IMG 6010_1440x961
Cues per votar en les anteriors eleccions al Parlament, el desembre del 2017,imatge que la propera vegada serà diferent. / Q. Pascual
14/01/2021 Actualitat
Les prioritats polítiques per al 14F

Els representants de les forces polítiques amb arrelament a la vila apunten els reptes de la propera legislatura catalana

Cristina Domene

El 21 de desembre passat es dissolia el Parlament de Catalunya i quedaven convocades, automàticament, les eleccions per al 14 de febrer. El final de la legislatura es produïa després d’haver-se esgotat sense èxit el termini de dos mesos per intentar investir un candidat arran de la inhabilitació de Quim Torra, el primer president de la Generalitat apartat de l’exercici del càrrec per una sentència judicial. Quan falta un mes per a la data electoral, hi ha la possibilitat que, a causa de la situació epidemiològica, es decideixi ajornar les eleccions. La decisió s’ha de prendre demà, divendres 15 de gener.


El que no quedarà modificat és l’esperit i les prioritats dels partits polítics de cara a les eleccions, se celebrin al febrer o entre la segona quinzena de maig i la primera de juny si s’ajornen. Per al portaveu de Som de Castellar-PSC, Joan Creus, l’escenari anirà molt en la línia de com s’ha gestionat aquesta crisi des del març: “L’altra qüestió que ha marcat la política catalana en els darrers anys té a veure amb el procés, i entenem que ara és el moment del diàleg, de buscar la solució conjunta. S’ha demostrat que hi ha la possibilitat de col·laborar, com s’ha vist en l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i entenem que l’escenari que pot resultar d’aquesta contesa electoral requerirà bona predisposició per totes les parts”. En aquest sentit, Creus considera que la figura del seu candidat, el ministre de Salut Salvador Illa –la gran sorpresa d ela precampanya–, “és una figura que estic segur que col·laborarà en facilitar aquesta nova etapa de diàleg i conciliació”.


Per al portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, Rafa Homet, la prioritat és la mateixa que a les eleccions municipals o europees: ajudar la gent i solucionar els problemes. I la manera de fer-ho, per a Homet, es concreta en tres coses: “La primera és tenir les eines d’un estat que ens permetin prioritzar les necessitats i la vida quotidiana de la gent, i per fer això la millor manera és la construcció de la república catalana”. La segona cosa és el ‘mentrestant’: “Hi ha una altra prioritat a banda de la construcció de la república i és la situació actual. Estar pendents de l’epidèmia, de la campanya de vacunació i de com sortir de la crisi sanitària, econòmica i social que es deriva de la pandèmica”. El portaveu encara afegeix una tercera prioritat, que la gent visqui en una democràcia: “I per això ha d’estar molt present a les eleccions i a la propera legislatura que un país democràtic no pot tenir presos polítics ni gent a l’exili i que s’ha de lluitar contra la corrupció”


Pau Castellví, portaveu de Junts per Castellar, divideix les preferències de Junts per Catalunya en dos blocs. D’una banda destaca la crisi que estem vivint: “Necessitem una política que estigui al servei de les persones i no a l’inrevés. JxCat hem nascut com a partit nou amb gent que venim de tots els racons a nivell ideològic per estar a favor del país, i el nostre enfocament és sempre el de cosir a través del consens entre diferents corrents ideològiques”. De l’altra, Castellví considera que és un moment de país. “El 2017 vam passar per un moment històric com a país, probablement equiparable a l’11 de setembre, i penso que aquest camí que vam iniciar llavors encara no ha acabat. Junts per Catalunya ha nascut per reprendre el camí i donar continuïtat al mandat de l’1 d’octubre, per portar-lo a terme amb fermesa”


Per al PDeCAT les prioritats de l’agenda política post-14F són fruit d’haver fet una diagnosi de l’estat de la nació. Joan Barrios, portaveu del PDeCAT a Castellar, explica que la formació considera que per sortir de l’atzucac és necessari “abandonar les trinxeres de partit per forjar els grans consensos que el país necessita per seguir avançant en benestar i progrés social”. Les línies principals del partit són garantir que ningú queda enrere en aquesta crisi; apuntalar el teixit productiu català, estabilitzant la sagnia d’empreses que estan tancant i que tancaran a partir del final dels ERTOs i blindar la sanitat universal i l’ensenyament universal, “encara que s’hagi de comptar amb l’ajuda dels sectors privats. És preferible una sanitat i un ensenyament universals abans que una sanitat i un ensenyament públics però limitats”. El PDeCAT també assegura que amb el seu govern,  Catalunya recuperarà el prestigi institucional: “Farem una Catalunya gran perquè pugui ser independent, en lloc de fer una Catalunya independent amb l’esperança que pugui ser gran”


