Quan has de guardar el vestit de casament (i altres somnis) a l’armari

La sensació general és que el temps passa amb una marxa més lenta. Però anem ratllant dies al calendari, i gran part de les coses que hi teníem anotades ha calgut empènyer-les setmanes endavant. En alguns casos sense ni poder fixar una data. Vols d’avions que no s’enlairaran i ciutats que trigarem una mica més a conèixer. Vestits per estrenar de casament aparcats a l’armari, com si algú dels dos s’ho hagués repensat. I pares preocupats per si el confinament coincideix amb l’estirada de la criatura i la muda per la comunió posposada es queda curta. Mudances i pisos pendents, festivals d’estiu de música posposats a la tardor i fins i tot Eurovisió anul·lat (gràcies). Més o menys greus, amb més o menys pèrdua de diners pel mig, hi ha milers d’històries de castellarencs a qui el coronavirus ha capgirat els plans com un mitjó. A L’Actual n’hem reunit unes quantes.

Canvi de data a les invitacions

El restaurant, el fotògraf i les invitacions, amb data inclosa, ja ho havien gestionat amb antelació perquè tot sortís ben rodó. Susana Ruiz tenia previst casar-se aquest mes de setembre a la Masia Font del Tort, a Montcada i Reixac, i el mateix dia batejar el seu fill. Però tot plegat s’ha ajornat. Encara que d’aquí a quatre mesos, si tot va bé, no hi haurà restriccions per a esdeveniments com casaments, hi ha diferents motius que han empès la parella a ajornar la celebració: “Dels vuitanta convidats, molts són de fora i no sabrem si tindran vacances o no per venir”, explica la Susana. A més, el mes d’octubre va obrir una perruqueria i n’ha hagut d’a persiana dos mesos. “No puc jugar-me-la tenint-la tancada dues setmanes més. L’economia ha de remuntar una miqueta”, considera.

Les bestieses de Boris Johnson

Cada vegada que el primer ministre del Regne Unit obria la boca per treure ferro al coronavirus, les famílies dels catalans que hi havia al país treballant o estudiant s’estiraven dels cabells, esgarrifats. “El que deia Boris Johnson va disparar l’alarmisme a la família, i van preferir que tornés a casa”, explica Xavi Vernet, un castellarenc a Londres que va tenir en compte “la sensació de seguretat de la sanitat”. Hi va anar per treballar i aprendre anglès, i tenia previst ser-hi fins al juliol. Haver de tornar li ha suposat perdre un curs d’anglès, en què es va gastar mil euros i només va poder aprofitar-ne la meitat. Això, i dos viatges anul·lats. 

Els col·legues de Víctor Bonilla, que també era a la capital britànica per treballar i aprendre l’idioma, feien mofa de la gestió política de Johnson i amb to burleta li suplicaven que tornés. Un d’ells va anar més enllà, i per posar-lo a prova li va comprar un vol. El va acabar aprofitant sense ser conscient que no hi tornaria en molt de temps. “Tenia opcions d’ascendir a la feina. De fet, estava rebent formació per fer-ho... Però no ha pogut ser”, lamenta. 

Una comunió i una mudança

Una de les quaranta famílies castellarenques que tenien previst celebrar la comunió és la Pujol Guerrero. El Pau ho havia de fer aquest diumenge passat, però ho han deixat per a més endavant, quan hi puguin ser els avis i no representi cap perill per a ningú. La família no té pressa: “No se’ns han espatllat gaire els plans, perquè volíem celebrar-ho sobre la marxa, demanant uns pollastres a casa, amb la família”, explica la Laura, la mare del Pau. Per a ells, posposar la comunió ha estat anecdòtic. A més el mossèn Txema els va enviar un vídeo, vestit de capellà des del mateix altar, amb una cançó en guitarra dedicada a tots els nens que la volien celebrar. “Ens va fer molta gràcia”, s’alegren. Més aviat, s’han preocupat molt més perquè tenien previst mudar-se del pis on són ara a una casa amb més espai. Des del novembre l’estaven reformant i ja s’hi haurien d’haver instal·lat.

El got mig ple

A poc a poc, els calendaris s’aniran omplint una altra vegada de dates. Ho sap el Víctor, que ha pogut passar, després de molt temps, dies en família. I és conscient que en el futur pot tornar a Londres. El Xavi, amb el temps lliure, ha tingut l’oportunitat d’informar-se sobre un màster, enviar-ne la sol·licitud, fer les entrevistes i l’any que ve estudiarà a Madrid. És probable que el Pau es mengi el pollastre de comunió en una casa nova, amb els avis. I la Susana tindrà un casament sense mascaretes i amb més pressupost: “Ho celebrarem amb més ganes de veure la família i d’estar junts. Ho farem encara més gran!”.