Lildami: “Farem ballar tot Castellar”

‘Dummy’ (Halley Records, 23) és el tercer disc de l’artista terrassenc Lildami. Arriba  després de l’èxit dels seus primers àlbums ‘Flors mentre visqui’ (19) i ‘Viatge en espiral) (21), i de la seva incursió televisiva com a jurat del talent show de TV3 ‘Eufòria’. A més, ha estat la banda sonora de l’estiu de la CCMA amb el tela ‘T’estimo igual’ i amb el single ‘Supermercat’, ha batut rècord de reproduccions a totes les plataformes. L’entorn digital és l’hàbitat d’aquest jove artista, que definitivament ha abandonat el format físic per apostar per un model musical que transcendeix a través del núvol i de les xarxes socials. S’ha guanyat a pols el títol de portaveu de la música urbana en català per la seva intensa trajectòria. Ha guanyat el Premi Cerverí a Millor lletra i dues vegades consecutives el Premi Enderrock a Millor artista de hip-hop i de músiques urbanes. Acumula una gira d’una vuitantena de concerts, una faceta que ha compaginat amb l’organització  del  primer festival internacional de música urbana a Catalunya, el ‘Maleducats’.

· Què veurem el  diumenge 10 a l’escenari de Vilabarrakes?
Estem en la gira del tercer disc Dummy i tenim ganes de presentar l’espectacle a Castellar del Vallès, a prop de casa. És un espectacle molt alegre, per ballar. No haver escoltat moltes cançons meves no serà una barrera. És un espectacle diferent, no té res a veure amb el que havíem fet abans. A qui faci cosa perquè no se sap les cançons, que no s’ho pensi, que es motivi i vingui. Si et sonen vine, i si no, també. Sonen molts estils, reggae, electrònica o dance, i d’una manera o altra, t’enganxarem. Farem ballar tot Castellar. És la primera vegada que hi actuo però he vingut moltes vegades aquí. Abans del concert, farem una passejada per veure l’ambient de la vostra festa major.

· La cançó ‘Supermercat’ i la teva participació a Eufòria t’ha fet arribar a un públic més familiar?
Sí, a un públic que fins ara no s’havia apropat a la meva música. La tele ha jugat un paper important per donar-me a conèixer en aquest sector. No hi ha música per gent jove, o música per gent gran. Tinc públic de totes les generacions i això és maquíssim i demostra que la música no té edat.

· Una de les claus per connectar amb la gent són les teves lletres, que parlen del dia a dia?
Quan parles de temes casuals tothom es pot sentir interpel·lat. Al cap i a la fi, soc un paio normal, sense gustos refinats. M’agrada el 90% de les coses que li agraden a la resta de gent. Això no treu que jo sigui una persona molt afortunada, un privilegiat. I en soc conscient. No soc d’un altre planeta, i explico coses que m’han passat o estic vivint que potser al públic també li ha passat.

· Tornes a confiar en Sr. Chen en aquest disc. Què en destaques?
Està clar que res del que hagués passat hagués estat igual sense el Chen. No en tinc cap mena de dubte. Quan ens vam conèixer va ser un match instantani. I portem treballant junts uns sis anys. Hem fet tres discos i una pila de singles plegats, i molts projectes que vindran. M’ha obert moltes portes prendre’m la música d’una altra manera.

· Quins són aquests projectes de futur? Ens ho pots avançar?
Te’n puc explicar un. Estrenaré a la tardor el programa de manualitats ‘Cute’ per al Super 3. De fet, per l’últim disc vaig analitzar el mercat i vaig veure que la gent compra els discos com un element de suport als artistes però no tant per escoltar-los físicament. Vaig decidir fer una maqueta de fusta, és a dir, quan el compres en lloc del cd trobes una maqueta de fusta. Sempre m’ha agradat fer-me les coses a mi mateix, i em venia de gust fer alguna cosa que poguessis muntar amb les teves mans.

· Quins són els teus referents musicals? Recomana’ns algun grup.
Vinc del rap, és el gènere que escolto des de petit. Per exemple els clàssics americans. De més a prop, el meu col·lega Mi Amargo, que m’encanta, Oques Grasses i Manel... Però la veritat és que escolto molta música americana i sudamericana.

· Tens prevista alguna col·laboració musical? Amb qui t’agradaria treballar?
Primer m’agrada conèixer la gent en persona, veure com pensen, com són. I aleshores veure si encaixem.

· Com gestiones l’èxit i tota aquesta exposició mediàtica que estàs tenint?
Èxit és una paraula molt grossa. Fa molts anys que faig música. He estat molts anys intentant-ho. Sé el que és menjar merda, sé què és fer música i que no funcioni. Quan ha començat a funcionar... Doncs  m’ho prenc com un privilegi i com un miracle, però toco de peus a terra perquè sé d’on vinc. Tinc claríssim el camí que he fet fins a arribar on estic, el que m’ha costat arribar-hi. M’ajuda el fet de tenir tenir  el meu cercle, la meva família, els meus amics, gent que estava abans d’aquesta exposició. Això fa que ho relativitzis i t’ho prenguis tot amb molta més serenitat.