Marc Tresserras: "Vull poder dedicar-me a fer teatre en condicions"

· D’on neix la vocació per actuar?
Neix a Castellar. Quan tenia 12 o 13 anys, vaig anar a veure un assaig de la meva cosina a l’Esbart, que feia classes de teatre de l’institut. Sortint d’allà vaig arribar a casa i els vaig dir als meus pares que volia fer teatre. Un altre dia que vaig anar a recollir a la meva cosina de la classe de teatre, vaig treure mig cos per la finestra del cotxe i li vaig dir al professor: “L’any que ve faré teatre amb tu!”. I així va ser. Després, vaig continuar amb el batxillerat escènic i, en acabar-lo, tenia moltes opcions al cap, altres carreres. Però finalment, amb el suport dels pares, vaig decidir apostar per la interpretació. Em vaig presentar a les proves del Col·legi del Teatre i les de l’Institut del Teatre, em van agafar a totes dues i vaig triar l’Institut.

· Com et vas sentir després de passar per l’Institut?
Un professor, acabant segon, ens va dir: “Sigueu conscients que el que esteu fent és la primària i a partir d’aquí heu d’escollir quin camí agafar”. Et dona moltes eines, l’Institut, veus molts espectacles i et nodreixes dels diferents mètodes de cada professor. Però surts d’allà i la síndrome de l’impostor és el que predomina. Per això procuro no parar de formar-me, quan fa un temps que no actues tens la sensació de no saber enfrontar-te a la feina. Necessites continuar entrenant, tenir les eines esmolades. 

· Com està sent la vida laboral?
Hi ha un percentatge molt baix de la professió que pot viure només de ser actor. Per això m’he expandit en diverses direccions, dirigir i escriure, com és el cas del Palau Reial, per exemple, i crear els meus propis projectes. He fet alguna obra a Barcelona,  he format part de la Companyia Jove del Teatre Akadèmia, també algun petit paper en algun projecte audiovisual... 

· Com quin?
L’home dels nassos, que es va estrenar als cinemes el divendres passat [19 de gener]. És un projecte que va sortir inesperadament. Vam rodar la pel·lícula a principis de l’any passat, tinc un paper molt petit. És la primera pel·lícula d’Abigail Schaaff. Va ser tot molt ràpid, el primer dia vam assajar dues escenes, vam fer la prova de vestuari, la de maquillatge i la de perruqueria. Tot el mateix dia. I ja fins al dia de rodatge, dues o tres setmanes després, on vam passar molt fred. Rodàvem a Mura i era hivern. Va ser una experiència molt maca, la gent em va acollir molt bé. 

· Continuaràs apostant per l’audiovisual?
Em sento més còmode al teatre perquè és el que he fet més, onze anys. I he fet tots els rols possibles que es poden fer en un teatre. És el mitjà en què em sento més a gust, però potser perquè no he experimentat prou l’audiovisual. Em vull enfocar més en l’audiovisual. Ara estic fent un entrenament actoral a Madrid, vaig estar-hi vivint fa uns anys i em va enamorar la ciutat. He decidit tornar-hi. Allà hi ha de tot. Hi ha l’Academia de Cine, per exemple, que fa activitats obertes, pràcticament, cada setmana. Pots conèixer i relacionar-te molt fàcilment amb la gent de la indústria. A més, a Madrid hi ha molt més teatre, també. Tens un teatre a cada carrer, i la gent hi va. Potser les sales plenes no estan, però hi ha molt més el costum de no saber què fer i anar al teatre. 

  
· Què somies aconseguir?
Sempre dic que amb viure de la professió ja estaré content [riu]. Això, per una banda, per l’altra sempre tinc més aspiracions. Tinc una companyia de teatre, Cia. Golem, i també produeixo per la meva banda, sempre he intentat aixecar projectes. Vull poder dedicar-me a fer teatre en condicions. El teatre és molt precari i crec que, per poder-lo fer, has de sortir a l’audiovisual. Per això ara m’hi vull enfocar més. 

· Quin ha estat el teu projecte més satisfactori?
Hamelin, el meu TFG, va ser un procés de sis mesos d’assaig en el qual el director ens va donar llibertat absoluta però guiada. Ha sigut l’únic espectacle que he sortit de fer les funcions i he estat content de la feina que havia fet. No tant pel resultat sinó perquè m’ho vaig passar molt bé en el procés. L’equip que es va fer era molt maco i ens enteníem molt bé. De fet, era amb la Cia. Golem. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballador 
Un defecte que no pots dominar?
La tossuderia
La teva paraula preferida?
Teatre
Quin plat t’agrada més?
La truita de patates de la meva mare
Una pel·lícula?
‘La societat de la neu’
Una obra de teatre?
‘El mètode Grönholm’
Un personatge?
Guido de  ‘La vida és bella’
Un grup de música?
Estopa
Un llibre?
‘El codi Da Vinci’, de Dan Brown
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
Aprendre contínuament