Matías de la Guardia, portaveu de Ciutadans, opina que el més important és aconseguir per a Catalunya un canvi d’etapa. “Hem de fer un canvi de rumb davant la deriva d’aquest govern separatista que hem tingut durant els darrers anys. A Catalunya ara mateix no és còmode fer una defensa de la Constitució, o de l’europeisme. S’estan empobrint les nostres llibertats, la democràcia s’ha de cuidar. Val la pena lluitar per la unió”. De la Guardia diu que, en aquest sentit, Ciutadans fa un missatge clar: “Sabem el que volem i no com altres partits. Participem en la política per ser útils i representar tots els catalans. Nosaltres podem mirar a l’esquerra i a la dreta perquè no creiem en els bàndols, sinó en les polítiques moderades i en solucionar els problemes”. El portaveu sosté que en aquests moments Catalunya “s’assembla més a l’Amèrica de Trump que a la locomotora que era abans, una terra de què sentir-se orgullós. S’ha de recuperar la Catalunya d’abans, l’acollidora, l’emprenedora”.


La prioritat de la CUP de cara a les eleccions del 14F, segons explica la portaveu castellarenca, Marga Oncins, és poder tenir pes al Parlament per poder decidir. “Fins ara hem pogut fer ben poca cosa. Als municipis on tenim prou representació sí que hem pogut fer coses interessants, però en el Parlament no, per això ens agradaria poder ser decisius en algunes qüestions”. La candidatura popular continuarà apostat per la independència de Catalunya: “Sempre. Independència per canviar-ho tot. És una de les nostres idees que tenim claríssimes. Nosaltres nos ens oposem a cap eina per dialogar, per resoldre conflictes, però sempre que aquestes eines estiguin encaminades a la independència”. Oncins explica que per a la CUP és molt important internacionalitzar el conflicte, la desobediència o la unilateralitat del govern de la Generalitat. “És a dir, treballar per generar unes condicions per fer efectiva la ruptura amb l’Estat espanyol”.


Just en el pol oposat trobem el Partit Popular que, segons la seva presidenta local, Alícia García, és l’única formació que es posiciona: “Com alternativa al sanchisme i a l’independentisme. Hem de generar il·lusió i sumar al voltant del Partit Popular català”. Per a la portaveu es necessita un projecte polític fort i sòlid en què càpiga tothom: “I el nostre partit treballarà per aconseguir-ho, de fet, el PPC sempre ha estat al servei dels catalans i de tots els espanyols”. L’agenda de cara al proper curs polític se centra en la salut, l’ocupació i la convivència: “És a dir, reforçar el sistema sanitari per superar la pandèmia, reactivar l’economia i recuperar la concòrdia entre els catalans”.    

 

Demà divendres es decidirà si s’ajornen per culpa de la pandèmia

La convocatòria d’eleccions pel 14 de febrer, de moment, tira endavant. Però és possible que demà els comicis s’ajornin, sobretot si s’ha tingut en compte l’informe que el Departament de Salut va passar dimarts passat als partits polítics, indicant que el pic de contagis per coronavirus arribarà a finals d’aquest mes, i la saturació dels hospitals s’adverteix just abans del 14F. 
Amb l’objectiu d’evitar aglomeracions en els col·legis electorals les mateixes institucions estan fent campanya perquè més ciutadans optin per exercir el dret de vot anticipadament. I per això el govern ha sol·licitat a la Junta Electoral alguns canvis per facilitar el vot per correu. Fins ara, s’havia d’anar presencialment a l’oficina de Correus però ara també es pot demanar per internet amb un certificat digital (com el DNI electrònic o l’idCAT). Fins al moment la demanda del vot per correu s’ha multiplicat per cinc respecte a les peticions que per les mateixes dates es van fer en les últimes eleccions del 2017. Fins ara han fet la sol·licitud 12.000 persones, la meitat telemàticament. La petició es pot fer fins al 4 de febrer.
Si finalment el 14F no es pot votar, la nova data proposada se situaria entre la segona quinzena de maig i la primera de juny, segons han avançat diverses fonts.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris