Paula Ribó: "Des de ben petita sempre he anat amb una càmera a la mà"

· Com recordes l’experiència de presentar ‘Lune’ al BRAM!?
Va ser molt impactant poder-lo veure en pantalla gran i davant de tanta gent, a l’Auditori. L’havíem vist al mòbil, a l’ordinador o a la tele, a casa. Veure’l al BRAM! va ser únic. Les dues persones que em van acompanyar a l’escenari, Daniel Machín, director de fotografia, i Àlex Locubiche, protagonista i guionista, són amb qui més he treballat per fer-ho possible. Vam treballar dia i nit, moltes hores. Va ser bonic que sortissin amb mi, i també ho van fer perquè no m’agrada gens parlar en públic.

· La idea original és de Locubiche. Com va sorgir el projecte?
L’Àlex va ser un dels actors amb qui vaig treballar al curs Foundation de l’ESCAC i de seguida vam connectar i ens vam fer molt amics. Sempre m’explicava les seves idees per fer curts. I al Dani també el vaig conèixer al curs Foundation i tenim molt bona relació.

· De què tracta ‘Lune’?
D’un noi jove, d’uns 25 anys, que treballa de conserge d’un teatre i d’acomodador però el seu somni és ser ballarí. Un dia coneix una noia molt misteriosa que balla dalt de l’escenari amb la cançó Claro de luna. I aquí comença el joc entre els dos protagonistes, que s’apropen i s’allunyen amb una coreografia. 

· El rodatge va ser molt laboriós, perquè és tot en pla seqüència. Què és el més difícil de fer-ho? 
És una seqüència molt llarga, sense talls. Això vol dir que si t’equivoques has de començar des del principi. Del ball final vam fer tretze preses, i per tant van haver de fer la coreografia tretze vegades. Estaven molt cansats i l’Àlex em va dir que no podia més.  Però afortunadament l’última va ser la bona. Cada dia quedàvem a les vuit del matí a l’Ateneu i sortíem passades les 22 hores.

· Les localitzacions són de quilòmetre zero, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu.
Al principi buscàvem una sala gran amb piano, perquè la protagonista no ballava sinó que tocava el piano. Vam pensar que podria ser una bona opció l’Auditori, però el cert és que finalment per la cadència del protagonista, l’ETC s’adaptava més al que necessitàvem.

· Sempre has estat connectada a l’escena cultural de Castellar?
Sobretot amb la música. Tocava el piano, el violoncel, i estava a la coral i a l’orquestra d’Espaiart i de l’Artcàdia. Em conec tots els racons de llocs com l’Auditori i la Sala Petita.

· Quan vas decidir que volies estudiar cinema a l’ESCAC?
Quan era petita i al grup d’amigues fèiem alguna obra de teatre, era jo qui gravava. Des de ben petita sempre he anat amb una càmera a la mà. Em vaig plantejar fer comunicació audiovisual a la UAB, però et deixen clar que no faràs cinema. Com un acte de fe, els meus pares em van pagar el curs Foundation de l’ESCAC per veure si podia accedir a la beca. I així va ser! Estudio becada, si no seria impossible. És un món molt elitista.

 · Durant la filmació has descobert alguna nova faceta del cinema que t’atregui?
A Lune soc la directora, i he descobert que no vull dirigir. M’agrada fer-ho però no vull dedicar-m’hi, és massa estrès. El projecte té el teu nom, depèn de tu gairebé al 100%, és molta pressió. Fa poc que he decidit que faré el màster de direcció de fotografia. No m’agrada gaire l’exposició i això em condiciona moltíssim a l’hora de presentar un projecte.

· Estàs d’acord amb el resultat dels Òscars?
Quan vaig sortir del cinema després d’haver vist Everything Everywhere All at Once sabia que guanyaria algun premi. Em va impressionar moltíssim, i estic molt contenta que s’ho hagi emportat gairebé tot.  

· Quins són els teus primers records lligats al cinema?
Els divendres amb els meus pares fèiem pizza i pel·li. Mentre sopàvem preguntava impacient què veuríem. Era un ritual. Teníem l’armari dels DVDs amb pel·lícules de Disney i clàssics com Regreso al futuro. I del cinema, el so potent i el boom de les ulleres 3D. Sempre que hi ha alguna pel·lícula que m’agrada intento veure-la al cinema. És molt més divertit!  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La tenacitat 
Un defecte que no pots dominar?
Soc indecisa 
Quin plat t’agrada més?
El sushi
Una cançó?
‘June’, de Briston Maroney
Un llibre?
‘El bruixot dels vents’, de Miki Monticelli
Una pel·lícula?
‘Todo a la vez en todas partes’, de Daniels
Un director de cinema?
Els Daniels: Dan Kwan i Daniel Scheinert
Una ciutat?
Amsterdam
Un viatge per fer?
El Canadà
Un racó de Castellar?
El bosc de les pedres
Un desig?
Viure del cinema