Marina Altimira: "L’essència del cinema és compartir, però això s’està perdent"

· Com recordes l’estrena de ‘Sincronia’ al BRAM!?
Em va fer molta il·lusió poder compartir Sincronia amb la gent del meu poble, i en pantalla gran! És un curt que vaig rodar després del confinament, i de fet s’havia projectat en alguns espais de Girona. Allà, a l’ERAM, vaig estudiar el grau de comunicació audiovisual i multimèdia. El curt va néixer quan feia tercer de carrera, en una assignatura de guió. I va arribar la pandèmia i el confinament, i en aquell moment va sorgir la idea del curt. Tot plegat, arran de descobrir el concepte de sincronisme. Les nostres vides estan entrellaçades, i de vegades tens la intuïció o el pressentiment que has de tirar cap a un lloc o cap a un altre. I d’això parlo al curt, de quatre personatges que no tenen res a veure, que no es coneixen, però que d’alguna manera les seves vides estan connectades. A 4t els professors feien una tria dels guions que els semblaven interessats per produir-los. Un dels que van triar va ser el meu, i el vaig rodar l’any següent, després del confinament. 

· Va ser difícil trobar el finançament per tirar-lo endavant?
La universitat et donava un petit pressupost per començar, i també vam posar en marxa una campanya de micromecenatge.

· Creus en la intuïció, en el destí?
No crec gaire en el destí sinó que penso que la vida són decisions. Tots tenim una intuïció que et va portant cap a un lloc que podríem dir que és el teu destí. Moltes vegades aquest destí s’aconsegueix a través d’una presa de decisions conscients. Aquesta intuïció m’ha portat a estudiar cinema. Recordo el moment, quan vaig acabar batxillerat, d’haver de decidir què volia fer amb la meva vida. Vaig mirar la llista i vaig triar cinema perquè em va tocar per dins. No vaig adreçar-me a l’ESCAC perquè no sabia al 100% si volia dedicar-me al cinema, i volia una carrera més àmplia, que em donés més eines per moure’m en el món de la comunicació.

 · I ara estàs estudiant un màster de gestió cultural. És el teu pla B?
És que realment m’he adonat que m’interessa el món del cinema des de tots els seus àmbits. Vaig passar sis mesos a Islàndia, treballant al festival de cinema RIFF de Reykjavík, i vaig descobrir que fer arribar el cinema a gent també m’agradava. I és per això que vaig decidir fer el màster. Perquè produir cinema m’interessa moltíssim, però distribuir-lo, crear espais perquè arribin al públic totes aquestes produccions que costen tant d’esforç, també. 

· Què és el més et va sorprendre de la teva estada a Islàndia?
Vaig conèixer molta gent, tant d’Islàndia com de fora que com jo col·laboràvem al festival de cinema. I la filosofia de vida dels islandesos em va sorprendre perquè són molt despreocupats. Tenen una frase que és “Þetta reddast” que significa ‘Al final tot anirà bé’. També tenen un humor molt divertit, saben gaudir de la vida i tenen un sentit de la comunitat molt alt. La gent s’ajuda molt entre ella. Són molt hospitalaris.

· Quin és el teu primer record relacionat amb el cinema?
Mirar pel·lícules amb la meva germana, la Júlia. Escampàvem per terra tots els DVDs i així les triàvem. Era la nostra manera de decidir. Cadascuna descartava una pel·lícula, fins que ens quedava una. Una de les nostres preferides era El rey león. Ella també és una gran apassionada del cinema i les sèries. Per a mi, l’essència del cinema és compartir. És un costum que s’està perdent. La tendència és que et tanquis a l’habitació sola per mirar el que vols. Tot i que no vaig al cinema tant com voldria, si miro alguna pel·lícula intento fer-ho acompanyada.

· I ara, què vindrà? Quins són els teus projectes de futur?
Estic en un moment d’indecisió, de veure cap a on tirar. El món audiovisual no és fàcil, has de tenir molts contactes i haver fet molts projectes, un bon portfoli. En el meu cas, m’agraden moltes coses. He descobert, per exemple, que m’agrada molt fer guions, però també la direcció i el món dels festivals. Un espai on poder desenvolupar totes aquestes facetes seria perfecte per a mi.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc intuïtiva
Un defecte que no pots dominar?
Tossuderia
Un plat?
Els macarrons de la meva àvia 
Un director?
Christopher Nolan
Un grup de música?
Parcels
Una pel·lícula?
‘Las ventajas de ser un marginado’
Un llibre?
‘Vorágine’ de Raul Ferruz
Una ciutat?
Reykjavík
Un viatge?
Mèxic
Un racó de Castellar?
L’Era d’e’n Petasques
Un somni?
Fer una pel·lícula o un documental