mariona 2_1440x961
Mariona Sánchez, propietària de la botiga taller Brodats Mariona. || C. DÍAZ
15/01/2021 Actualitat
Mariona Sánchez: "Aquí cadascú entra amb la seva il·lusió per fer-la realitat"

En una de les portes de la seva botiga hi ha aquest pensament: ‘El bonic de la vida és cosir històries, brodar somnis i desfer els nusos dels nostres problemes’.  El cert és que al seu petit establiment es pot fer realitat tot això

Jordi Rius

· Com diu la frase que hi ha posada al teu establiment, brodes somnis?
Sí. Hi ha molts projectes que la gent ve aquí a fer o comencen una marca o una dissenyadora vol fer una presentació i vol fer alguna cosa brodada, escuts per a una gent que vol fer una trobada, persones que van en moto en grup i s’han buscat un nom... Aquí cadascú ve amb la seva il·lusió per fer-la realitat.

 

· Llavors, abans de fer una feina, fas una tasca d’assessorament...
Exacte. Jo pregunto si té el dibuix, com vol que sigui el brodat, on vol fer-lo, de quins colors... Toco molta varietat de gent perquè tothom em ve amb la seva història. Ara estem fent uns brodats d’escuts de nois barbuts, chicos malos diríem. Estic fent els de l’Estat, però n’hi ha a tot arreu.


· Sempre t’ha agradat brodar?
Sí. De fet, la meva mare, María Sáiz, ja brodava. Aquí on hi ha un taller abans era una habitació on la mare tenia noies que venien a aprendre a brodar. La mare tenia màquines i les noies venien a aprendre en diferents horaris. 

 

· I eres una d’aquestes noies?
Sempre era per aquí al mig. Eren noies més grans que jo, però m’agradava estar-me per aquí. Amb la mare, vaig aprendre a saber portar la màquina. Això és fonamental. Brodar a mà és més fàcil perquè no has de tenir punteria, a la màquina has de tenir-ne. A mà és més fàcil, però també més lent. 

 

· Fins a decidir-te obrir la botiga-taller, què vas fer?
Vaig estar molts anys amb una brodadora molt prestigiosa de Sabadell, Anna Maria Camarasa. Vam  comprar una màquina japonesa per fer brodats a la botiga que tenia a la Via Massagué de Sabadell. Per amortitzar-la, vaig estar tres estius a Platja d’Aro i Lloret de Mar brodant samerretes i gorres per als estrangers. Vam llogar un local i un apartament amb la meva amiga Berta Vidal, amb qui ara faig els aparadors de Nadal de la botiga. Es pot dir que en un estiu amortitzaves la màquina, treballant moltes hores, això sí. I després de nou la màquina a Sabadell continuant fent coses.

 

· Recordes algun encàrrec artesanal que t’hagi agradat més?
Fa dos anys, vam fer amb l’Anna Maria el nou estendard de Barberà del Vallès, que es va penjar a la balconada del consistori per la Festa Major. Va ser un projecte molt maco i vaig gaudir moltíssim.

 

· En aquests anys de professió, quins projectes t’han agradat més?
Els que són més creatius. Recordo que vaig fer uns brodats negres en un abric blanc d’una dissenyadora, era una cosa d’alta costura, només per veure’l. I ara últimament vaig tenir un torero, a qui li vaig fer un capot. Es pot arribar a fer el que vulguis. Com els mantons de Manila o el de la virgen a Andalusia. Aquí no tenim tanta tradició amb aquests brodats.

 

· La teva botiga-taller és coneguda pels aparadors de Nadal. Fa 13 anys que et presentes als concursos d’aparadors...
Al 2007 es vam presentar per primera vegada i allà va ser arribar i moldre. I mira que l’aparador era ben petit, aleshores. Vam obrir una caixa i recordo que vam fer un petit avet de Nadal amb rodets de fil. Semblava el del Ferrero Rocher i era molt elegant i molt maco. La Berta, que és maquinista de teatre, ja em va començar a ajudar. Al 2007 ja vam guanyar el primer premi local. Després van venir els premis de la Cambra.

 

· Quan decidiu posar-vos a treballar en la idea de l’aparador ?
Depèn. De vegades és d’un any per l’altre, ja que muntant-ne un ja en surt un altre. Aquest any, que hem fet com una comunitat de veïns celebrant el Nadal, estàvem  molt encallades.

 

· Intenteu reflectir l’actualitat als aparadors?
Aquest any sí. Però és clar, són tants anys que ja hem fet de tot: pessebre, Pastorets, els Reis, una església... És clar, se’t van acabant les idees a mesura que passen els anys .

 

· Feu servir plànols?
I tant! Aquest any em feia riure, perquè fins i tot vam fer una reunió. A partir d’una idea inicial estirem el fil i comencen a sortir coses.   

 

11 respostes   

Un tret principal del teu caràcter?
Soc impulsiva


Un defecte que no pots dominar?
Soc impacient


La teva paraula preferida?
Projecte


Quin plat t’agrada més?
Qualsevol plat de la meva mare


Un color
El verd


Un llibre?
Els d’Isabel Allende


Un cantant?
Jorge Drexler


Una pel·lícula?
‘La la land’


Un viatge pendent?
Japó


Un racó de Castellar?
Parc de Colobrers


Un comiat?
Adeu-siau        

Comparteix
M'agrada
Comentaris