materialitzin tres grans projectes d’infraestructura, el Quart Cinturó, l’Eix del Llobregat i l’ampliació del port de Barcelona”.
En la seva intervenció, Jordi Pujol, segons recull Casa de la Vila, va dir que la gent que crea riquesa “mereix més consideració que ningú” i va subratllar que “l’administració autonòmica continuarà fent tots els esforços que siguin necessaris per millorar les infraestructures i el benestar del nostre país”. L’alcalde d’aquell moment, el convergent Lluís Maria Corominas que acabava de substituir Albert Antonell feia poc, va dir que el polígon del Pla de la Bruguera “és una garantia de futur per a l’economia de la nostra vila i també per a l’economia del país”. Evidentment, Corominas va donar les gràcies a Sony per instal·lar-se a Castellar perquè aportava “una referència de qualitat de cara a les futures empreses que puguin anar venint”. Cal tenir en compte que aquells eren anys de reconversió econòmica per a Castellar que amb el tancament de les grans empreses del tèxtil, la Tolrà sobretot, havia fet una nova aposta urbanitzant terrenys per acollir empreses al Pla de la Bruguera. Aquell any 1993, l’ocupació del polígon vorejava el 40% i ara és del 90%.
Autoritats polítiques i empresarials passegen per les noves instal·lacions de la Sony al Pla de la Bruguera || Casa de la Vila
Lliçons d’història
Trenta anys després el balanç de les coses que van passar aquell setembre de 1993 és el següent: ja fa una dècada llarga que la Sony va vendre el seu centre logístic del Pla de la Bruguera i va acabar marxant de Catalunya i del Quart Cinturó que demanava Hayakawa, ni rastre (ara mateix s’està mirant d’acabar la seva arribada a Terrassa ja que finalitza en una rotonda). Tot i això, sembla que l’alternativa de la Ronda Nord va agafant cos tot i els pals a les rodes que ha anat patint un acord polític força consensuat pel territori i les administracions supramunicipals.
Com ja succeïa el 1993, una millora d’infraestructures podria donar una gran empenta econòmica i industrial: si s’activa la construcció de la Ronda Nord fins a Castellar serà el moment de començar a omplir el polígon de Can Bages que, en aquests moments, no té activitat. La història es mou en cercles.
