Núria Hermosilla: "Dedicar hores il·limitades a la feina no et portarà a l’èxit"

· Per què és tan important aquesta recerca sobre primats?
Conèixer molt millor totes les espècies de primats ens permetrà entendre molt millor la nostra espècie i com ha sigut aquest procés evolutiu. També ajudarà a conèixer millor algunes malalties minoritàries. En tants anys d’evolució des dels primats més llunyans a nosaltres fins als ximpanzés, que són els més propers, amb la informació genètica podem identificar les variacions de l’ADN, les mutacions que podrien ser les responsables d’aquestes malalties.

· És una investigació liderada per científics catalans, però que aplega institucions internacionals, oi?
Després de rebre totes les mostres d’ADN les enviàvem al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) perquè en traiés la seqüència. També hem comptat amb la participació de l’empresa de biotecnologia Illumina, que ha impulsat i finançat el projecte. Una de les qüestions fonamentals és que Tomàs Marquès, investigador de l’ICREA a l’IBE (CSIC-UPF) i catedràtic de genètica de la UPF, ha creat una xarxa extensa de primatòlegs, que han confiat en nosaltres i han acceptar compartir totes aquestes mostres genètiques que han guardat durant aquests anys.

· La intel·ligència artificial ha estat fonamental per a a recerca.
Sí, a través d’Illumina, que va crear un model d’IA que van entrenar amb moltes dades genètiques de primats i de pacients amb malalties, perquè l’algoritme identifiqui en una seqüència d’ADN les posicions relacionades amb l’estat de salut o de la malaltia. Els resultats els veurem en el futur. Ara hem posat a punt la  màquina.

· Què ha significat per a tu participar en un projecte amb tanta transcendència científica?
He estat més implicada en la segona part del projecte, que encara no ha vist la llum perquè comencem a tenir resultats. Poder participar i veure discussions de científics internacionals,  amb càrrecs importants i molt respectats, amb molt de pes en la comunitat científica, ha suposat aprendre moltíssim, tenir més referents, i descobrir què m’interessa i què no en l’àmbit de la ciència. Ha estat una oportunitat espectacular!

· En què et vols especialitzar?
Vaig començar el doctorat fa dos anys amb la idea d’estudiar conservació i preservació de la biodiversitat, de la genòmica aplicada a la conservació. Però projectes com aquest t’obren els ulls a molts altres camps, i he descobert que m’interessen moltes més coses de les que em pensava.

· Quan vas decidir que volies dedicar-te a aquest món?
A finals de primària, quan vam estudiar els bacteris, vaig arribar a casa i els vaig dir als meus pares que volia treballar en un laboratori. Però ara em dedico a la bioinformàtica, estic tot el dia programant davant d’un ordinador.

· Vas tenir alguna dona científica com a referent, per emmirallar-te?
De petita no, però quan estudiava batxillerat i a principis de la carrera, vaig descobrir dones com la química Rosalind Franklin, que havien estudiat disciplines bàsiques com les matemàtiques i s’havien anat especialitzant.

· El sostre de vidre en l’àmbit de la ciència encara no s’ha trencat.
Sobretot en els rols de poder, no en el grau, el màster o el doctorat. Quan acabes el doctorat és un moment crític, personal i professionalment. La inestabilitat de la carrera científica et pot portar a prendre decisions que afavoreixen els homes, com decidir tenir una família o prendre el rol de cuidadora en l’àmbit familiar. Això aporta limitacions que es veuen reflectides en qui està en posicions superiors. A classe érem moltes noies però si mires els directius i els caps, o els científics famosos, hi ha un clar biaix que no representa la realitat. El sostre de vidre en l’àmbit de la ciència existeix, i el sentim.  

· I després de tantes hores de recerca, com desconnectes?
Anar a concerts, fer ioga, veure els amics o passejar per la muntanya. És una de les coses que trobo a faltar de quan vivia a Castellar, l’entorn natural. Un error que hem comès durant molts anys és pensar que dedicar hores il·limitades a estudiar o a la feina ens portarà a l’èxit, però si no pares i desconnectes amb la gent que et fa feliç, no ho aconseguiràs. 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pots dominar?
Soc una mica tossuda
Una científica que admires?
Rosalind Franklin ​
Quin plat t’agrada més?
Truita de patates
Un animal?
El mico aranya
Un grup de música?
Tame Impala
Una sèrie?
The Handmaid’s Tale
Un viatge que vols fer?
A l’Amazones
Una ciutat?
Copenhaguen
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
Més recursos per a la recerca científica