‘El juego del calamar’ irromp als patis de les escoles arran de l’èxit a la plataforma Netflix
etflix va anunciar fa uns dies que El juego del calamar és, de moment, la sèrie més vista de la plataforma amb 111 milions de visionats en les primeres dues setmanes disponible. La producció coreana recrea jocs infantils i populars protagonitzats per adults que lluiten per sobreviure i per endur-se a casa un suculent premi econòmic.
Com en moltes altres sèries i pel·lícules abunda la violència, el sang i fetge i la part més animal d’uns personatges desesperats, sense futur i de vegades sense escrúpols.
La seva popularitat entre els adults i el bombardeig als mitjans de comunicació ha fet que la sèrie salti de la pantalla als patis de les escoles. Alguns docents han explicat com els infants recreen les partides i algunes escenes de la producció coreana, i que sorprenentment molts nens i nenes de primària asseguren haver-la vist a casa sense supervisió. “El context multipantalla afavoreix que els infants tinguin una quota d’independència, i és difícil de controlar. Amb l’arribada del primer mòbil és quan els adults ho tenen més difícil ”, reconeix Gerard Vilanova, responsable del projecte pedagògic TIC Activa. És per això que Vilanova recomana que des de la infància els adults comencin a cultivar l’acompanyament dels més menuts quant al consum de continguts audiovisuals. “Hem d’acompanyar-los primer amb contingut infantil, perquè quan tinguin accés a altres continguts amb violència o sexe, l’hàbit estigui consolidat. Això vol dir que l’adult haurà de renunciar a part del seu temps de lleure, però l’acompanyament no pot començar quan tinguin 16 anys”, remarca.
En aquest sentit, l’expert apunta que aquest acompanyament pot coexistir amb altres recursos com les eines de control parental. “Si es fa bé l’acompanyament, és possible que no sigui necessari aquest control suplementari. Els pares i mares han de controlar el temps, els continguts i l’espai. Un infant sol consumint aquest tipus de contingut és un error. Malauradament hi ha molts orfes digitals, molts nens abandonats davant la pantalla”, assevera.
Ara bé, Vilanova assegura que la curiositat per la sèrie en els infants és “per la saturació informativa, per ser un fenomen mediàtic, però no pas perquè els interessi el contingut”. Una de les pautes que proposa l’expert és acompanyar els infants en el visionat d’un capítol -que prèviament hagi supervisat l’adult- per obrir la porta del debat.
D’altra banda, Maria Àngels Gallardo, psicòloga de Psicovallès alerta que es pot arribar a caure en la “banalització de la violència, i les bromes a l’escola poden passar de ser lleugeres a pesades. Els infants poden desenvolupar conductes perilloses per l’efecte acumulatiu de veure aquest tipus de contingut”. A la consulta ha detectat infants de 10 anys que han vist la sèrie. “Estan en la fase d’imitació i hi juguen al pati”, explica. Aquest tipus de contingut si els infants no estan preparats per veure’l, també pot traduir-se en problemes d’insomni o desenvolupar “moltes més pors de les que ja tenien”. La psicòloga aposta per mantenir sempre obert un canal de comunicació amb els infants, per promoure el debat sobre aquestes i altres qüestions des de la infantesa. “Ells tenen el dret a no accedir a aquest tipus de contingut, i la nostra feina és garantir aquest dret, si cal a través del control parental de les pantalles. Ells no posaran els límits, els hem de posar nosaltres”, conclou.
