És periodista i, des del maig del 2025, directora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Nascuda a Castellar del Vallès, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i ha desenvolupat tota la seva trajectòria vinculada a la informació de proximitat. Va començar a Ràdio Castellar
· Quan vas decidir que volies ser periodista?
Des de molt petita. La meva mare era mestra i tothom donava per fet que jo també ho seria. Però jo ho tenia claríssim. Quan havia de triar opcions a l’institut, per mi només n’hi havia una, periodisme. Em sento molt afortunada d’haver-me pogut dedicar al que sempre havia somiat.
·Si mires enrere, quan vas començar a Ràdio Castellar, després COM Ràdio, BTV i ara l’ACN, hi veus un fil conductor?
Sí, claríssim: la informació de proximitat, la que parla de la realitat immediata, del que afecta directament la ciutadania. Ho feia a la ràdio local, també a Barcelona, i ara a l’agència, que té un desplegament territorial molt important. És un fil conductor que ha marcat tota la meva carrera.
· El maig de 2025 assumeixes la direcció de l’ACN. Com recordes el moment que vas ser escollida?
Va ser un dia molt peculiar, perquè ho vaig saber el dia de l’apagada elèctrica. No em podien trucar i vaig rebre missatges dient-me que havia estat escollida, però no ho vaig poder comentar amb ningú fins a la matinada, quan vaig arribar a casa després d’una jornada intensa a BTV. Va ser un dia molt simbòlic, perquè enmig d’aquell caos es produïa un canvi molt important a la meva vida.
· Què ha estat el més difícil del pas de periodista i editora a directora?
Sobretot, aprendre. No havia treballat mai en una agència i n’estic aprenent cada dia. Però m’he trobat una redacció molt professional, que m’ho ha posat molt fàcil. És un repte important que afronto amb optimisme i amb ganes de sortir de la zona de confort.
· El fet que la direcció s’hagi decidit per un concurs públic dona credibilitat a l’agència?
Jo crec que sí. L’ACN és un mitjà públic consolidat, amb 26 anys d’història, i aquest pas simbolitza una etapa de maduresa i de desgovernamentalització. És important que un mitjà públic esculli la seva direcció amb criteris professionals. I, personalment, també és un honor ser la primera dona al capdavant de l’agència. Crec que moltes dones que ocupem càrrecs de responsabilitat tenim un nivell d’autoexigència molt alt. És una pressió que sovint ens imposem nosaltres mateixes.
· Quines prioritats t’has marcat?
Consolidar una agència que ja funciona molt bé, fer-la encara més competitiva i reforçar el seu paper en un context de desinformació. Hem de ser un espai de rigor, un oasi d’informació contrastada i fiable. I continuar innovant, adaptant-nos als nous formats i exercint amb plena convicció el servei públic.
· Com es protegeix el rigor en un context tan polaritzat?
Aplicant els principis del periodisme de sempre: confirmar, reconfirmar, contrastar i treballar amb fonts fiables. No hi ha fórmules màgiques.
· Creus que aquest és el gran repte dels mitjans de comunicació actuals?
Sí. Els mitjans, i especialment els públics, tenim la responsabilitat de verificar i oferir informació de qualitat. Som més necessaris que mai, però també hem de recuperar la confiança d’una part de la ciutadania. Nosaltres subministrem continguts a prop de 200 mitjans, petits i grans, públics i privats. Això ens obliga a oferir informació de primeríssima qualitat en català. Aquesta és la nostra funció pública, i l’hem d’exercir amb excel·lència.
· Els mitjans locals d’avui tenen més importància que mai?
Jo crec que sí. La informació que et parla del carrer per on passes o del mercat on compres és imprescindible per a la vida quotidiana. Els mitjans locals i de proximitat són essencials i perfectament compatibles amb altres mitjans més globals. Adaptats a la nova realitat mediàtica, amb més immediatesa, més pes de la imatge i de formats més transversals. Hem d’estar preparats per donar resposta a tot això.
· I quan desconnectes, com ho fas?
No necessito desconnectar del tot perquè la feina m'encanta. M'agrada llegir el diari amb calma el cap de setmana, viatjar o passar temps amb la família. Però sempre tinc un ull posat en l'actualitat.
· Ara vius a Barcelona però continues tornant a Castellar?
Sí, els caps de setmana, perquè hi viuen els meus pares i el meu germà. Mantinc el vincle i me n'alegro molt.
