L’escriptora sahrauí presentarà el llibre ‘Tella’ a la Sala d’Actes d’El Mirador aquest dissabte a les 19.30h, convidada per Castellar per les Llibertats
L’escriptora sahrauí Mahayouba Mohamed Salem presentarà el llibre ‘Tella’ a la Sala d’Actes d’El Mirador aquest dissabte a les 19.30h, convidada per Castellar per les Llibertats amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats. L'aforament és limitat i per assistir-hi cal inscripció prèvia a través de info@castellarperlesllibertats.cat o del telèfon 621 064 814.
· Quina és la història que narres en el teu llibre ‘Tella’?
A través de la mirada de dos infants, de dos orfes, explico la història del Sàhara des de 1975 fins el 1991, quan es va produir l’alto el foc de la guerra. Hi ha una gran necessitat d’explicar què va passar, hi ha molt de desconeixement. Si preguntes a algú què és la Marxa Verda, et diran que els sona, però no podran parlar-ne a fons. S’ha explicat a l’escola, però no saben que el rerefons és que molta gent va haver de fugir de casa seva, sense saber perquè i sense saber cap a on anar. Es van perpetrar moltes atrocitats contra la població: assassinats, violacions davant de les famílies... Els infants van viure situacions que no els pertocava viure per l’edat que tenien. Bé, de fet són situacions que no crec que es puguin suportar tot i ser un adult.
· Com els protagonistes, tu també has fet aquest viatge?
No de manera directa, però sí a través del testimoni de la meva família. Tot i ser un infant, quan veus que la teva gent es reuneix per fer el te i expliquen els seus sentiments, la seva història, què els ha passat i com hi han arribat, comprens tot aquest patiment que ells expressen sense adonar-se. El meu viatge, des dels campaments, em va portar a Catalunya el 2003. Ara visc a Sabadell, i el meu fill va néixer aquí.
· Per què hi ha tant desconeixement sobre el Sàhara?
En general, la gent sap que el Sàhara és un desert i quan els expliques què és el Sàhara Occidental, com comença el moviment per a la descolonització o com va sorgir el Front Polisario, es queden parats. És un conflicte que no només involucra Espanya i el Marroc, sinó que altres països europeus com França o els EUA, també tenen o han tingut interessos econòmics i geopolítics, i per tant alguna responsabilitat. És l’última colònia d’Àfrica.
· Per a tu la literatura és una manera de fer activisme?
El dolor em va impulsar a escriure. De vegades, quan comences a pensar en tota aquesta injustícia, vas fent anys i t’adones que la situació del teu país no avança, que hi ha gent que encara viu en campaments de refugiats en el segle XXI mentre l’ésser humà explora l’espai i comença a plantejar-se viure en altres planetes... En el meu cas, vaig tenir sort, perquè als meus campaments teníem ben poca cosa però érem feliços. Sempre vam comptar amb el suport d’Algèria.
· Com estàs vivint la crisi política i migratòria de les últimes setmanes entre Espanya i Marroc?
És un xantatge que Espanya va permetre al Marroc, i que avui dia encara li permet. El Marroc està emprant el xantatge migratori, fent servir sobretot els més joves. El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, sempre s’ha mogut per Europa en missions diplomàtiques, i fins i tot s’ha trobat amb polítics espanyols, i no ha estat notícia. I ara que va a Espanya per ser tractat de coronavirus, el Marroc posa en marxa aquest xantatge migratori. Per a mi, és una cortina de fum perquè no es parli de la violació de drets humans envers els civils sahrauís de la zona ocupada. És una estratègia per desviar l’atenció de la guerra que s’està produint al Sàhara Occidental. Han esperat durant trenta anys que tant l’ONU com el govern espanyol assumeixin la seva responsabilitat. Des del novembre passat, l’enfocament ha canviat, i el Front Polisario ha decidit tornar a donar suport a la lluita armada. Em fa molt de mal veure com des del novembre, ha augmentat moltíssim la repressió sobre els sarahuís que hi viuen, amb un acarnissament evident contra els activistes, com Sultana Jaya. Van entrar a casa seva de matinada, i van apallissar i violar la Sultana i la seva germana, amb pals i tubs, en presència de la mare, que també va patir agressions. És una barbaritat.
