Magalí Sala: "Tinc el record de la música, sempre present a casa"

· Tens formació musical?
La meva formació comença fins i tot abans de néixer. El meu pare és músic i tinc el record de la música, sempre present a casa. Vaig començar al Cor Infantil del Cor Sant Esteve i vaig començar a tocar el violí, primer, a l’escola de música de Castellar, després, al conservatori de Sabadell. A l’hora de triar la carrera vaig adonar-me que no volia ser violinista ni músic d’orquestra ni professora de violí. Vaig iniciar la carrera d’història de l’art. A través de les humanitats vaig connectar amb la musicologia, que té a veure amb la història de la música, i vaig començar la carrera a l’ESMUC. Allà vaig veure que la pedagogia de la música m’agradava molt, per a mi, prenia sentit la manera com es viu la música. Allà vaig arribar a Xamfrà, on encara treballo. 

· Què és Xamfrà?
És un centre social al Raval, no és una escola de música. Treballa per a la inclusió a través de les arts escèniques (música, teatre i dansa) per intentar garantir el dret universal a la participació artística. No ser espectadors, sinó ser creadors.  Es fan classes per a adults, infants i mares amb nadons, amb l’objectiu que tothom hi pugui ser present. Jo estic fent música tot el dia però, alhora, faig una feina molt diversa, perquè dirigeixo un cor infantil i de dones, també grups de violí, d’orquestra, un grup que es diu Roda la Roda a través de la música, instruments i dansa tradicionals, i grups de P3 amb famílies. També estic al Virolet, una coral infantil dels Lluïsos de Gràcia de Barcelona.

· Quin paper juga la música?
Fer servir la música i les arts escèniques com a eina perquè passin coses i que això es pugui treballar a través de la música. Per això, les classes mai són individuals, sinó en grup, perquè és un exemple de comunitat. El que passa a l’aula, a la família, entorn d’amics, al barri, a la ciutat. Som agents actius de transformació social i no fem exàmens ni hi ha cursos. També portem a terme un projecte d’orquestres a l’orquestra de la Barceloneta, l’Escola Mediterrània, l’Institut Papasseit i l’Escola Alexandre Galí. Pel que fa al projecte, tot agafa una dimensió complexa perquè pensem en projecte de barri. 

· Quin perfil d’alumnat teniu?
És força divers perquè treballem per a la inclusió social, i això vol dir que intentem que no hi hagi segregació. Busquem que estigui obert a perfils amb risc d’exclusió social, però alhora també hi ha moltes famílies de classe mitjana dels barris de Sant Antoni, l’Eixample o el Poble-Sec.

· Parla’ns del projecte Aluca.
Som un trio format per Gina Quatrecases, Miguel Gómez i jo. Som tres veus a cappella que cantem peces tradicionals ja existents, arranjades. Fem la cançó popular que ha arribat fins als nostres dies, sobretot de la mediterrània, però no només d’aquí. Ens vam conèixer a l’ESMUC fent musicologia. A través dels viatges i hores d’amistat, ens vam adonar que ens era molt fàcil, cantar junts, les tres veus funcionaven molt bé. Fa 10 anys que ho fem. Vam fer un viatge a França, on vam poder tocar al carrer. Finalment, ens vam plantejar fer-nos un grup més estable. Aluca significa ‘il·lumina’ en occità, un nom amb què ens va batejar una dona francesa que ens va veure tocar en un dels carrerons estrets d’Occitània. Vam estrenar el projecte Aluca a l’ermita de Sant Hilari, a Cardedeu, on jo visc. I hem fet repertori de concerts a Mallorca, on viu la Gina. I el dia 15 d’abril, a les 20 hores, tocarem a la Capella de Montserrat, a Castellar.

 
· Què és el projecte La Cuca Viu?
La Cuca Viu som un grup que va néixer fa uns 5 o 6 anys. Som Muntsa Moral (veu i compositora), Carol Bas (bombardí), Aleix Armengol (acordió), Ismael Martínez (percussió), Pau Jover (guitarra i veu), Jaume  Galve (guitarra i veu) i jo (violí i veu). Tenim un projecte publicat que es diu On és la sargantana, per a nens de 0 a 5 anys. La Muntsa és molt creativa en el món coral, ella volia unir poesia i música, i ho va fer a partir de poesies de Joana Raspall que tenien com a protagonistes els animalons o plantes, per parlar de coses que ens poden passar a tots però a partir d’una faula. L’any passat vam lligar el projecte amb el Cor Sant Esteve i el vam representar  a l’Auditori, amb els infants del Cor Sant Esteve cantant amb nosaltres, va ser molt bonic. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Observadora
Un defecte que no pots dominar?
Soc autoexigent
Una persona que admires?
La mare
La teva paraula preferida?
Papallona
Quin plat t’agrada més?
Les croquetes de l’àvia
Època musical?
El barroc
Un llibre?
‘Ànima’, de Wajdi Mouawad
Una pel·lícula?
‘Descobrir el País de Mai Més’
Un músic?
La Troba Kung-Fú
Un racó de Castellar?
Carrer de les Roques
Un desig?
Que no perdem gaire el nord