La mongeta del ganxet, objecte d’un documental

El llegum per excel·lència del Vallès, la mongeta del ganxet, que té a la finca agrària de Can Casamada el seu màxim exponent, és el protagonista del documental Flor i tavella, que han enregistrat durant gairebé tres anys els sabadellencs Josep Alavedra i Rafel Uyà. El treball, que pretén ser “una mirada humana i única sobre la feina del pagès”, segons Alavedra, forma part de  l’inventari d’Immaterial Vallès, un projecte iniciat des de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell que pretén identificar, mostrar i difondre tots aquells elements del patrimoni cultural immaterial que trobem als dos vallesos. Per immaterial s’entén que “són tots aquells usos, representacions, expressions, tècniques que una comunitat, en aquest cas el Vallès, es fa seus i li donen una manera de ser especial”, apunta Alavedra, que afegeix que “és una cosa viva”.

En aquest sentit, “la sensació que  et deixa menjar una mongeta del ganxet o conrear-la no queda present d’una forma física, és intangible”.

Dels diferents elements patrimonials –de moment se n’han inventariat 24–, se n’ha fet una fitxa acompanyada d’un vídeo. “El que passa és que és un tema que ens va apassionar tant que d’alguna manera l’hem ampliat amb aquest documental”, assenyala el director de Flor i tavella. En aquest treball, de 35 minuts de durada, “es vol seguir el conreu de la mongeta del ganxet durant tres anys des que se sembra fins que es cull i es tria a través de la mirada d’alguns pagesos”.

En el documental, qui fa de conductor és el castellarenc Ramon Casamada, que conrea les mongetes amb xarxa, a diferència d’altres pagesos que ho fan amb canya, conreu que es pot veure en altres camps de Castellar i Sentmenat. Com que és en xarxa, la mongeta “creix més separada i no fa aquesta pollera com la canya i, per tant, l’aire circula millor i no hi ha tants fongs”, explica Alavedra.

A Flor i tavella, a més de Casamada, també hi apareixen Josep Artigas, agricultor de la Torre d’en Malla, Isidre Molist de Can Blanc –tots dos a l’espai rural de Gallecs–,  Isidre Catafal de la Garriga, Esteve Rodoreda i Joan Rof del Pla de Llerona. A l’audiovisual es pot apreciar, a través dels testimonis dels agricultors, que una de les preocupacions dels pagesos “és el relleu”. Per això, “ens va dir que fèiem bé de gravar tot el procés d’elaboració de la mongeta, perquè d’aquí a uns anys potser no hi haurà ningú que ho faci, perquè és complicat que hi hagi relleu generacional”. I és que el conreu de la mongeta del ganxet porta molta feina, “no és allò que es llança la llavor i a esperar que creixi”, constata el director del documental. A més de tenir-ne molta cura, “la mongeta del ganxet ha de competir amb la industrial i ho té malament, així com tots els productes de quilòmetre zero com el conreu de la vinya o el cultiu ecològic de Gallecs”.

Tant Alavedra com Uyà –que és el realitzador de l’audiovisual– reconeixen l’esforç i il·lusió dels productors de la mongeta del ganxet. “Per exemple, Ramon Casamada, a part del conreu en xarxa, cada any fa una selecció de llavors per millorar l’espècie i que genèticament sigui més bona”. De fet, Casamada va ser un dels impulsors de la denominació d’Origen Protegida Mongetes del Ganxet Vallès-Maresme el 2012. 

COM EL VALLÈS NO HI HA RES
El fet que al Vallès el sòl tingui poca calç “afavoreix que la mongeta del ganxet pràcticament es desfaci a la boca i no es noti la pell”. En canvi, la mateixa llavor plantada en un altre sòl “ja és una mongeta dura”. Aquesta característica de la mongeta del ganxet conreada al Vallès i al Maresme ja és apreciable des del segle XIX, quan va venir suposadament des de l’Amèrica Central  i que “hauria entrat a Catalunya a través dels indians pel Maresme”, apunta Alavedra com una de les hipòtesis més plausibles.

El documental, que s’estrenarà el 10 de novembre a Castellar en el marc del BRAM!, recull tot el procés de producció de la mongeta del ganxet, des que es prepara el camp, la sembra i fins que va creixent la planta: el reg, quan surt la flor, la tavella i de la tavella, les mongetes. Cap a mitjans d’octubre la mongetera “comença a canviar de color i a finals de mes s’arremanga, és a dir, es tallen les arrels perquè s’assequi”. 

El procés s’acaba amb la ventada, la batuda i, finalment, d’una forma manual, les mongetes es cullen i es trien.