Fer règim per perdre pes, o per fer baixar el colesterol, és un dels propòsits més estesos, juntament amb la promesa d’anar al gimnàs, fer més esport, deixar de fumar o beure menys
Diuen els tòpics que tots fem bons propòsits per a l’any que comença, i que no hi falta el de “fer bondat” i “vigilar” amb el menjar, o directament de començar a fer règim, de seguir alguna dieta que faci el miracle i perdem els quilos acumulats durant les festes o durant l’any.
Fer règim per perdre pes, o per fer baixar el colesterol, és un dels propòsits més estesos, juntament amb la promesa d’anar al gimnàs, fer més esport, deixar de fumar o beure menys.
Segur que tots hem fet anuncis o promeses semblants, i s’han quedat en això: promeses que s’esvaeixen amb el pas dels mesos, de les setmanes, o fins i tot, dels primers dies de l’any. Quan surti aquest article, molts ja ni recordarem els bons propòsits que vam fer fa només nou dies.
Val la pena fer règim, seguir dietes miracle recomanades per amics o tretes d’internet? No soc metge ni dietista, però sí partidari d’aplicar el sentit comú i seguir les recomanacions d’autoritats i especialistes. I la resposta de tots ells és que no, que fer règim està bé per perdre algun quilo, però que els recuperarem aviat si no canviem o, almenys, modifiquem els nostres hàbits alimentaris.
Aquest és el nus de la qüestió: adquirir uns hàbits, per nosaltres i per donar exemple als nostres fills, que no ens obliguin a fer de tant en tant dietes de desintoxicació ni d’aprimament, que ens permetin no estar pendents de la cintura ni del colesterol.
En una societat teòricament avançada, mengem pitjor que anys enrere. Augmenta l’obesitat tant d’adults com de nens per la manca d’activitat, i són més freqüents els problemes cardiovasculars i altres malalties derivades d’una alimentació deficient sumada a un consum alt d’alcohol i altres conductes de risc.
Vol dir això que ens hem de posar tots a córrer, deixar de beure vi i castigar-nos cada matí amb sucs verds, desterrar el fuet i anar a dormir havent menjat una poma?
La resposta també és que no, que no cal seguir la moda dels sucs verds per esmorzar perquè ens omplen de vitamines però no ens aporten l’energia que necessitem per arrencar i funcionar. Ni afartar-nos de brioixeria, cacaus solubles o begudes ensucrades o energètiques, que sí que són calòriques, però són calories buides, que ens donen una empenta però no ens alimenten; el sucre no aporta vitamines, ni proteïnes ni fibres ni res més que calories i hidrats.
Apliquem el sentit comú i les recomanacions de les autoritats, fem una ullada a l’anomenada piràmide alimentària, en què trobarem a la base els aliments que hem de consumir cada dia i, al capdamunt, els que només podem tastar molt de tant en tant.
De consum diari? 4-6 racions de farinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums), 3-5 racions de fruita fresca i 2 de verdures, combinades amb oli d’oliva i 2-3 racions de làctics (llet, iogurts, formatge). Cada setmana, 3-4 racions de peix, les mateixes d’ous i de carn (res de tall cada dia, més peix i menys carn), 2-4 racions de llegums i 3-7 de fuita seca.
Molt més ocasional, pel seu contingut en sucres, sal i greixos saturats, ha de ser el consum d’embotits i carns grasses, i sobretot de snacks fregits i salats, llaminadures, brioixeria, galetes i, en general, de productes ultraprocessats, aquells que no són realment menjar, sinó preparacions industrials comestibles. Les distingireu fàcilment per la llarga llista d’ingredients, la majoria additius (conservants, colorants, edulcorants, potenciadors del sabor...)
I què és menjar real (ara en diuen realfooding)? Doncs els aliments primaris sense processar (fruita, verdura, llegums, carn, peix) i els mateixos productes en conserva, que no vol dir processats, ja que una bona conserva només afegeix els ingredients mínims (aigua o bé oli i sal) als aliments, de manera que els puguem consumir fora de temporada o en llocs on no són habituals.
Alhora que augmenta el consum de productes industrials ultraprocessats, estan en alça els aliments ecològics i les dietes healthy. Em sembla que no cal. És clar que si en trobem i ens ho podem permetre és més saludable consumir productes ecològics, però un tomàquet no ecològic no ens aportarà menys vitamines, per a l’alimentació no és un valor remarcable, una altra cosa és per a la salut, per això sí que hem de vigilar d’on ve i qui produeix allò que mengem.
I les dietes? Ja he dit que miracles no n’hi ha, procurem complir la piràmide alimentària, belluguem-nos i fem bellugar els nens; si no som esportistes ni tenim una feina física, procurem sortir cada dia a caminar una estona, no portem una vida sedentària.
I mengem a poc a poc, i cuinem més i comprem menys menjars preparats, així estem segurs de què li donem al nostre cos.
La gent abans s’alimentava de patates, cansalada i embotits, quan n’hi havia, i no tenien tant colesterol, dirà algú. I podem contestar que abans ningú es feia anàlisis, i que si ets un pagès que treballa tot el dia al camp, o et passes 12 hores en una fàbrica, t’asseguro que cremaràs la cansalada que t’has menjat i la teva i tot.
Prenem consciència de qui som, de què fem i de què necessiten. I apliquem el sentit comú.
