Mercè Munt: "Quan era petita, amb un radiocasset presentava música"

· De Castellar a Vilafant?
Quan tenia cinc anys, van destinar el meu pare a la fàbrica que la Tolrà tenia a Ceret, a França. Allà vaig estar fins als catorze anys. Després vam venir a viure a Vilafant. El fill dels que estaven construint la casa dels meus pares em va comentar que s’estava obrint una emissora nova al mateix barri del Camp dels Enginyers.

· Però era una ràdio per a radioaficionats?
De fet, va començar sent una ràdio per a radioaficionats. El que va començar el projecte ho feia des de casa seva, però aleshores es va associar amb un pintor i van agafar una de les cases del barri per instal·lar-hi els estudis de Ràdio Vilafant.  La ràdio va començar el 1982 i jo hi vaig començar a anar cap al 1983.

· Aleshores ja tenies el cuquet de la ràdio als catorze anys?
De fet, quan era petita, i mira que era molt vergonyosa, amb un radiocasset i un radiodespertador presentava música. Ho feia d’amagat. Però les cançons aleshores les trepitjaven  molt i molestava perquè no podies presentar. A la nova ràdio hi passava moltes tardes i es va convertir en un lloc de trobada de molts joves. Em van dir si volia començar a provar amb una falca, fer una mica de radiofórmula, i de mica en mica vaig entrar en el món de la ràdio.

· Què vas fer llavors?
A Ràdio Vilafant vaig estar fins als disset anys. Em van cridar aleshores dels 40 Principales de Figueres. Vaig compaginar els estudis a la universitat amb els caps de setmana als 40. L’any 92, amb la crisi, vaig haver de tornar cap a Vilafant. Vaig treballar a M80 i també com a comercial. Vaig parlar amb el director de Ràdio Vilafant, Toni Guerrero, per veure si hi havia la possibilitat de tornar a la ràdio del meu poble. 
I d’això ja en fa vint-i-sis anys.

· Encara tens lligams amb Castellar del Vallès?
Sí, hi tinc part de la família del pare, dels seus cosins. Ell, com que és fill únic, tampoc té tanta família.

· Vilafant és a mitja hora de la frontera. Hi ha relació amb França?
No. La frontera és un límit. Allò és França i aquí és Catalunya.

· Sí que hi ha molta relació amb Figueres, per raons de proximitat.
De fet, és un terme municipal que està enganxat a l’altre. No saps on comença i on acaba Vilafant. No deixem de ser un poble dormitori i molta gent va a treballar a Figueres. De fet, Figueres no té emissora i la ràdio de Vilafant és com si fos la seva ràdio municipal. Fins ara la SER tenia estudi a Figueres, però amb  la pandèmia, el noi que ho porta s’ha acabat muntant l’estudi a casa seva.

· Per tant, el vostre mercat publicitari té en compte Figueres?
El client potencial és a Figueres, encara que n’hi ha algun de Vilafant.

· Sortiu a fer programes a Figueres o a altres indrets?
S’havia fet fa molts anys. El que passa és que a la ràdio es van fent més coses amb el mateix personal. El que sí  que fem amb el programa del matí, Les veus del matí, és  sortir fora de l’estudi. Per exemple, Comerç Figueres fa la Fira mercat o per Sant Jordi, anem tot el dia a fer ràdio en directe a Figueres.

· A què creus que es deu l’èxit de Ràdio Vilafant?
Suposo que a l’esforç, la constància, a continuar treballant i no defallir cada vegada que hi ha una situació que ho fa trontollar.

· També feu una revista...
Sí, la revista Veïns, que surt cada tres mesos. Ara estem preparant el número de Nadal.

· A Vilafant no pareu...
T’has d’anar reinventant i fent coses que estiguin molt lligades a les noves tecnologies i al ritme de com va evolucionant tot plegat.

· Escoltes la ràdio?
Al cotxe. I de vegades no em ve ni de gust. El silenci és molt necessari i sobretot nosaltres, que estem sempre connectats. Però és clar, tinc un fill de 14 anys que quan anem en cotxe vol posar la seva música. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Sociable
Un defecte que no pots dominar?
La impaciència
Un programa de ràdio que escoltis
‘Morning box’ de Los40 Classic
Una persona que admiris?
Iñaki Gabilondo
Quin plat t’agrada més?
Plats vegans
Una sèrie
‘Café con aroma de mujer’
Un llibre?
‘Paula’ d’Isabel Allende
Un cantant?
Sense cap mena de dubte, Antonio Orozco
Un racó de Vilafant?
El Manol
Un record de Castellar?
El Ball de Bastons de Festa Major
Un somni?
Pau i salut