La casa senyorial construïda per la família Tolrà ha acollit el rodatge de l’últim videoclip de La Casa Azul
Ningú diria que l’últim videoclip de La Casa Azul està rodat a un quilòmetre del centre de Castellar. Més extraordinari encara és adonar-se que l’univers oníric que el grup d’electropop ha ideat al seu darrer single “Entra en mi vida”, s’hagi creat a l’antiga biblioteca del Ranxo, amb un calidoscopi, un video wall i molta creativitat.
Per entendre com acaba convertint-se la darrera residència que va mantenir la família Tolrà a Castellar en un plató ens hem de remuntar uns anys. És el 2002 i Guillem Barceló està estudiant Comunicació Audiovisual. El sector està fent la transició cap al format digital i Barceló aprofita l’avinentesa: “Un amic meu i jo vam començar a fer producció audiovisual en el moment en què hi havia la transició, i gràcies al fet que nosaltres dominàvem la digitalització, davant d’un sector que encara no la dominava, vam trobar una sortida i vam començar a treballar en una petita productora a Sabadell”. Després d’uns anys com a autònom, Barceló es retroba amb un company de la universitat i creen, el 2014, la productora Creueta 119. Els projectes que porten a terme estan molt enfocats a la comunicació corporativa “fins que el 2017 vam fer un gir cap a la producció de ficció, documentals, publicitat... i per això Lluís Domingo i jo vam crear una marca paral·lela que es diu Forest Film Studio”.
I és aquí on, quasi fruit de la casualitat, el Ranxo es converteix en un plató polivalent. “Quan vam començar a rodar projectes de ficció ens vam trobar amb la necessitat de buscar localitzacions potents, diferents... i, de cop, ens vam adonar que el Ranxo era un espai amb moltíssimes possibilitats a tots els nivells: té un bosc privat, un jardí privat, una masia, una casa enderrocada per dins amb infinites possibilitats perquè la mateixa estructura ja és una localització interessant, però, alhora, tens un espai deshabitat que es pot adaptar”. Per entendre l’equació cal dir que la propietària del Ranxo i Can Pèlachs, Francesca Clusellas, és la sogra de Barceló. “Gràcies a la Francesca tenim aquest actiu dins l’empresa que ens permet fer molts projectes”.
El Ranxo era un espai amb moltíssimes possibilitats a tots els nivells: té un bosc privat, un jardí privat, una masia i una casa enderrocada per dins amb infinites opcions / Carles Díaz
L’antiga casa senyorial dels Tolrà i els seus voltants poden funcionar de la mateixa manera que l’Hospital del Tòrax o Torrebonica, a Terrassa, que operen com a platós adaptables. “Ens vam adonar que teníem aquesta opció i vam començar a treballar aquí, fins al punt d’adaptar un espai gran del Ranxo, el que era la biblioteca, en un plató. Disposem d’un espai diàfan, una estructura, un croma i la possibilitat de tenir corrent elèctric i serveis. De material, aquí no n’hi ha res, es lloga tot depenent de les necessitats”. La potencialitat de l’espai, segons explica el productor, és el fet que amb poca inversió en decoració i attrezzo es pot recrear l’interior que requereixi el projecte audiovisual. Així precisament és com s’han realitzat les darreres propostes al Ranxo. Cal fixar-se’hi molt per identificar els espais, però ser-hi, hi són. Per exemple, l’últim anunci de L’Heura, marca de menjar vegetal, s’ha rodat, gairebé de manera íntegra al Ranxo i a Castellar. Fins i tot a l’espot podem reconèixer l’skate park del Pla de la Bruguera. “Aquí també hem rodat amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i videoclips d’Angela, grup de trap català, format per Valèria Aznar i Fèlix Colomer, que també és cineasta i director del documental Vitals, en què també hem participat”, detalla Barceló.
La xarxa de contactes no s’acaba aquí. Segurament hi ha diferents motius perquè La Casa Azul acabi fent el seu últim videoclip a Castellar, però un n’és molt evident: el bateria de la formació és el mateix Guillem Barceló: “Des de petit vaig formar-me en música, concretament en bateria. L’any 2016 La Casa Azul decideix incorporar un bateria. El Guillem –creador i líder del grup- em va fer un càsting i va ser quan vaig entrar. Anteriorment vaig ser bateria de Macedònia del 2007-2013, substituint Ferran Coma, que en va ser el primer bateria. M’hi vaig incorporar amb la segona temporada de fruites i el cercle es va tancar amb la participació en l’últim concert, el del 20è aniversari i comiat”. El proper pas, explica Barceló, és començar a difondre l’espai i obrir-ho a altres empreses. Abans, però, caldrà negociar –i convèncer– la propietària.
