Parc Natural de Sant Llorenç: difícil equilibri entre conservació i ús públic

Aquests dies es commemoren els 50 anys del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el més antic de Catalunya, del qual Castellar és una porta d’entrada al Vallès Occidental. Un dels actes centrals va ser la taula rodona organitzada dimarts passat a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Sota la moderació del diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, hi van participar Ramon Espinach, excap de Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona; Martí Perich Singla, exalcalde de Mura; Xavier Busom, president del Centre Excursionista de Terrassa; Francesc Macià, president de la Secció de Natura de la Unió Excursionista de Sabadell (UES); i Núria Bonada, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). El que va ser el primer cap del Servei de Parcs Naturals, Lluís Paluzie, artífex de la declaració del Parc Natural, hi va intervenir en un vídeo inicial explicant els tràmits que van fer fa cinquanta anys i les dificultats que es van trobar. També va fer-ne la presentació el director, Àngel Miño.

Després de fer un repàs històric de la creació del Parc Natural i recordar la posició tant de la Diputació com dels ajuntaments i dels excursionistes, la taula rodona es va centrar en la problemàtica que suposa l’alta freqüentació en alguns espais, com són els entorns de la Mola i el Montcau. En aquest sentit, es va reclamar la creació d’un pla de gestió que defineixi els usos de cada zona i que pugui resoldre les inquietuds dels diferents actors i col·lectius que participen en el Parc Natural. Espinach va apuntar que cal trobar punts d’equilibri entre ús públic i conservació ja que “el paisatge és dinàmic” i ha estat “domesticat” i modelat per l’activitat humana.

Des de l’àmbit excursionista, tant Macià com Busom van apostar per la reducció d’aparcaments i la limitació d’accés al parc natural. El representant de la UES considerà que va ser un error fer el Centre d’Informació a coll d’Estanelles, s’hauria d’haver fet al nucli de Matadepera i eliminar els aparcaments. Així, va manifestar que el primer objectiu hauria de ser de preservació i després resoldre la pressió que es dona als cims i canalitzar els visitants cap a les planes i zones baixes. Des del món local, l’exalcalde de Mura va incidir en la necessitat d’arribar a acords entre els petits municipis i l’òrgan gestor del Parc Natural i que en molts casos per fixar la població al territori cal apostar pel sector terciari que sigui compatible amb la preservació del medi. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és una estratègia compartida per molts agents del territori i una línia a seguir.

Finalment, la investigadora de la UB va indicar la necessitat de preservar tots els parcs i va animar a participar en els diferents projectes de ciència ciutadana per recollir dades i conscienciar dels valors naturals que cal conservar. Sense coneixement científic no hi pot haver gestió activa.